Aquesta situació era promoguda també per les instàncies estatals i les primeres mesures adoptades una vegada es va reconèixer que ens trobàvem en crisi, lluny d’apuntar el camí per a superar el model econòmic que ens ha dut aquí, es van dedicar a injectar diner públic als veritables culpables de la crisi (la banca i les grans multinacionals). Unes mesures encaminades a “posar pegats” per a que tot segueixi igual.

L’Estat espanyol i, de retruc, els Països Catalans, està patint especialment la crisi econòmica per la preeminència dels sectors més especulatius. El creixement econòmic de la darrera dècada s’ha forjat en la construcció amb finalitats especulatives, promogut pels governs estatal i autonòmics i també per les corporacions locals que veien en les taxes i impostos relacionats amb aquesta activitat econòmica la base del seu migrat finançament en relació als serveis que han anat assumint (tot i no ésser, en molts casos, l’administració Pública competent).

Retallada de salaris al sector públic, congelació de les pensions, eliminació de prestacions socials (com el xec nadó), etc, s’han vist acompanyades d’una reforma laboral que suposa una nova pèrdua de drets dels i les treballadores (rebaixa a la pràctica del cost de l’acomiadament que, a més, és finançarà en part amb diners públics, restricció del dret a la tutela judicial efectiva, restricció del dret a la negociació col·lectiva permetent a l’empresariat l’incompliment dels acords, etc).

A més, s’ha anunciat per a la tardor una reforma del sistema de Seguretat Social amb nous retrocessos de drets socials, amb propostes com l’ampliació de l’edat de jubilació, l’ampliació dels anys a tenir en compte per al càlcul de la seva base reguladora, eliminació de la pensió de viduïtat i orfenesa en alguns casos, substitució de la mateixa per una indemnització a tant alçat en altres casos, etc.

En definitiva, les mesures adoptades pel govern espanyol, especialment la reforma laboral i la reforma del sistema de Seguretat Social suposen una nova agressió dels drets socials de les classes populars.

La vaga general és un dels instruments per fer valer els nostres drets com a treballadors i treballadores, com a ciutadans i ciutadanes. Aquest és un bon moment per fer despertar la consciència col·lectiva. Motius en sobren. Deixar aquestes agressions sense resposta és adobar el terreny per a noves agressions futures.

Per tot això, la CUP fa una crida a tots els treballadors i treballadores perquè s’afegeixin a la Vaga General convocada per les diverses organitzacions sindicals el proper dimecres 29 de setembre.