En primer lloc es va visionar el documental “La ventana rota”, produït
per l’Escola de Cinema de Catalunya, que recull testimonis de diversos
joves que han estat detinguts acusats de formar part de l’entorn d’ETA
i d’algunes mares, que relaten la duresa de les detencions i els
interrogatoris emparats en l’aplicació de la llei antiterrorista, així
com els efectes econòmics i psicològics de la política de dispersió de
presos.

El documental recull també les opinions del jutge Joaquin Navarro, que
denuncia la negació de la presumpció d’innocència, les estratègies del
dret d’excepció i l’aplicació de la doctrina de la finestra trencada,
és a dir, que s’aplica la màxima duresa contra els que trenquen una
finestra amb la justificació de què si no es fa així algun dia podrien
acabar matant. Navarro també reclama sentit comú i conclou que només és
possible una solució negociada.

A continuació van intervenir el professor de la UAB i membre de la
diàspora basca de Barcelona, Jon Elordi, i el periodista i membre del
Grup de Periodistes Ramon Barnils, Humbert Roma.

Jon Elordi va fer una aproximació a la situació quotidiana de molts
joves bascos, que viuen la continua imposició de la ciutadania
espanyola i la negació de la identitat basca. També va incidir en les
dificultats existents ara com ara en l’àmbit de l’acció política
pacífica, perquè la Llei de Partits fa gairebé impossible crear un
partit a les persones que no s’identifiquin amb les opcions polítiques
establertes. Qualsevol persona que provingui d’una candidatura que hagi
estat considerada il•legal, ja està “contaminada” i neutralitza les
possibles noves candidatures.

Per últim, Elordi va explicar que s’està ampliant la interpretació
del delicte de terrorisme a tot allò que no combrega amb el règim
centralista, de manera que ja es parla de “terrorisme pacifista” o de
“terrorisme inconscient”, que es considera sospitosa qualsevol persona
que tingui com a objectiu l’alliberament nacional del País Basc, encara
que hagi expressat la seva oposició a la lluita armada i ho vulgui
assolir per la via política.

Humbert
Roma va començar la seva intervenció referint-se al darrer informe de
la Comissió de Drets Humans de la ONU, fet públic el passat mes
d’octubre, en què s’alerta de què l’Estat està utilitzant el concepte
de terrorisme d’una manera massa àmplia que pot implicar la violació de
diversos drets, així com de la manca de llibertat d’expressió i
nombroses referències a pràctiques de tortura. Va parlar de la
complexitat del conflicte, en què després de la treva es va tornar a
aplicar una lògica militar, en què només serveix la derrota de l’enemic
i no hi ha mesura per a aquest objectiu. Per tant, no s’arriba a
l’arrel del problema, que és la llibertat d’un poble per decidir.

A continuació va fer un recorregut pels diferents processos legals
contra l’esquerra abertzale, especialment contra col•lectius de joves,
i contra entitats, empreses editores, mitjans de comunicació com ara
Egin, etc. i fins i tot contra les Gestores Proamnistia, que actuen com
a interlocutors de les associacions pels Drets Humans.

L’acte es va tancar amb un col•loqui amb diverses intervencions del
públic assistent en el que es va posar de manifest la croada de l’Estat
espanyol més enllà de la intervenció contra la lluita armada i que
afecta als drets individuals i col•lectius fonamentals del poble basc,
com són els drets de pensament, d’expressió, d’acció política i de
representació.