Aquest 11 de setembre, Diada Nacional, la CUP de Sant Cugat ha fet una ofrena floral al monument a Rafael de Casanova i ha difós el manifest "25 anys més de dol? Ara toca independència!", que podeu llegir tot seguit:

25 anys més de dol? Ara toca independència!

Vam dir que no a l’estatut del Principat que es va aprovar al Parlament de Catalunya del 30 de setembre. Vam dir que no al que es va aprovar definitivament després de negociar amb els espanyols.

Seguim dient que no ara que fa poc que, en principi, ja ha entrat en funcionament l’aplicació d’aquest nyap. I, sobretot, seguim dient que no al paper tant galdós i cagadubtes que ha portat i està portant a terme la classe política catalanades de fa tant de temps. I no diem que no per la simple raó de voler portar la contrària.

Diem que no perquè creiem que ha arribat l’hora de guanyar el futur, de fer un pas decidit cap al dret a l’autodeterminació i cap a la independència. Aquest és l’únic canvi possible que necessiten els Països Catalans si volem seguir existint en un futur com a poble.

L’hora dels estatuts, de les petites reformes que ves a saber on ens porten (històricament ja veiem on ens van portant), dels interessos partidistes i econòmics, del peix al cove, … ja fa temps que haurien d’estar superats. Cal situar el debat en un altre nivell.

Si realment volem que la llengua catalana tingui futur, que els drets socials dels catalans i les catalanes estiguin plenament garantits, que les seleccions esportives catalanes puguin competir internacionalment sense traves, que les relacions internacionals les puguem afrontar com a nació lliure, que els interessos econòmics no ens destrossin el país, … ens hem de dotar d’eines i instruments que ens ho permetin fer sense ingerències. I aquestes eines, aquests instruments, necessiten d’una condició indispensable: el dret a l’autodeterminació i la independència.

Ho diem a l’encapçalament i els fets ens van donant la raó. I, el que és més greu encara, ens la seguiran donant en un futur. Els estatuts aprovats ens porten cap a un atzucac que ens farà tornar a caure en un període de vint-icinc anys de renúncies, de l’ “ara no toca”, del comentari típic i tòpic “de què us queixeu si ja teniu el que voleu”.

Avui és 11 de setembre i, tot i que els catalans i les catalanes recordem una derrota, des de la CUP creiem que és una data idònia per dir ben alt i ben fort que ens hem de treure el dolde sobre, que ens hem d’expulsar les vergonyes i les pors, que hem de fer, molt a pesar d’aquesta classe política que tenim, l’únic pas endavant possible que ens fa falta. Aquest pas té un nom, i es diu INDEPENDÈNCIA.