La
CUP-Reus manifesta que no està d’acord amb el tipus de model educatiu
que s’està duent a terme, un model educatiu que discrimina part de la
població, ja que les escoles concertades presenten un tan per cent molt
per sota de la mitjana d’alumnes nouvinguts, i en les no concertades es
veu que hi ha una política d’admissió dels alumnes dubtosa ja que es
concentren tots aquests alumnes nouvinguts en les mateixes escoles, com
passa en l’escola Pompeu Fabra.

Creiem, doncs, que si realment es
pretén aconseguir que aquests alumnes s’integrin a la societat, tal com
sembla que es pretén a través de la creació dels Plans Educatius
d’Entorn, els Espais de Benvinguda Educativa (EBE) i les aula
d’Acollida, s’està actuant justament per aconseguir el contrari.
En relació als EBE, creiem que si el projecte de les Aules d’Acollida
té sentit és només integrant
aquesta nova proposta dins de les Aules d’Acollida que, en crear-se
tenien uns objectius que
sembla que no es tinguin en compte ara, amb els EBE: integrar
l’alumne/a a la seva classe
normal, la de referència (no l’Aula d’Acollida, on el seu pas només és
temporal), tan aviat com
sigui possible, i fer que hi passi el màxim d’hores (a l’Aula
d’Acollida només hi podia estar 12
hores setmanals), de manera que l’alumne/a havia de fer a la força, des
de l’inici, algunes
assignatures amb la seva aula de referència, assignatures com Educació
Física, Plàstica, Música,
etc. (que es poden seguir més o menys bé sense massa explicacions), per
aconseguir així que
l’alumne/a en qüestió s’integrés ràpidament en el seu grup-classe i fos
un més dels alumnes.




Ara, sembla que amb els EBE aquests objectius s’hagin oblidat perquè s’aparta l’alumne/a de
l’escola/institut, de manera que la seva integració, mentre va als EBE, és impossible; hi fa
només quatre hores, de manera que no s’aprofita prou el temps que aquest alumne/a pot
dedicar a aprendre; a part que, des d’un primer moment, es diu que no es tracta d’espais
educatius, sinó només un espai de coneixement de l’entorn, fet que només fa que perdi hores
que podria estar dedicant a aprendre realment alguna cosa, ja que aquest coneixement de
l’entorn, com de fet, tot el que es fa de cara a l’alumne/a en els EBE es pot integrar
perfectament dins de les Aules d’Acollida. I, en relació als pares, l’acollida que se’ls fa ja forma
part de les tasques pròpies d’una escola o d’un institut. Si el que es pretén és ajudar realment
als pares i als alumnes cal, en tot cas, reforçar amb dotació humana les escoles o els instituts
en si, no crear espais externs amb l’excusa d’estar fent el millor per a l’alumne/a i la seva
família. Els EBE són, doncs, en definitiva, un lamentable error, tot i que la política d’acollida
que hi ha al darrere sigui correcta. Cal vetllar més per al grau d’aprofitament dels alumnes
nouvinguts i per aconseguir que realment prosperin acadèmicament i no tant per aconseguir
que el mestre/a o el professor/a pugui fer la seva classe amb normalitat, sense patir per
l’arribada constant, al llarg del curs, de nous alumnes amb problemes de comprensió (per això
s’allarga la inserció d’aquests alumnes a l’escola/institut amb els EBE: primer EBE, després Aula
d’Acollida i, finalment, aula de referència amb totes les assignatures), que tot i que també cal
tenir-ho en compte, perquè cal facilitar el treball a tothom, s’ha de resoldre d’altres maneres,
com dèiem, amb increment de la dotació de recursos humans; un increment de recursos
humans que, val a dir-ho, també s’hauria d’aplicar per resoldre la massificació que hi ha a les
aules en aquests moments.




En definitiva, creiem que cal promoure realment la igualtat d’oportunitats i la cohesió social
entre els alumnes, per tal d’aconseguir una educació com la que, en principi, pretenen assolir
els plans educatius d’entorn: integral, contínua, arrelada, cohesionadora, inclusiva i en xarxa; i
que per aconseguir-ho cal fer-hi una inversió més gran de la que es fa en aquests moments,
sense que la crisi serveixi d’excusa per eludir aquestes responsabilitats.




Per últim, pensem que l’Ajuntament de Reus, especialment la regidoria d’educació, essent
coneixedora de primera mà de la problemàtica existent per la massificació d’alumnes
nouvinguts en diferents centres educatius, no està actuant de manera correcta per tal
d’intentar com a mínim buscar algun tipus de mesura concreta que ajudi a solucionar l’actual
situació. Cal recordar que el CEIP Pompeu Fabra porta denunciant aquesta situació des de l’any
1998 i que avui 10 anys després aquesta problemàtica que debilita a un dels pilars bàsics de la
societat cada cop afecta a més escoles de la nostra ciutat, així doncs davant la passivitat dels
diferents òrgans institucionals amb capacitat d’intervenció ens plantegem una sèrie de
qüestions: fins quan haurem d’esperar per afrontar aquesta problemàtica? Realment aposten
per la integració i per una societat igualitària?