Visió de les àrees residencials estratègiques de la CUP-Reus . Reus tindrà una de les 86 àrees residencials estratègiques (ARE) aprovades per la Generalitat de Catalunya, es preveu construir-la entre les carreteres de Falset i Castellvell, al voltant del futur Passeig Nord. Cal tenir en compte que aquesta ARE consta de 112 hectàrees, de manera que es tracta d'una de les ARE més extenses de Catalunya, en la qual es construiran al voltant de 7.000 habitatges, 3.500 del quals seran de protecció oficial, i que inclourà un parc urbà d'unes 10-15 hectàrees, situades a l'entorn del Passeig de la Boca de la Mina.

Diversos col·lectius de les comarques del Camp treballen conjuntament per aturar les ARE d’aquesta demarcació.

Dos anys i quatre mesos després de l'aprovació del Decret 1/2007 de 16
d'octubre de 2007, de mesures urgents en matèria urbanística, i després
de denunciar públicament en

diverses ocasions, amb la presentació d’al·legacions i un recurs d'alçada, arribem a la via del contenciós administratiu.

Les ARE van escenificar la claudicació del govern de la Generalitat
davant els interessos dels promotors i constructors, just en uns
moments abans de l'entrada en la gran crisi econòmica que patim. La
construcció d'habitatges de protecció oficial era l'excusa, però la
finalitat encoberta no era altra que la creació de sòl residencial, de
manera ràpida, a un preu molt inferior al preu de mercat, en benefici
dels promotors, dels constructors i dels polítics corruptes, una
operació per legalitzar tots els possibles casos Pretòria existents. La
gran crisi ha situat les coses al seu lloc, el capital ha deixat
d'apostar per la construcció i la fórmula de les ARE sense els
promotors privats, no pot tirar endavant.

Del decret de mesures urgents en matèria urbanística en podem dir
moltes coses, ja s'ha denunciat que no donava resposta, en el moment en
què va sorgir i encara menys ara, al problema d'accés d'habitatge, sinó
que era una mesura per satisfer les necessitats del capital promotor i
constructor i posar al mercat tots els terrenys que durant dècades
Incasol havia anat comprant arreu del Principat. Sembla que no els està
sortint massa bé la jugada ja que Incasol en aquests moments no té
capacitat econòmica per afrontar-ho i els ajuntaments que s'hi van
mostrar d'acord, tenen un parc d'habitatges construïts i sense vendre
tan gran que l'ARE els fa més nosa que servei. Les xifres parlen per si
soles, s'estima que hi ha un total de 6.000 habitatges desocupats en
tota la ciutat i aquest projecte en pretén incorporar-ne 7.000 de nous.

El Govern d'Entesa ha intentat vendre aquestes mesures urgents i el
Pacte Nacional per l'Habitatge com una solució al dèficit d'habitatge
protegit que té Catalunya, de fet no es cansen de repetir que el 50% de
les vivendes que es construiran gaudiran d'algun tipus de cobertura
pública. S'obliden, però, de reconèixer que les ARE no van acompanyades
de polítiques reals per garantir l'accés a l'habitatge; els actuals
criteris d'accés a la protecció oficial exclouen els sectors més
populars de la nostra societat. Les esperades mesures urgents en
matèria d'habitatge han oblidat deliberadament les polítiques de foment
del lloguer, la rehabilitació o la recuperació dels pisos buits. La
crisi immobiliària actual és una crisi d'excés d'oferta; per tant, al
Principat i als Països Catalans sobren pisos! A molt pocs llocs es pot
assegurar que facin falta habitatges.

Les conseqüències més importants del Decret de les ARE, però, tenen a
veure amb la vulneració i retallada dels drets dels ciutadans i de les
ciutadanes i amb la invasió de l'autonomia municipal. Per un cantó,
elimina els processos de participació ciutadana obligatoris fins ara en
les qüestions de planejament general dels municipis. Per altre, es
vulnera l'autonomia municipal garantida fins ara en matèria d'ordenació
urbanística i anul·la l'autonomia municipal quant a la tasca
planificadora i d'ordenació del territori. Les ARE es poden
desenvolupar en terrenys considerats no urbanitzables fins al moment,
prescindint dels plans generals d'ordenació Urbana vigents; o sigui que
les ARE permeten crear barris inexistents en el planejament municipal,
perquè redueixen al màxim tots els tràmits, terminis, controls i
normativa exigits per poder urbanitzar.

Les ARE també són l'exemple més evident del model de creixement
indefinit que segueix defensant el Govern d'Entesa a Catalunya. Un
model oposat als principis de sostenibilitat i preservació del
territori. Les ARE impliquen un creixement, en nombre d'habitatges i de
població totalment inassumible i insostenible per al país i per a la
majoria de municipis

afectats. Les ARE agreugen la realitat dels «barris dormitori» aïllats,
i són, doncs, una política de desnaturalització municipal i social.

En coherència a tot el què hem exposat fins ara, la Candidatura
d’Unitat Popular ha interposat recursos administratius a projeccions
d’ARE, entre els quals el que hi ha projectat per a la zona del Passeig
de la Boca de la Mina, i demanem que l’Ajuntament de Reus que
rectifiqui la seva postura respecte a la urbanització de la Ronda Nord.

Candidatura d’Unitat Popular Reus.

[email protected]

www.reus.cup.cat