Des de l’assemblea de la CUP de Martorell, interpretem aquest esdeveniment com una expressió institucional d’un clam popular. Sense entrar a detallar el context històric, el considerem un acte de sobirania de la Generalitat, una decisió presa en l’àmbit de la política formal que reflectia la voluntat de llibertats nacionals estesa i significativa.

Una maniobra de cop d’efecte moral que no corresponia a la capacitat real de sostenir-ne al propòsit. Emmarcat dins d’ una articulació federalista amb la resta de l’estat espanyol, tampoc recull la territorialitat dels Països Catalans (Ses Illes, Catalunya Nord, País Valencià) i no pot ser considerat una proposta de construcció nacional, però sí un gest d’autodeterminació i de consciència republicana que la pràctica totalitat de la població del Principat no hem viscut en cap dels successius governs autonòmics.

Aquest fet, juntament amb la proclamació de l’Estat Català de Lluís Companys, deixa diferents anàlisis. Una d’ acceptable és la següent: cap President, líder, partit polític o sindicat ens apropa un bri a l’alliberament nacional i a la democràcia social sinó compta amb l’empenta del poble que ho recolzi. I un poble empeny participant i autoorganitzant-se.