Els arguments esgrimits per denunciar aquest projecte de la
Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques (del PSC) se
centren en diferents aspectes (que transcrivim a continuació):

1. Opacitat i manca de participació ciutadana

El PTMB és un pla directriu que inspirarà plans directors, plans
generals i plans derivats, i estableix el model de desenvolupament
econòmic, social i demogràfic juntament amb la regulació de la
coexistència amb els espais verds i corredors naturals protegits. Es
tracta d’una eina de planificació a llarg termini de gran importància,
amb un període de desenvolupament que arriba fins al 2026, i que
condicionarà el futur de les comarques afectades i del conjunt del país
en molts aspectes (social, econòmic, urbanístic, natural, etc…).

Per tant, esdevé fonamental que tant els ciutadans/es, de manera
col·lectiva o individual, com els ens locals afectats pel Pla puguin
fer les seves aportacions i que aquestes siguin publicades, estudiades
i fins i tot sotmeses a deliberació ciutadana per tal de garantir
aquest principi de participació que impregna l’ordenament urbanístic
actual. D’altra banda, el gruix i la complexitat de la documentació del
Pla fa impossible poder fer-ne un treball acurat per presentar
al·legacions en només 45 dies (període establert pel Departament per
poder presentar al·legacions per part de particulars i entitats).
Aquest termini tant curt xoca quan en altres plans territorials, com el
del Camp de Tarragona, han estat sotmesos a 3 mesos d’informació
pública, amb l’agreujant de publicar-se en el període estival i de
vacances.

2. Esquarterament de la Vegueria Penedès

El PTMB incorpora comarques que han manifestat de manera clara
la seva oposició a formar-ne part. En aquest sentit el Parlament de
Catalunya va prendre el compromís de crear l’àmbit de planificació
territorial pel Penedès, i quan aquest encara no ha esdevingut una
realitat, i mentre això no es produeix, des del mateix Govern de la
Generalitat se’ns imposa aquesta planificació territorial, incloent
encara les comarques de l’Alt Penedès i el Garraf a l’àrea
metropolitana de Barcelona; és a dir, empetitint-nos en un racó de la
gran metròpoli, i abocant-nos a una relació de servitud vers les seves
necessitats expansionistes, tal i com es constata en aquest pla. I
novament es planifica esquinçant la realitat penedesenca, fent caure el
Penedès en tres plans territorials diferents: el Pla Territorial
Metropolità de Barcelona, el Pla Territorial del Camp de Tarragona i el
Pla Territorial de les Comarques Centrals.

És per això que cal excloure d’aquest Pla les comarques que han
manifestat a través dels seus ajuntaments i consells comarcals la seva
voluntat de constituir-se en la Vegueria Penedès i que el conjunt
d’aquests territoris tingui un pla parcial o director propi, tal i com
han reclamat també des del territori del Penedès inclòs al Pla
Territorial del Camp de Tarragona (Baix Penedès) o de les Comarques
Centrals (Anoia).

3. Creixement demogràfic desproporcionat i concentració de població

El PTMB fa una previsió de creixement demogràfic i econòmic que
es poden posar perfectament en dubte. Es basa en l’extrapolació de les
dades de creixement del període de bonança i no té en compte la crisi
actual. És, doncs, irreal en cert punt, ja que les projeccions
realitzades no es basen en la realitat i les necessitats actuals, sinó
en base a una realitat obsoleta i que ja forma part del passat.

Però a més, això pot portar a una espiral absurda i sense base
real. Si es construeixen infraestructures i creixements
desproporcionats de ciutats, i es fan previsions econòmiques, per a
rebre quasi un milió més d’habitants i aquests no venen, és probable
que s’hagin d’anar a buscar perquè el creixement no s’aturi. Tot
plegat, pot generar uns desequilibris artificials que poden anar en
detriment de la qualitat de vida dels i les ciutadanes.

El Pla fa unes previsions de població i habitatge condicionades
al desenvolupament del teixit econòmic i de les infraestructures que
aquest necessita i que s’exposa en el document de la memòria:
“escenaris, reptes i alternatives” en el seu primer punt 4.1.3.
Hipòtesi de referència. Així, preveu un creixement econòmic mitjà de
l’1,25% amb el que es produeix un increment de prop d’un milió
d’habitants al conjunt de Catalunya en el període 2001-2026 juntament
amb un increment del nombre d’habitatges de 733.726.

Pel que fa a planificació de creixement dels nuclis urbans, el PTMB
atorga la centralitat estratègica, és a dir, que en prioritza el seu
desenvolupament, a certs nuclis mitjans i grans per tal de planificar
la població de la pretesa regió metropolitana amb una estructura
multinodal. Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Mataró,
Martorell, Granollers, Sabadell, Terrassa i Barcelona esdevenen nodes
dins d’una xarxa complexa d’infraestructures de transport. Per tant,
se’ls atorga un creixement significatiu, un desenvolupament econòmic
específic i una concentració urbana notable.

El Pla suposa un fals miratge respecte la política de
planificació davant de l’evident escassetat de sòl de l’àmbit que
abasta. Si bé es respecta el principi de sostenibilitat ecològica
apostant per no dispersar la població en urbanitzacions de baixa
densitat i alts costos ambientals i econòmics, el creixement que
proposa per a les poblacions afectades, o el que es defineix com els
nodes, és completament desproporcionat i, en alguns casos, preveu
augments del 100% de construcció d’habitatges (com és el cas de
Vilafranca).

Aquesta gran densitat urbana amaga diversos paranys. En primer
lloc, suposa una transformació del sòl absolutament nefast per a
l’equilibri dins els propis municipis i que alterarà per complet la
idiosincràsia d’aquestes viles i ciutats. D’altra banda, aquest
creixement es farà, o bé esgotant el sòl restant fins als límits
municipals, o bé a través de grans transformacions urbanes al sí dels
assentament urbans.

4. Model de desenvolupament econòmic esgotat

El conjunt del PTMB basa la planificació en un model d’economia
subsidiària: la Catalunya logística, àrea o corredor de transport i
gestió de mercaderies entre tercers. El Principat esdevé un passadís de
mercaderies entre Àfrica, la península ibèrica i Europa, basant el
model econòmic en un suposat creixement del transport de mercaderies a
través del port de Barcelona i convertint-se així en l’entrada sud de
les mercaderies a Europa.

Una economia basada en la gestió de mercaderies és una economia
que ven i consumeix molt territori i economia productiva pròpia per uns
beneficis escassos: els de la simple gestió del pas de les mercaderies.
La relació costos/beneficis per al país és altament negativa.

Aquestes previsions de desenvolupament econòmic són apostes
arriscades, cares i que hipotequen el territori i l’economia nacional.
Convertir el territori en una xarxa complexa d’infraestructures de
transport amb l’esperança que això dinamitzarà l’establiment
d’indústries i empreses és hipotecar el futur econòmic i del territori
en tant que, un cop compromès el territori i la inversió pública en
quest model, el capital privat pot decidir no invertir o pressionar amb
l’amenaça de no invertir.

El PTMB aporta tres grans línies d’actuació en quan a desenvolupament econòmic regional a l’àmbit territorial que abasta:

-    Desenvolupament del sector terciari a l’àrea de Barcelona
mitjançant l’ampliació de l’aeroport i connexió amb el Tren d’Alta
Velocitat a les ciutats de la península ibèrica i al sud d’Europa.

-    Desenvolupament del transport de mercaderies amb
l’ampliació del port de Barcelona i l’assentament de tres enclavaments
logístics: Zona Franca (ZAL), CIM Vallès i Centre Logístic del nus de
Martorell.

-    Desenvolupament d’una estructura multinodal de població,
amb l’assentament d’economies especialitzades en els centres de
polaritat regional, lligades a les especificitats territorials.

Amb aquest model no es resolen les antigues problemàtiques com
les descapitalitzacions industrials, les requalificacions del sòl, o la
congestió provocada per l’embut infraestructural en els cursos fluvials
del Llobregat i el Besòs a la sortida de la metròpolis de Barcelona,
sinó que l’augmenta amb l’ampliació del seu port i l’aeroport.

5. Desequilibri territorial i finançament dels ens locals

El model multinodal de creixement demogràfic i de capacitat de
generació d’activitat (concentrat en pocs municipis) , produeix un
desequilibri territorial important. Desequilibri entre aquelles
poblacions anomenades centres de polaritat territorial, on es
desenvoluparan les grans transformacions urbanístiques i el gruix de
les activitats econòmiques (malmetent així el seu territori) i les
altres poblacions, que s’hauran de dedicar a la preservació ambiental
del seu àmbit territorial.

És en aquest sentit que entenem que el PTMB crea un fort desequilibri
territorial, atorgant centres de gran concentració de capital en petits
punts del territori, mentre imposa grans càrregues mediambientals a
tota la resta, sense desenvolupar un model de finançament conjunt en la
totalitat del territori.

Cal tenir present en l’anàlisi del Pla Territorial que gran part
dels serveis i dels costos de preservació del territori recauen en els
ens locals (en l’actualitat mancat d’una llei de finançament justa),
els quals es financen mitjançant els impostos de béns immobles, els
impostos d’activitats i les taxes sobre la construcció i els serveis
que ofereixen. Així doncs, aquelles parts del territori catalogades com
a centres de polaritat territorial recaptaran la major part d’aquests
tributs, mentre els municipis amb forta preservació territorial veuran
disminuir considerablement els seus ingressos, sense que el PTMB hi
aporti solucions.

6. Manca de desenvolupament i finançament del pla

El Pla no incorpora cap mena de previsió de finançament de totes
les seves previsions. D’una banda, cal tenir en compte que les
previsions econòmiques i demogràfiques que figuren al pla s’han fet en
un període de creixement econòmic i que no té en compte la situació
actual de crisi. També en aquesta situació s’han fet les previsions de
noves infraestructures, per les quals tampoc hi ha cap mena de memòria
econòmica ni financera.

Cap planificació de l’abast de la què es proposa es pot fer
sense unes mínimes previsions financeres, tant pel què fa a les
infraestructures, com pel què fa a les despeses que hauran d’assumir
els ens locals de manera extraordinària.

7. Falta d’una previsió d’infraestructures de serveis i necessitat d’un pla d’equipaments

El creixement demogràfic previst, o més aviat buscat pel Pla,
comportarà la necessitat d’augmentar de manera significativa els
recursos energètics, els subministraments d’aigua i els serveis
relacionats amb la tractament dels residus urbans.

Un augment d’aquestes dimensions als voltants de Barcelona exigeixen
nous abocadors, nous centres de generació elèctrica, noves aportacions
d’aigua potable, noves plantes de tractament de residus urbans, etc… La
MAT, el transvasament de l’Ebre, les centrals nuclears i tèrmiques, són
fantasmes que el Pla amaga però que trobaran la seva justificació si
aquest assoleix els seus objectius demogràfics i de teixit econòmic.

Cal doncs, per realitzar una proposta de creixement demogràfic
plantejar i donar alternatives a totes aquestes necessitats bàsiques
per a les poblacions de fort desenvolupament proposades per aquest pla.

Finalment, el PTMB no proposa ni desenvolupa un pla
d’equipaments per tal de dotar de les ràtios exigibles amb hospitals,
centres educatius, equipaments esportius i culturals, etc… a la
totalitat del territori, per tal de dotar-lo d’uns mínims de qualitat
de vida i d’equitat entre els ciutadans de les diferents parts del
territori.

En aquest sentit, aquestes al·legacions es concreten en els següents punts:

    Allargar el termini d’informació pública i d’al·legacions,
així com el d’audiència dels ens locals. De no ser així, es tractaria
d’una vulneració incomprensible del dret de participació ciutadana,
negant la possibilitat de contribuir a la planificació urbanística,
econòmica, natural i social del nostre territori, tal i com estableix
la llei.

    Excloure del Pla Territorial Metropolità tota referència i
previsió de les comarques de l’Alt Penedès i el Garraf, i que siguin
planificades des de l’immediat Pla Territorial Parcial del Penedès, tot
tenint, mentrestant, per inexistents les que s’han incorporat al PTMB
en relació a aquestes comarques.

    Que de manera immediata es dongui compliment a allò que des
del territori i la nació s’ha instat, que és la creació de l’Àmbit
Funcional Territorial de Planificació Penedès.

    Que s’iniciïn els treballs de redacció del Pla Territorial
Penedès en coordinació amb les administracions locals de la regió i les
seves entitats més representatives, partint des de zero en les seves
previsions i postulats.

    L’anàlisi econòmic que realitza el PTMB es fa sobre un
context de creixement econòmic i no reflecteix la situació actual de
crisi, ni reflexiona sobre possibles alternatives superadores de la
situació de col·lapse del propi sistema productiu. Demanem modificar
les projeccions de creixement, tant econòmic com de població, per tal
d’adequar-lo a un nou model de desenvolupament de les economies del
coneixement que aportin un plus de productivitat en el nostre territori
i que al mateix temps no produeixi un augment de població tant
important.

    Que és realitzi un canvi en el model de planificació
econòmica cap a un model d’economia productiva i social, basada en la
societat del coneixement.

    Definició del finançament dels ens locals per tal de poder
desenvolupar les proteccions dels espais lliures en els municipis no
nodals, en la línea que es possibiliti als municipis amb menys
capacitat econòmica obtenir un finançament dignament.

    Elaboració d’una memòria econòmica i financera de les previsions de noves infraestructures.

    Inclusió d’un pla d’infraestructures per a les poblacions
que se’n deriven d’aquest planejament i que contingui els models de
captació i distribució d’aigua, els models de generació i distribució
d’energia, etc…

    Que s’afegeixi un pla de gestió de residus amb la previsió de les infraestructures corresponents.

    Elaboració i inclusió d’un pla d’equipaments sanitaris,
educatius, culturals, esportius i de qualsevol classe, amb ràtios
actualitzades respecte a les previsions del pla.

Font: http://www.penedesdigital.cat