D’haver-se aprovat, les àrees residencials estratègiques haurien
suposat la construcció de més de 2.000 nous habitatges, d’acord amb el Pla Director Alt Penedès-Garraf.

Com destaca la CUP, les àrees residencials
estratègiques han estat una mesura adoptada per la Generalitat que ha
generat llarga polèmica arreu del territori.

La CUP de Vilafranca ha dut a terme diverses accions per evitar el desenvolupament de l’ARE de Les Bassetes: durant
el mes de desembre de 2008 i, durant la fase informativa de l’ARE, es
van presentar al·legacions per tal de demanar-ne la seva retirada
entenent que la solució proposada per la Generalitat no és ni
mediambientalment, ni econòmicament sostenible i que no resol els
problemes de fons de l’accés a l’habitatge.

En aquest mateix sentit, la CUP de Vilafranca al passat Ple del mes
de febrer d’aquest any va presentar una moció que, finalment, va ser
esmenada per ICV, on es demanava la retirada del projecte urbanístic.
Amb la introducció de l’esmena d’ICV i que finalment es va aprovar, la
demanda de la moció es traduïa en la suspensió temporal de l’ARE a
l’espera de l’aprovació del Pla Local de l’Habitatge (instrument que ha de definir les necessitats reals d’habitatge a Vilafranca).

A continuació reproduïm alguns dels arguments esgrimits per la CUP per oposar-se a aquest projecte:

1. S’ha realitzat a través d’una tramitació ràpida (per decret
llei de la Generalitat). Això ha suposat una “violació” de les
competència municipals en matèria urbanística, de planificació local i
de la participació ciutadana.

2. Les ARE no han estat en moltes ocasions consensuades amb els
ajuntaments afectats. Ja que les ARE venen imposades des de la
Generalitat, saltant-se l’autonomia municipal en la definició dels seus
plans urbanístics.

3. Manca de planificació estratègica. Actualment Vilafranca no disposa de cap

instrument de planificació del creixement urbanístic.

4. Manca d’integració urbana de les Bassetes. El nou barri que
s’havia de construir estava planificat a les afores del nucli urbà
sense preveure els desplaçament amb transport públic i una xarxa
completa de carrils bici.

5. Els habitatges de protecció oficial representaven només el 23% del total dels

habitatges que s’havien de construir a Les Bassetes.

6. Els equipaments i els serveis no estaven garantits al mateix
ritme que el creixement de la població. És per tant, un model no
sostenible.

7. El creixement demogràfic associat a la construcció d’un nou
barri saturaria encara més els serveis públics actualment existents al
municipi.

Des de la CUP es continua apostant per solucions que vagin més
enllà del model de creixement insostenible, privat i perifèric que
proposa l’administració; la qual cosa requereix apostar de manera
valenta i decidida pel foment de l’habitatge social, la rehabilitació
d’habitatges, la recuperació de pisos buits o la compra de pisos
actualment en semiconstrucció i que les promotores han abandonat.

Malgrat mostrar la seva satisfacció, la CUP adverteix que el mateix
Departament contempla, al document al què fèiem referència més amunt,
que Govern i ajuntaments continuaran treballant en el planejament per completar la previsió final del desplegament de les ARE, fet que fa pensar que no es pot donar el tema per tancat.