El Ple de l’Ajuntament de Montesquiu celebrat el dimarts 6 de juliol de 2010 ha aprovat la mateixa moció que l’Ajuntament del Port de la Selva va aprovar fa uns quants dies. Aquesta moció l’han presentada els grups de la CUP de Montesquiu i ERC la qual declara l’Ajuntament de Montesquiu moralment exclòs de l’àmbit de la Constitució Espanyola i ha estat aprovada per unanimitat amb els vots favorables de la CUP, ERC i el PSC. (llegiu les mocions a continuació)

 
En aquest mateix Ple també s’ha aprovat una moció de la CUP la qual dóna suport al manifest de solidaritat amb els i les membres d’Udalbiltza processats per l’Audiència Nacional Espanyola. La moció ha comptat amb l’únic vot favorable de la regidora de la CUP i l’abstenció dels quatre regidors d’ERC i els dos del PSC.
 
La moció presentada per la CUP relativa a la cessió per part de l’Ajuntament d’un local destinat a la gent gran del poble per tal que aquesta hi pugui desenvolupar activitats socials, culturals, lúdiques, etc... no ha prosperat ja que els tres vots favorables de la CUP i el PSC no han estat suficients contra els vots contraris dels quatre regidors d’ERC. Aquesta moció ha estat presentada després que una iniciativa popular hagi recollit durant unes quantes setmanes més de 200 signatures a favor d’aquesta iniciativa.
 
Des de l’Assemblea Local de la CUP de Montesquiu volem manifestar la nostra estupefacció davant el vot contrari de l’equip de govern sobre aquesta iniciativa ja que entenem que disposar d’un espai d’aquestes característiques preservaria i aprofundiria en el benestar social de la gent gran del poble, i més quan és una demanda tant generalitzada i que ha comptat amb tantes signatures de suport.
 
D’altra banda, també volem denunciar l’actitud de l’alcalde de Montesquiu, el Sr. Antonio Martín Ortega, traduïda en la negativa reiterada de donar veu als/les regidores de l’oposició (CUP i PSC) en el torn de precs i preguntes. En l’anterior ple celebrat el 13 d’abril, l’alcalde de Montesquiu va aixecar la sessió obviant el punt de precs i preguntes i dient que a partir de llavors, els precs i preguntes les volia per escrit i que la resposta també es faria per escrit. Des de l’Assemblea Local de la CUP de Montesquiu entenem que aquesta actitud no afavoreix el debat, l’intercanvi d’opinions i vulnera els drets que tenim tots els regidors i regidores a formular preguntes. A més a més, trobem del tot inacceptable que l’alcalde faci callar i obligui a no respondre a un dels regidors del seu mateix grup polític (concretament al regidor d’edudació, el Sr. Xavier Soler i Llopis) després que la regidora de la CUP li preguntés sobre una qüestió relativa a un dels punts inclosos dins l’ordre del dia referit a la Llar d’Infants Municipal.

 
Davant d’aquests fets, la CUP no descarta recórrer la via judicial amb la voluntat de recuperar els drets que l’alcalde de Montesquiu vulnera reiteradament.  
 
 
Montesquiu, 6 de juliol de 2010

 

==================================

 

Moció sobre que el municipi de Montesquiu es declari moralment exclòs de l’àmbit de la Constitució Espanyola
El grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Montesquiu, a través de la seva regidora i portaveu, Liliana Vilanova i Orriols
EXPOSA:

Davant la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, aprovat en referèndum popular el 18 de juny de l’any 2006, l’Ajuntament de Montesquiu, reunit avui en ple ordinari, interpretant els anhels de la ciutadania d’aquest poble als quals representa, fa públiques les següents consideracions

I per tant, el Ple Ordinari de l'Ajuntament de Montesquiu
ACORDA:

1. La sentència retalla molt greument l'Estatut en qüestions clau per a l'autogovern català com ara la llengua, la justícia i el finançament. Tenint en compte que la carta magna catalana és ja un text de mínims respecte del que va aprovar el nostre Parlament el 30 de setembre de 2005, que ja va ser substancialment retallat per les Corts espanyoles, i que va ser aprovat per àmplia majoria a les urnes pel poble de Catalunya, la conclusió evident que se’n desprèn és que les aspiracions d'autogovern de la nació catalana no tenen cabuda a l'ordenament jurídic espanyol, que té aquest tribunal deslegitimat com a intèrpret únic i vinculant de la Constitució Espanyola.

2. La reforma de la Constitució espanyola amb l’objectiu de fer-hi possible l’encaix de les aspiracions d'autogovern catalanes es certifica com una quimera del tot impossible, atès que requeriria el suport de dues terceres parts de les Corts espanyoles, una Cambra dominada pels mateixos partits espanyols que van retallar l’Estatut aprovat a la Cambra catalana per una amplíssima majoria o que el van recórrer després al Tribunal Constitucional, i que han designat els membres d’aquest tribunal polític fet a la seva mida.


3. La sentència del Tribunal Constitucional tanca, doncs, de forma definitiva el sostre d'autogovern de Catalunya dins l’Estat espanyol, molt per sota de les aspiracions del poble de Catalunya, que reclama avançar cap a noves fites de llibertat nacional.
 

4. Des d’aquesta corporació municipal creiem arribat el moment de qüestionar la sobirania espanyola sobre Catalunya i, com a representants legítims dels nostres veïns i veïnes, acordem declarar el nostre municipi moralment exclòs de l’àmbit de la Constitució Espanyola, en un gest conscient d’afirmació nacional i democràtica, de resposta a aquesta sentència humiliant.


5. Així mateix, cridem als veïns i veïnes de Montesquiu i els ciutadans i ciutadanes de tota la nació catalana a participar massivament als actes públics en contra d’aquesta sentència i en defensa de l’exercici del dret d’autodeterminació del poble català.


Montesquiu (Osona), a 6 de juliol de 2010.

 

========================================

 

Moció sobre la cessió per part de l’ajuntament d’un local destinat a la gent gran del poble
El grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Montesquiu, a través de la seva regidora i portaveu, Liliana Vilanova i Orriols
EXPOSA:

Que es té coneixement que ha sorgit una iniciativa popular que ha recollit adhesions de ciutadans i ciutadanes del poble on es demana a l’Ajuntament que cedeixi un espai destinat a la gent gran del poble per tal que aquesta hi pugui desenvolupar activitats socials, culturals, lúdiques, etc.

Que Montesquiu no disposa de cap equipament municipal d’aquestes característiques tot i tenir espais disponibles.

Que aquestes adhesions, recollides a través de signatures de suport, compta amb més de 200 signatures, les quals representen un tant per cent molt elevat dels nostres conciutadans/es en la reclamació d’un bé social fonamental per preservar i aprofundir en el benestar social dels nostres majors i majores.

Que la CUP, conforme el nostre programa electoral, ja prevèiem la construcció d’un espai destinat a la gent gran del poble, i ara ho seguim reclamant; i més quan ve d’una manera tant clara, concisa i directa de la societat civil del poble.

I per tant, el Ple Ordinari de l'Ajuntament de Montesquiu
ACORDA:

1. Que es creï una comissió formada per representants de tots els partits polítics i persones signants d’aquesta demanda per trobar l’espai més adient per desenvolupar-hi aquesta iniciativa.

2. Que l’Ajuntament consigni uns diners destinats a aquesta iniciativa per tal que aquesta pugui començar la seva activitat amb un mínim de condicions.
 
===================================

 

 

Moció sobre el manifest de solidaritat amb els i les membres d‘Udalbiltza processats per l’Audiència Nacional Espanyola
El grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Montesquiu, a través de la seva regidora i portaveu, Liliana Vilanova i Orriols
EXPOSA:

L’“Assemblea d’Ajuntaments i Electes Municipals d’Euskal Herria, UDALBILTZA”, la primera institució nacional del Poble Basc, va ser creada a Bilbao el 18 de setembre de 1999 per la voluntat de més de 1.700 electes municipals de les set províncies basques amb la finalitat d’afirmar l’existència del Poble Basc - Euskal Herria com a nació; coadjuvar a la seva estructuració institucional; impulsar la construcció nacional d’Euskal Herria; i avançar en la col·laboració entre els municipis bascos en àmbits com la llengua, la cultura, l’esport, el medi ambient, el desenvolupament econòmic i el benestar social.
El 29 d’abril de 2003, les autoritats de l’Estat espanyol ordenaren la realització d’una operació policial, sota la direcció del Jutjat Central d’Instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, que va culminar amb la detenció de diverses càrrecs electes que formaven part de la institució així com de diversos treballadors/es. L’esmentada operació pretenia ensorrar una rica trajectòria democràtica de projectes compartits entre ajuntaments de tota Euskal Herria. Amb posterioritat, es va ordenar el processament judicial d’un total de 22 persones, càrrecs electes municipals i treballadors de la pròpia institució.
Properament, totes aquestes persones, així com la pròpia institució UDALBILTZA seran jutjades sota l’acusació de terrorisme. Hauran de fer front a sol·licituds de penes d’entre 10 i 23 anys de privació de llibertat, i a la il·legalització de la Institució.
I per tant, el Ple Ordinari de l'Ajuntament de Montesquiu
ACORDA:

1. Manifestar la nostra més profunda preocupació pel processament d’aquests representants municipals i treballadors d’Udalbiltza, així com per les greus penes de presó sol·licitades per les acusacions. Aquesta preocupació es basteix sobre dues constatacions:
• En primer lloc, no s’atribueix a les persones processades cap activitat delictiva individualitzada i en els arguments de les acusacions, solsament es recullen activitats que s’insereixen plenament en el normal desenvolupament de les competències municipals.
• En segon lloc, el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, en el seu Informe del passat octubre de 2008 (CCPR/C/ESP/CO/5/2008-10-27) palesa “la preocupació per l’abast potencialment excessiu de les definicions de terrorisme en el dret intern” i insta al regne d’Espanya a “la modificació dels articles 572 a 580 del Codi Penal per limitar llur aplicació a les infraccions que revesteixin indiscutiblement un caràcter terrorista”.
2. Manifestar que el dret dels i les representants democràticament escollits i escollides en qualsevol àmbit institucional a crear, impulsar, desenvolupar i finançar institucions d’àmbit nacional, ja siguin referides al conjunt d’Euskal Herria o a qualsevol altre Nació del món, cal que sigui respectada tant per l’Estat espanyol com per qualsevol estat que es consideri democràtic.
3. Manifestar i sol·licitar públicament, davant tot l’esmentat, que la fiscalia retiri l’acusació contra UDALBILTZA i els membres processats en el sumari a l’Audiència Nacional, i que la causa sigui arxivada.
4. Manifestar la nostra solidaritat amb totes les persones encausades (batlles, regidors i treballadors) en el sumari contra UDALBILTZA.

================