Aquest dimarts 30 d'octubre s'ha celebrat el Ple Extraordinari de debat
i aprovació dels pressupostos de l'Ajuntament per a l'any 2008. El
pressupost s'ha aprovat amb el vot dels tres membres del tripartit i
amb el vot contrari de la CUP i de la resta de grups de l'oposició.

Xaiver Safont-Tria ha fet una primera intervenció on ha anat
explicant la postura i les propostes de la CUP en cadascun dels
apartats del pressupost i PAM 2008. Després de les rèpliques del govern
el regidor de la CUP ha exposat que mentre no es resolgui el problema
de finançament dels ajuntaments a l'estat espanyol hi continuarà havent
especulació urbanística.

Senyores i senyors regidors, permetin-me que els hi digui que aquí tenim un problema, i aquest problema es diu 13%.



Aquest percentatge aproximat és l’escarransida xifra del total de
diners públics que paguem els mataronins i que arriben al nostre
Ajuntament.



Geogràficament som a Europa, això no ho discuteix ningú, però a nivell
de finançament els Ajuntaments catalans vivim en un altre planeta.



El finançament dels diners que necessitem per desenvolupar i fer
créixer en qualitat de vida les nostres ciutats no està resolt. És una
de les conseqüències de ser una nació ocupada per l’Estat espanyol.



Mirin, als països civilitzats d’Europa els Ajuntaments gestionen
directament com a mínim un terç o un 40% dels impostos que paguem els
ciutadans. En canvi, els Ajuntaments catalans només gestionen 13
cèntims de cada euro que els ciutadans paguem d’impostos. I això, s’ho
mirin com s’ho mirin, és un problema.



Davant d’aquesta distribució injusta dels nostres diners, la classe
política governant amaga el cap sota l’ala. Actualment un sol partit,
el mateix, ocupa el poder a totes els institucions: en Ajuntaments com
el nostre, a la Diputació, a la Generalitat, i també al govern de
l’Estat espanyol. És un partit que es diu d’esquerres però que no ha
volgut aprofitar l’ocasió per resoldre aquest injust sistema de
finançament que és més propi d’un estat colonial que d’un país del
segle XXI i socialment avançat.



Però enlloc de plantar cara i exigir el finançament just que ens cal
per cobrir les necessitats de la ciutadania, els nostres Ajuntaments
han trobat una altra fórmula que els resulta més còmoda: l’especulació
urbanística!



Aquesta és una política depravadora que només agreuja el problema. Això no és una solució. És pa per a avui i gana per a demà.





No ens cansarem de denunciar que avui i ara no tenim resolts els
serveis i equipaments que necessitem les persones que convivim a
Mataró. Com a botó de mostra: per llei hauriem de tenir tres
biblioteques públiques i un conservatori de música. I què tenim? Zero
escoles municipals de música, una sola biblioteca i ara tot just
començem a planificar la segona. On és la tercera?



Mataró tenia més teatres quan hi vivien 60.000 persones que no pas ara.
Amb 120.000 habitants només queda un teatre dempeus i ja han parlat
d’enderrocar-lo per fer-hi pisos. On ens porten, senyors?



Aquesta és la solució del govern? El creixement urbanístic?



No es para de construïr pisos i més pisos per engreixar els arques
municipals. Pisos on hi viuran persones humanes, que s’estimaran (o no)
i que tindran criatures. Criatures que haurien de poder anar a una
Escola Bressol, que creixeran i necessitaran una Escola de Primària,
que després hauríen d’anar a un institut i que potser voldran fer
estudis universitaris, que potser algun dia es posaran malalts i
necessitaran un metge de primària, un llit a l’Hospital...



Ens trobarem amb una ciutat de 150.000 habitants amb un sol teatre i amb un Hospital d’una ciutat de 100.000 habitants.





Senyors regidors, hem d’aturar aquest creixement urbanístic desmesurat
que es fa a costa de la qualitat de vida, de le zones agrícoles i
forestals, i del patrimoni de la ciutat.



Abans de créixer hem d’acabar de cohesionar socialment la nostra
ciutat, hem de tenir tots els equipaments i serveis que ja ens fan
falta ara i que no tenim.



El “pecat original”, doncs, és el finançament dels Ajuntaments. Fem un
exercici de responsabilitat i reconeguem-ho. Si el nostre alcalde i tot
l’Ajuntament són capaços d’identificar el problema i prou valents com
per plantar-hi cara, tindran la CUP al seu costat.



Mentre l’opció del govern continui sent la de vendre’s un bé limitat
com el territori per tenir diners avui sense planificar les necessitats
de demà... llavors es trobaran la CUP de cara.



Nosaltres prioritzariem:



- Un nou model de participació.

- Dinammitzar alternatives a l’economia local.

- Potenciar una educació que minnimimtzi i doni alternatives a un sector elevat amb fracàs escolar.

- Desenvolupar l’espai agrari de les Cinc Senies amb propostes concretes (vostès no en presenten cap!).

- Afrontar el repte de la cohesió social amb polítiques urbanístiques en aquesta línia.

- Garantir i desenvolupar la identitat catalans com a
eina de cohesió social i com a etiqueta de projecció internacional.