La ciutat de Lleida serà, enguany, la capital de la Cultura Catalana, una celebració que pretén commemmorar també els tres-cents anys de la caiguda de la capital del Segrià a mans de les tropes borbòniques castellanes i franceses, un fet que marcà l'inici de la política de persecució cultural i linguïstica contra el nostre poble. Llàstima que mentre la Paeria celebra amb tots els fastos aquesta capitalitat, oblidi que el principal indret de memòria dels lleidatans i lleidatanes, el Roser, escenari de les principals matances de 1707, es convertirà en un "Parador Nacional de Turismo". Davant d'aquest fet la CUP manifesta que sense el Roser no hi pot haver Capital de la Cultura Catalana.

Sense el Roser, no hi ha Capital de la Cultura Catalana - Comunicat de la CUP Lleida

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Lleida, davant l’organització, aquest 2007, de la Capitalitat de la Cultura Catalana a la ciutat de Lleida, vol fer arribar a l’opinió pública les següents consideracions: 

Entenem que Lleida ha rebut l’encàrrec d’organitzar els actes de la Capitalitat de la Cultura Catalana 2007, i així ho han manifestat els seus organitzadors, precisament pel fet que aquest any es compleix el 300 aniversari de l’ocupació borbònica de la ciutat. I per tant, Lleida, a diferència de les seves predecessores, tindrà una oportunitat única: vincular la cultura catalana a un dels episodis històricament més importants de la ciutat, l’ocupació d’aquesta per part de les tropes castellanes i franceses i amb ella la pèrdua de les llibertats nacionals (una situació que encara perdura) i l’inici d’una política de persecució cultural i lingüística. 

Malauradament hi ha determinats fets que contradiuen de forma notable aquest plantejament teòric. El Roser, el nostre principal indret de memòria, veurà com s’inicien unes obres que han de convertir l’antic convent dels Dominics en un parador de turisme de l’empresa Paradores Nacionales, aquells mateixos que Manuel Fraga inaugurava a tort i a dret, sempre amb les càmeres del No-Do per immortalitzar-ho. Així, doncs, mentre l’Ajuntament de Lleida afirma que pretén recordar el martiri dels lleidatans i les lleidatanes de 1707, i les conseqüències nefastes que aquell episodi tingué per la nostra història, consentirà un atemptat a la memòria i a la dignitat de la ciutat. 

Considerem doncs, un engany i un frau, oblidar aquest fets o intentar fer-ho com pretén aquest ajuntament, centrant les commemoracions de la capitalitat cultural en relació a l’ocupació de la ciutat, a la Seu Vella, obviant en aquestes commemoracions que el Roser fou el símbol del martiri i en conseqüència un indret de memòria preferent per als lleidatans i lleidatanes.  

Per ells i el seu record, no serem una digna capital si no sabem preservar els nostres indrets de memòria.   

Lleida, 10 de gener de 2007 

Candidatura d’Unitat Popular