La CUP presenta al·legacions a la modificació de l’ordenança de civisme
en relació a la prostitució al carrer, oposant-se a la seva tipificació
com a infracció i demanant un debat social previ.

La Candidatura d’Unitat Popular de Lleida hem presentat en el dia d’avui escrit d’al·legacions a la modificació de l’ordenança de civisme, duta a terme per resolució del Ple publicada el passat 27 de novembre de 2008 al BOP, dins el corresponent tràmit d’exposició pública.

Cal recordar que la CUP és la única entitat de la ciutat que té impugnada l’ordenança de civisme als tribunals, recurs que segueix en tràmit amb el número d’actuacions 145/2007 davant la Secció 5a de la Sala contenciosa del TSJC, concretament pendent d’assenyalament per a votació i dictat de sentència.

Les al·legacions de la CUP en que demanem la supressió d’aquest nou article 14.4 i els concordants 102, 103 i 104 en que es cataloguen les infraccions que deriven del seu incompliment, són sis exposades al llarg de dotze fulls i són de tipus tècnic jurídic (defectes legals en que incorre l’article) i de tipus polític-social (denunciant que s’opti per la via sancionadora enlloc d’adoptar mesures socials d’ajut a les dones prostitutes que pateixen discriminació i exclusió social). Adjuntem resum de les al·legacions.

El proper pas serà ara que el Ple torni a examinar l’article 14.4 i les al·legacions que haguem formulat totes les persones o entitats, per al qual:

􀂾

Emplacem la Paeria a aturar l’aprovació i a dur a terme un previ procés participatiu, com ja ha fet envers altres normes, en que es tingui l’oportunitat d’estudiar els efectes jurídics que la totalitat de l’ordenança i la seva ampliació té sobre els nostres drets i llibertats com a ciutadans i ciutadanes de Lleida, i en que puguem manifestar la nostra voluntat de suprimir aquesta norma, i on especialment es pugui donar veu al col·lectiu de dones prostitutes per a que es tingui present les seves necessitats i opinions.

􀂾

I subsidiàriament, anunciem que, de ser desestimades les al·legacions exposades, estudiarem impugnar aquesta resolució davant els tribunals.

A Lleida, 7 d’agost del 2008.

_____

ANNEX. RESUM AL·LEGACIONS CUP:

􀂃

PRÈVIA.- LITISPENDÈNCIA PER L’EXISTÈNCIA DE RECURS CONTENCIÓS CONTRA L’ORDENANÇA DE CIVISME.- considerant que de resultes d’una sentència estimatòria, ja sigui de caràcter total o parcial envers les pretensions del nostre recurs contenciós 145/2007, el text de l’ordenança podria restar anul·lat o si més no modificat, entenem que per un criteri de

prudència i seguretat jurídica, seria més adient comptar amb una sentència de la Sala abans d’aprovar qualsevol ampliació del catàleg d’infraccions.

􀂃

PRIMERA.- VULNERACIÓ DEL PRINCIPI DE LEGALITAT DE L'ARTICLE 25.1 DE LA CONSTITUCIÓ, EN NO EXISTIR CAP NORMA AMB RANG LEGAL QUE TIPIFIQUI LA PROSTITUCIÓ COM A INFRACCIÓ I NO TRACTAR-SE D’UNA MATÈRIA D’INTERÈS LOCAL .- ni el legislador català ni l’estatal no han dictat cap norma legal que tipifiqui l’exercici de la prostitució com a infracció a sancionar. I si no s’ha dut a terme aquesta regulació, des dels parlaments autonòmic ni estatal, és perquè la prostitució és un problema d’una complexitat tal que requereix un previ estudi de les seves dimensions humanes, socials, laborals i econòmiques, així com un debat social i polític tranquil, profund i sincer. Res a veure amb mesures superficials i mediàtiques com aquest article 14.4 de l’ordenança de civisme, amb que no es posa solució al problema de fons, sinó que es limita a invisibilitzar-lo i, el que és més greu, atorga a la víctima la condició d’inculpat en un expedient sancionador. A més, el fenomen de la prostitució no és, com sembla qualificar l’Ajuntament amb aquest article 14.4, un problema local d’ús d’espais públics ni de relacions de convivència veïnal, de manera que no és possible reglamentar-lo per ordenança municipal.

􀂃

SEGONA.- EXTRALIMITACIÓ DELS CRITERIS D’ANTIJURIDICITAT DE L’ART. 140 LBRL. INEXISTÈNCIA DE PERTORBACIÓ DE LES RELACIONS DE CONVIVÈNCIA D’INTERÈS LOCAL.- tipificar l’existència de persones que exerceixen la prostitució com a infracció –ja amb la mera presència física i per tant qualificant la persona com a pressumpte culpable per se i no per l’acció que realitza (dret penal d’autor)-, no troba justificació de cap mena en una presumpta protecció de les relacions de convivència d'interès local, ja que aquestes dones amb la seva sola presència no pertorben ni la tranquil·litat de ningú, ni vulneren drets de tercers, ni afecten el normal desenvolupament d'activitats, ni la salubritat i ornat públics. En definitiva cap pertorbació ocasionen en les relacions de convivència d’interès local.

􀂃

TERCERA.- EXTRALIMITACIÓ DELS CRITERIS D’ANTIJURIDICITAT DE L’ART. 140 LBRL. INEXISTÈNCIA DE PERTORBACIÓ DE L'ÚS DELS SERVEIS PÚBLICS, BÉNS PÚBLICS O ESPAIS PÚBLICS.- les Ordenances només poden tipificar infraccions de resultat en relació a la vialitat pública. Això és, conductes que efectivament impedeixin l'ús o normal funcionament d'un servei públic de titularitat local, provoquin una obstrucció al normal funcionament d'un servei públic local, que impedeixin l'ús d'un espai públic de l'entitat local o que deteriorin o provoquin danys en els espais públics locals o les seves instal·lacions. En canvi, aquestes dones no duen a terme cap d’aquestes accions danyoses.

􀂃

QUARTA.- DISCRIMINACIÓ PER RAONS DE GÈNERE I CLASSE SOCIAL. SUBSTITUCIÓ DE MESURES SOCIALS PER MESURES REPRESSORES.- les persones que exerceixen la prostitució són majoritàriament dones pobres i estrangeres, que pateixen per això una triple discriminació, i contra les quals existeix un alt grau de violència i coacció per part de proxenetes i pels propis clients –ambdós precisament homes i nacionals en la seva majoria. Des de la Paeria es respon amb mesures repressives i criminalitzadores en lloc d’afrontar la desigualtat social i ajudar les persones que la pateixen i que es troben, per aquest motiu, exercint la prostitució al carrer o dormint a la intempèrie en jardins i places. Que aquesta perspectiva repressora i irrespectuosa l’adopti un

govern municipal que es fa dir progressista és un greu exercici de cinisme i no de civisme.

􀂃

CINQUENA.- VULNERACIÓ DE LA GARANTIA MATERIAL DEL PRINCIPI DE TIPICITAT DE L'ART.25.1 DE LA CONSTITUCIÓ. MANCA DE CONCRECIÓ. SISTEMA DE PRESSUMPCIONS. ÚS DE L’ANALOGIA IN PEJES. APLICACIÓ DE SANCIÓ MALGRAT NO INCOMPLIR EL TIPUS NORMATIU.- els apartats a) i b) es tipifiquin les 4 accions consistents en parlar (oferir, sol·licitar, negociar i acceptar serveis sexuals retribuïts a l’espai públic) afegint “directament o indirectament”. Un redactat que causa desconcert i que no permet saber com es poden dur a terme les 4 accions descrites de forma indirecta, a què es refereix exactament? A fer gestos o mirades? A més, hem de plantejar-nos com podrà saber l'agent d'autoritat si una persona que està parlant amb una altra de mantenir relacions, ho fa a canvi d’uns diners, per l’aspecte físic? L'Ajuntament sancionarà a la persones d'aspecte no decorós segons quins criteris estètics? En fi, el principi constitucional de seguretat jurídica (art. 9.3 CE) trontolla.

􀂃

SISENA.- VULNERACIÓ DE LA GARANTIA FORMAL DEL PRINCIPI DE LEGALITAT DE L'ART.25 DE LA CONSTITUCIÓ RESPECTE A LA RESTRICCIÓ DE DRETS I LLIBERTATS PÚBLIQUES. AMPLIACIÓ DE LES FACULTATS POLICIALS.- article 14.4 de l'Ordenança es prohibeix ex novo, al marge de la llei, conductes que afecten o limiten llibertats individuals. Es tracta de restriccions regulades en un reglament local, i no en una norma amb rang de llei, i per tant nul·les de ple dret. Es vol reglamentar la prostitució als carrers de Lleida, no des d’un punt de vista social amb afany d’acabar amb l’exclusió social i la discriminació d’aquestes dones, sinó per treure-les de la vista, com si amagar el problema el fes desaparèixer. I per a assolir aquesta ocultació estètica de la pobresa i la marginació (de prostitutes, sense sostre, alcohòlics, etc) no es dubta en trepitjar els drets i llibertats públiques, atorgant a la policia la facultat de controlar fins i tot, gràcies a l’article 14.4, les converses de les persones i la vida al carrer.