Valorem la sentència com un autèntic revés a l’actual model de ciutat que defensa l’equip de govern i que no compta tampoc amb l’oposició per part de cap dels grups polítics presents a la Paeria (ni ERC ni ICV varen votar en contra del text i CIU i PP encara varen proposar esmenes per endurir-lo). Una ciutat on les bones relacions de veïnatge i la solució als problemes socials es pretenen solventar a cop de multa. Això no és civisme, això és repressió pura i dura. Civisme és fomentar la implicació activa de la ciutadania en els afers públics, amb fórmules participatives, amb mediació, amb educadors de carrer, amb experiències d’intercanvi generacional i multicultural, i no pas a base de reglamentar, prohibir i sancionar. 

Concretament s’han anul·lat vuit preceptes amb que posem fi a la impunitat total de la Paeria que, abans de la sentència: tenia més màniga ampla a l’hora d’aplicar sancions a infraccions no previstes (si a parer de l’uniformat de torn, s’aplicava l’analogia, és a dir, es considerava que un fet malgrat no estar tipificat com infracció s’assemblava a un altre que sí que n’estava, castigant així conductes no infractores, el que ha quedat anul·lat per sentència); pretenia amagar la seva naturalesa de reglament sancionador darrera d’eufemismes i d’un sistema de treballs en benefici de la voluntat amb que reeducar al ciutadà/na (el Tribunal ha sentenciat que eren il·legals i que un ajuntament tan sols pot posar multes); i es feia responsables directes dels fets comesos pels fills menors o incapacitats als seus pares, mares o tutors, que d’aquesta manera podien ser multats o fins i tot acabar fent treballs en benefici de la comunitat pels actes dels seus fills (el Tribunal ho considera il·legal i retorna als pares i tutors el paper de responsables subsidiaris que els pertoca segons la llei).

 Ambdues entitats celebrem, per tant, la victòria parcial que suposa la sentència, en el sentit que malgrat ens hagués agradat una nul·litat total del text, sí hem aconseguit tombar els articles que més obertament violaven els drets i les llibertats dels ciutadans i ciutadanes de Lleida i, en conseqüència, gràcies a la nostra acció conjunta durant els darrers tres anys podem afirmar que avui la ciutadania lleidatana guanya en garanties, guanya en respecte als seus drets de ciutadania i es posa límit a la voracitat d’un Ajuntament que s’havia cregut que tots els mitjans valien com tal de reglamentar l’espai públic.