La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) ha criticat que l'Ajuntament de Banyoles hagi modificat l'ordenació urbanística per construir set habitatges a l'antic 'Cisne' de Banyoles al·legant que l'ordenació vigent fins ara no havia funcionat. En concret, s'han reconvertit els 1.100 metres quadrats de l'illa –que comprèn els carrers Mossèn Constants, passeig del Rec de Guèmol, passeig Darder i carrer de la Sardana- en ús residencial, mentre que fins ara n'hi havia 550 per a ús comercial i 550 més per a habitatge. Reconvertit tot en ús residencial, doncs, s'hi podran construir set habitatges unifamiliars.

La CUP lamenta que es continui primant l’ús residencial de baixa densitat enfront d’un model d’usos mixte, més sostenible i que permet una major cohesió social. Assegura que s’ha fet un pas enrera pel que fa al model de ciutat a assolir i que enlloc d’aquesta modificació s’haurien d’haver abordat els motius pels quals no funcionava l’antiga ordenació, dedicar esforços en potenciar l’atractivitat d’aquest sector per a possibles comerciants i dignificar aquest espai en benefici de tots els banyolins i banyolines i no únicament de set famílies.

La CUP denuncia 'la improvisació' que caracteritza les polítiques de l'actual equip de govern en matèria d'urbanisme i assegura que 'estan mancades de qualsevol tipus de lògica urbanística'. En aquest sentit, defensa que tota actuació urbanística al municipi ha d'emmarcar-se en una política que pensi Banyoles com un tot per tal de no caure en 'la política de pedaços' o 'd'improvisació', que consisteix, segons la formació, en anar reformant o repensant zones aïllades on apareixen problemes o on sorgeixen oportunitats però sense tenir una estratègia de millora global de la ciutat que permeti actuar segons aquesta.

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM)

D'aquesta manera, la CUP defensa que, abans de fer qualsevol altre modificació del planejament urbanístic vigent, cal enllestir el nou POUM 'que reguli els límits de les àrees i les cohesioni per tal que cada zona quedi integrada amb el seu entorn i la ciutat sigui harmònica en el seu conjunt'. I que cal fer-ho mitjançant un procés participatiu real i no amb simples processos d’informació pública  

Procés informatiu

Així, la CUP denuncia que 'un cop més s'aprovin mesures per la porta del darrere, mancades d'un procés participatiu a la ciutadania' en un espai d’alt interès social i paisatgístic com és el front d’estany. L'ordenació de l'espai públic és una qüestió 'de transcendència pública', subratlla, 'que afecta tots els ciutadans i per tant han de tenir el dret d'estar informats de les propostes que l'equip de govern pretén tirar endavant', insisteix. La CUP entén que s’ha fet un estudi previ de les causes del perquè no funcionava l’ordenació vigent i un anàlisi de les possibles solucions, essent el canvi d’ús la finalment escollida per l’Ajuntament. Si és així, demana que s’informi de les causes i possibles solucions i, si no és així, denuncia que s’ha pres una decisió sense fonament i de manera totalment improvitzada.

En aquest sentit, defensa un procés informatiu caracteritzat per la transparència i mancat de 'pràctiques opaques' com les que considera que es produeixen avui en dia a l'Ajuntament de Banyoles, en el qual s'exposin públicament els motius d'aquest canvi i que s'analitzi quina és la solució més idònia per la comunitat i per l'entorn en el context de millora i dignificació del front urbà de l'Estany pel qual aposta la CUP. Finalment, la CUP afirma que “qualsevol debat sobre els usos d’aquest sector concret hauria d’estar emmarcat dins el model de front d’estany que es vulgui assolir i, per la CUP, aquest model està molt lluny del barri de xalets pel qual sembla que aposta l’Ajuntament actual”. La CUP lamenta que es continuï prioritzant l’ús residencial de baixa densitat per davant d’un model d’usos mixte, més sostenible i que permeti una major cohesió social. La formació assegura que s’ha fet un pas enrere pel que fa al model de ciutat a assolir i que enlloc d’aquesta modificació s’haurien d’haver abordat els motius pels quals no funcionava l’antiga ordenació, dedicar esforços a potenciar l’atractivitat d’aquest sector per a possibles comerciants i dignificar aquest espai en benefici de tots els banyolins i banyolines i no únicament de set famílies.