<!-- @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } -->

La CUP de Girona considera una primera victòria de “La Veu del Carrer” l’aprovació de la moció que permetrà a ciutadans i entitats participar als plens municipals. Al mateix temps, però, la formació independentista mostra la seva preocupació per la manca de valentia de la resta de grups municipals per convertir Girona en una ciutat referent pels drets socials i polítics després que el ple municipal rebutgés les mocions referents als drets del col·lectiu LGT i a la defensa de mantenir els serveis actuals de l’Hospital Josep Trueta.

La CUP de Girona creu que el ple municipal d’ahir a la nit va ser un ple de “llums i ombres”. Un ple que, per una banda, va viure l’excel·lent notícia de l’aprovació de la moció que permetrà a ciutadans i entitats participar activament dels plens municipals un cop el ROM sigui modificat. Un fet que, per la formació independentista, significa un pas imprescindible en el camí de tornar la política als seus orígens, a la ciutadania, el terreny d’on no hauria d’haver marxat mai. Per Jordi Navarro, portaveu de la CUP, l’aprovació de la moció “és fruit de molts anys de lluita i batalla de desenes d’entitats de la ciutat que avui poden veure com s’ha assolit una fita pròpia de conseqüències històriques'. Navarro ha volgut destacar també que ha estat l’entrada de la CUP a l’Ajuntament i la seva fixació en transformar el model polític actual el que ha permès avançar en la participació als plens municipals, com mai abans havien acordat la resta de grups municipals.

Per altra banda, la formació independentista mostra la seva preocupació davant l’evident manca de voluntat de la resta de formacions polítiques (a excepció d’ICV-EUiA) per fer de Girona una ciutat referent dels drets socials i polítics d’aquells que hi viuen. En aquest sentit, la CUP critica amb fermesa el vot negatiu i les abstencions de partits com el PSC i, en especial, de CiU i de PP en la moció que proposava 8 mesures clares, diàfanes i concretes per garantir la igualtat de drets de les persones gais, lèsbiques i transsexuals. Segons Navarro, “la proposta que es va aprovar finalment de portar tot aquest tema, en genèric, a la Comissió d’Igualtat no ha de servir per no explicar que CiU, PSC i PP no consideren que hi hagi una discriminació prou clara contra el col·lectiu LGT com per actuar-hi fermament a nivell municipal”. Així mateix, la formació rupturista considera “greu i inexplicable” que CiU i el PP votessin en contra de reclamar a la Generalitat que mantingui els serveis sanitaris existents i la qualitat dels mateixos a l’hospital Josep Trueta.

La CUP s’estrena al Consell Comarcal del Gironès

Aquest vespre, Jordi Navarro (CUP Girona) i Dani Cornellà (CUP Celrà) prendran les actes de Consellers Comarcals en el Ple de Constitució de l’ens supramunicipal en un esdeveniment històric per l’esquerra independentista de la comarca ja que significarà l’estrena de la CUP en aquest àmbit de decisió. La voluntat de la CUP en aquest ens és mantenir els mateixos preceptes que ha mostrat des de la seva creació i implantació als Països Catalans. Així, en primer lloc, els dos consellers comarcals ja han anunciat que, en la línia d’evitar l’acumulació de sous i càrrecs de la formació rupturista, cediran íntegrament el seu sou a la CUP perquè el destini als projectes que cregui convenients. En segon lloc, la CUP aprofitarà els dos seients al Consell Comarcal del Gironès per treballar i reclamar que aquest ens deixi de ser un espai polític opac i desconegut per la ciutadania de la comarca i esdevingui un ens transparent on tothom sap què s’hi fa i què s’hi pot demanar. Finalment, des de la CUP s’aprofitarà la tribuna del Consell Comarcal per denunciar el caràcter retrògrada i conservador del nou pacte tripartit que s’està evidenciant darrerament i que està format per CiU, PSC i el PP. I és que, després d’anys de sentir crítiques d’anteriors tripartits, els ciutadans del Gironès veuen com la dreta espanyolista (PP), la dreta catalana (CiU) i el liberalisme d’esquerres espanyol (PSC) s’uneixen per pactar els grans acords que han de guiar la política de Girona i la seva comarca.