Article d'opinió de la CUP Girona



La nova articulació del territori ha
augmentat considerablement les necessitats de mobilitat. Del dret a la
mobilitat hem passat a l'obligació continuada. Ara, la suposada
llibertat de moviments a les ciutats té un preu.

Aquesta pregunta ens la fem moltes persones; les que
cada matí hem d'arribar a la feina. En un principi la mobilitat es pot
plantejar com un dret de la vida ciutadana. Tothom té el dret de
moure's lliurement pel territori i anar d'un costat a l'altre de la
ciutat, per anar a treballar, a passejar o a divertir-se.

Tanmateix, aquesta suposada llibertat té un preu. A
les ciutats i als entorns metropolitans s'acaba convertint en un
vertader problema, la resolució del qual no és gens senzilla. En
efecte, el moviment i desplaçament de ciutadanes i mercaderies pel
territori té uns enormes costos ambientals i econòmics. Així, és fàcil
de recordar —perquè es repeteixen cada matí i cada capvespre— les
imatges de carreteres col·lapsades, d'avingudes totalment envaïdes pel
trànsit rodat, de carrers col·lapsats d'automòbils.

La substitució de l'antic model de ciutat mediterrània, compacte, ha
contribuït a agreujar aquesta situació. Aquest, el nostre, era un model
que es caracteritzava entre d'altres coses pel baix consum de sòl i la
barreja d'usos en un mateix espai. Aquest model ha perdut pes en
benefici del model anglosaxó del fet urbà; un model ara imperant que es
caracteritza per una extensió del fet urbà pel territori i una
dispersió d'usos de tot tipus: residencials, industrials, comercials,
d'oci...

Aquesta nova articulació del territori ha augmentat
considerablement les necessitats de mobilitat. Del dret a la mobilitat
hem passat a l'obligació continuada. Aquest model extensiu és un gran
consumidor de sòl i molt em temo que l'impacte ambiental i paisatgístic
que genera és irreversible. El problema s'agreuja quan el mitjà de
transport hegemònic és el vehicle privat. La utilització massiva del
cotxe (amb l'equació: una persona, un vehicle) per trajectes urbans i
interurbans no fa més que congestionar la xarxa viària fins a límits
del tot insostenibles.

A Girona la mobilitat obligada de ciutadans i
mercaderies ha convertit la ciutat en un entorn hostil per a vianants i
ciclistes. Els carrers ja no són un lloc segur per a la mainada, que
antigament trobava en carrers i places l'espai d'esbarjo que avui es
troba pres pel trànsit. D'altra banda, la política de deixadesa que
practica l'equip de govern municipal amb temes com els aparcaments
dissuasius no ajuda precisament a resoldre la situació. En tenim un bon
exemple a l'aparcament gratuït del barri de Vista Alegre.

A l'hora de projectar alternatives i solucions cal
prendre decisions valentes i radicals. Al meu entendre és insuficient
aplicar polítiques correctives endògenes.
Es fa necessari anar més enllà i apostar per un nou model d'articulació
del territori i impulsar una nova cultura de la mobilitat, que tingui
en compte l'impacte ambiental, paisatgístic i social dels desplaçaments
interurbans i intraurbans. Caldrà fer un seguiment acurat de les
propostes desplegades per la flamant Autoritat Territorial del
Transport Metropolità. Aquest ens pot ser part de la solució del
problema, però és evident que hem d'anar cap a una nova cultura
responsable i sostenible de la planificació urbanística i la mobilitat
que se'n deriva. Un nou model que tingui en compte factors com les
emissions de CO2 i de sorolls, la congestió dels eixos viaris o la
pèrdua de qualitat de vida de la ciutadania. A fi d'ordenar el trànsit,
necessitem eines de gestió eficients, i per això cal exigir a l'ATTM
que impulsi la redacció del pla director de la mobilitat urbana. A
l'Ajuntament de Girona cal exigir-li, per altra banda, que tiri
endavant un pla de mobilitat urbana. Ambdós instruments són eines
imprescindibles per a la correcta gestió de la mobilitat i per avançar
cap a una nova cultura de la mobilitat basada en criteris de
sostenibilitat ambiental i social.

Creiem que en aquesta nova cultura de la mobilitat, el
transport públic hi juga un paper clau. Per això des de la CUP
proposem, entre altres mesures, redinamitzar l'autobús i la bicicleta,
promovent la gratuïtat per trams i col·lectius en el cas del bus i la
implantació d'un sistema de lloguer gratuït repartit de forma
estratègica en el cas de la bicicleta; així com incentius fiscals per
als ciutadans que optin per aquest mitjà de transport. En definitiva,
cal combinar solucions estructurals amb d'altres de més conjunturals.
Del que es tracta és que la mobilitat sigui un dret ciutadà. Ni una
obligació ni un problema.

Jordi Navarro

Portaveu de la CUP de Girona