La formació, que compta amb el suport de Reagrupament, presenta els seus eixos programàtics sobre sostenibilitat i medi ambient

 'Volem que Girona lluiti per obtenir el distintiu de ciutat verda europea. Actualment recau en la ciutat d'Hamburg i properament la rellevaran Vitoria-Gasteiz a Euskal Herria i Nantes a la Bretanya. Després hi ha d'anar Girona', ha explicat avui en Jordi Navarro, cap de llista de la CUP, en una roda de premsa a la Devesa. Navarro ha estat acompanyat de la Rosa Domènech, membre de la comissió ambiental de la CUP. Els independentistes creuen que Girona ha de seguir l'exemple d'aquestes ciutats i esdevenir un referent en la lluita contra el canvi climàtic, la implementació d'energies netes i descentralitzades, el tractament de residus, la preservació dels espais naturals o agràris i la mobilitat sostenible.
 En aquest sentit, Navarro creu que 'Girona ha de preservar la seva famosa qualitat de vida i això passa en bona mesura per conservar, garantir i potenciar les característiques paisatgístiques dels excepcionals espais que hi ha al municipi'.  Potenciar el paisatge com a element de benestar és una de les prioritats que es marca la CUP en l'àmbit ambiental, així com una aposta per a millorar la Devesa i dotar-la 'd'un bon Pla Especial'.
 ?La CUP, així, proposa blindar els espais naturals del municipi de possibles amenaces. Navarro ha parlat de preservar l'Avellaneda, els boscos de Palau, els boscos de Taialà, les Hortes de Santa Eugènia, les ribes del Ter i conjunt de lleres i aiguabarreigs, Domeny o la vall de Sant Daniel. En aquests espais 's'ha de rescatar sòl urbanitzable i reconvertir-lo a no urbanitzable'.
  Paral·lelament, la CUP proposa desplegar una xarxa d'horts urbans al municipi, que penetri a la trama urbana i que d'una banda ajudi a esponjar la ciutat i de l'altra ens ajudi a regular-la tèrmicament als mesos d'estiu.
 Navarro ha explicat que, si la seva formació és decisiva, 'Conformarem una densa xarxa d'espais naturals, urbans i agràris ben interconnectats.  Ho farem a través de l'anella verda perimetral del municipi (alhora ben enllaçada amb els espais de la comarca, perquè la connectivitat de les diferents unitats de paisatge i biomorfològiques no hi entenen, de divisions administratives) i també de l'anella dels barris que proposa la CUP i que pot esdevenir una excel·lent eina per connectar parcs urbans amb els espais més naturalitzats'.