L'èxit del procés demostra que les aspiracions col·lectives no caben en els Estatuts i la Constitució espanyola

La CUP felicita al poble català per l’organització i l’èxit de les consultes celebrades avui a més de 160 municipis del Principat i que han donat el dret a vot a 700.000 persones. L’organització  entén que amb aquests referèndums el poble ha demostrat que és possible iniciar un procés rupturista al marge (i oposant-se, quan calgui) a les ingerències dels Estats ocupants. La CUP veu aquestes iniciatives com un pas més en la trajectòria dels Països Catalans cap a la seva independència nacional. En aquest sentit, un dels seus portaveus, Marc Sallas, ha indicat que “els referèndums d’avui són un exercici polític que ens ensenyen que els i les independentistes tenim raó  quan diem que cal una mobilització d’amplis sectors per tal de propiciar el canvi de cicle”.

La CUP recorda que s’ha proposat impulsar les consultes des de l’inici,
quan el seu grup municipal a Arenys de Munt va canalitzar la idea d’una
entitat local, el Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació. Aquella
moció posibilitaria la celebració de la primera consulta.  Malgrat tot,
cal atribuïr aquesta èxit a la mobilització del teixit popular, que ha
sabut buscar una fòrmula imaginativa per posar en escac a l’Estat
espanyol.

Així, la CUP també s’explica l’onada de celebració dels
referèndums per l’actual conjuntura que viu el país. L’atzucac al qual
ha arribat l’autonomisme i les pròpies guies d’aquest règim – els
Estatuts i la Constitució espanyola – generen noves propostes. Així, en
paraules del seu portaveu: “En aquest país cada dia queden menys
autonomistes, i és lògic que el poble s’autoorganitzi per buscar noves
vies per encarar el futur amb llibertat. L’èxit d’avui és la
constatació que l’autonomisme ja no és satisfactori per aquest país".

Els independentistes creuen, a més, que les consultes són una poderosa
eina de debat col·lectiu. En primer terme, apunten, es produeix un
debat sobre l’autodeterminació, que depassa la praxis dels partits
convencionals i que ha estat escamotejada pels textos dels Estatuts.  
També és en moments com aquests en què s’estenen els debats sobre la
territorialitat de la nació catalana, els Països Catalans, un subjecte
més ampli que aquell limitat per  l’arquitectura constitucional.  Per
altra banda, en el marc de l’actual regressió de drets a nivell europeu
(la Directiva de la Vergonya, el creixement dels partits
d'ultradreta...), el poble català se situa al capdavant en la defensa
de drets i llibertats. Aquestes consultes estan definint un moviment
per l'autodeterminació en el qual hi participaran, des del primer
moment, les persones que han triat el nostre país per viure-hi encara
que no hi hagin nascut.

En aquests debats, la CUP recorda que treballa per la
independència nacional dels Països Catalans, un subjecte històric i amb
projecció de futur. L’autodeterminació és un dret que pertany al
conjunt dels habitants d’aquest territori i que interessa especialment
a les classes populars. Els i les militants de la CUP lluiten, en
aquest sentit, pel reconeixement d’aquest dret i per encetar un procés
constituent que meni a una República basada en l’equilibri territorial,
en un sistema econòmic cooperatiu i socialista, en la promoció
lingüística i cultural pròpies i en la igualtat personal i la garantia
dels drets fonamentals.

Amb tots aquests elements,  en els propers temps la CUP es
compromet a continuar treballar amb l'associacionisme popular, base de
la democràcia participativa i que en moments com l’actual ha demostrat
estar per davant dels partits convencionals.

La CUP es marca també com una de la seves prioritats en el
futur immediat ajudar a estendre les consultes arreu de la geografia
dels Països Catalans.