El passat 24 de juliol, iniciativa soberanista Causa Galiza, va organitzar un acte de presentació de la diada a la llibreria Couceiro de Santiago de Compostela, amb la presència de Txuelui Moreno de l'Esquerra Abertzale (Heuskal Herria), i Adam Majó de la Candidatura d'Unitat Popular (Països Catalans). Causa Gallega va organitzar el gruix dels actes pel 25 de juliol, on milers de persones es van manifestar pels carrers de Santiago. La organització impulsa també un manifest de suport a la autodeterminació de Galícia al qual la CUP hi va donar suport.

Crònica de la Diada de Llibertat.cat

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP), conjuntament amb les organitzacions Ezker Abertzale, i Réseau de Résistence du Quebec van signar un manifest de solidaritat amb el poble gallec en la seva lluita per la independència.

Propde 3.000 persones es van manifestar ahir pels carrers de Compostela per commemorar el "Día da Patria Galega" sota el lema “Para enfrontarmos o capital, aquí e agora soberanía nacional” (Contra el capital, aquí i ara soberania nacional). La marxa havia estat convocada per Causa Galiza i és el quart any, que aquesta organització aplega les diferents sensibilitats de l'esquerra independentista gallega en la diada del 25 de juliol.

La manifestació es va iniciar a les 13.30h a l'esquerra de l'Albereda i va finalitzar  a les 14.30 a la plaça Toural després de travessar diversos carrers a la capital portuguesa amb una gran presència policial.

A finalitzar la marxa es va fer un acte polític, que va ser presentat pel cantant Leonardo F. Camps, que va començar amb la lectura del suport d'organitzacions internacionals i l'actuació de músics. Acontinuació, el portaveu cd Causa Galizia Pedro Alonso va llegir el manifest, que estableix que "l'assoliment de l'autodeterminació serà l'eina que ens permetrà construir el model socioeconòmic del nostre país".

Finalment,Char Lopes, també portaveu, va llançar una diatriba denunciant, que l'excusa de la crisi econòmica, "tenen la refundació del capitalisme a costa de les nostres vides." Tambéva denunciar les retallades dels drets socials per l'Estat espanyol. L'acte polític es va tancar amb l'entonació de l'himne nacional gallec.

Les gairebé 3.000 persones que van assistir a la convocatòria de Causa Galiza,  demostrar l'èxit de la divulgació  de la gran campanya del dret d'autodeterminació en relació a l'any passat, aconseguint la major assistència a una expressió de la sobirania en els últims anys, segons els organitzadors i demostra clarament la creixent força de la defensa del dret de la ciutadania a decidir el seu propi futur com a poble.

El manifest llegit a la Plaça de Toral va advertir que és inútil esperar "trobar una o altra administració autonòmica de les solucions del nostre poble", ja que resideixen "a fer-se sobirà del seu propi destí cadenes alliberant-se del dia a dia que asoballan. Aquestés el treball per al que "Causa Galícia ha desenvolupat un treball humil, sinó com la socialització llarg del dret d'autodeterminació".

A continuació es van fer al parc de Belvís, diversos debats polítics  sobre els moviments d'alliberant nacional d'arreu de l'estat, així com també presentació de llibres. Els actes reivindicatius van finalitzar a les 21h amb un concert  que va comptar amb la participació de Projecto [‘trepja], Labregos no tempo dos Sputniks e Fracasados de antemano.