Text integra llegit pel regidor Joan Font a l'homentage a Companys:

Avui, 71 aniversari de l’assassinat del president Lluís Companys, des de la CUP, no pretenem glosar la figura d’un dels mes grans polítics catalans del segle XX ; ni tampoc destacar-ne la solidesa del seus ideals polítics, que en gran part són també els nostres.

Senzillament volem llegir dos fragments de textos que ens evoquen aquell tràgic moment; el primer és extret d’un full volant repartit per Barcelona el 28 de novembre de l’any 40 per la F.O.R.C.A. :

PER QUÈ FOU AFUSELLAT LLUÍS COMPANYS?

DENÚNCIA!

“(...) Durant els tres mesos que va trigar a tornar a Barcelona no li van permetre canviar-se de roba. Tenia el cos ple de butllofes i de ferides causades pels assots i per haver dormit directament a terra i sense manta.

A finals d’agost fou lliurat a les autoritats espanyoles(…) . Companys fou traslladat a Madrid per Hendaya i fou internat al pitjor soterrani d’un edifici governamental. Altra vegada sense roba de llit(…).

El dia 4 d’octubre fou traslladat de Madrid cap a Barcelona passant per Saragossa i empresonat al Castell de Montjuïc. Durant el trasllat duia les mans lligades.(…) Per mitjà dels seus vigilants, la notícia sobre la detenció de Companys va córrer com la pólvora per tot Catalunya i va causar molta pena i consternació. La població es resistia a creure-s’ho.

El dia 7 d’octubre varen llegir-li l’acusació. Va ser durant els mateixos dies en què, l’octubre de 1934, ell mateix també es trobava a Montjuïc. L'acusació es fonamentava en el fet que Companys havia utilitzat la seva influència per lluitar contra la victòria de la “Causa nacional”, s’havia apoderat il·legalment el poder i havia incitat a la rebel·lió. Abans que es reunís el Tribunal va tenir lloc una reunió seguida d’un banquet a les dependències de l’edifici de la Generalitat i, concretament, a l’habitació on havia mort el primer President, Macià. D’aquesta manera menyspreaven altra vegada la memòria sagrada.

En aquesta reunió varen participar diversos generals i un delegat del govern de Madrid. Varen deliberar sobre la sentència que havia de rebre Companys. El dia 14 es va reunir el Tribunal per jutjar Lluís Companys (23.048).

El dia 15 d’octubre a les 6:30 Lluís Companys fou afusellat a la fosa del castell, poc després que li fos comunicada la sentència. Durant tot el temps que va durar aquest sofriment va mantenir fermament el seu caràcter, cosa que fins i tot va impressionar els seus enemics. Ell s’esperava aquesta fi, però la va esperar amb solemnitat, amb valor i amb fermesa. Poc abans de ser executat va demanar de descalçar-se per poder tocar la terra catalana en morir. I va cridar: “Moro per Catalunya i per la República. Sóc feliç de morir a Catalunya i si hi ha alguna cosa que em pesa és només que ja no podré fer res pels meus ideals. Que tinguin valor els qui encara queden, esperança i fermesa. Visca Catalunya!”.

Va morir com un heroi. Fou torturat i per aquest motiu ha esdevingut per a nosaltres el màrtir més important de Catalunya. Els catalans i espanyols veritables mantindran viva la memòria de Lluís Companys, independentment dels seus ideals polítics, perquè fou un home que va mantenir-se fidel als seus ideals fins al final.”

Per últim un fragment de la seva ultima carta, dirigida a la seva esposa Carme Ballester:

“ (...) T'escric a la vetlla del Consell de Guerra. Penso que podré entregar a la Ramoneta una quartilla que he fet, i si de cas, en els últims moments, les conversacions verbals i últimes. També aquesta carta i una per a la meva filla Maria, tot lo que serà tramès quan sia possible.(.....)
 Me sento serè i tranquil. És Déu que ha posat les coses i les decisions per donar-me aquest destí i m'omple d'una serenitat extraordinària. Li dono les gràcies puix havent tots de fer el mateix camí, m'ha reservat una fi tan hermosa, per Catalunya i els meus ideals, que revaloritza la meva humil persona. Tu que m'estimes i has d'estimar doncs el record que pugui deixar, has de comprendre això.
 
No admetis, doncs, condols, ni ploris. Aixeca el cap. Aquesta mort, que afrontaré plàcidament i serenament, dignifica. Vida meva, moriré estimant-te. El teu retrat el portaré amb mi. I el darrer pensament serà per tu i els meus fills, amb l'amor a Catalunya. Te besa, el teu espòs, Lluís.'

Avui, 15 d’octubre del 2011, 71 anys desprès ,sols podem pretendre donar-li al president Companys el millor dels homenatges: la victòria.

Visca Catalunya!