'Si en un país normal i democràticament avançat Manuel Fraga no hagués mort en la més absoluta impunitat i hagués hagut de respondre dels seus crims, en el mateix país i en la mateixa democràcia, Baltasar Garzón hauria estat jutjat i condemanat per encobrir tortures'. Això és el que avui ha manifestat Marc Sallas, membre del Secretariat Nacional de la CUP, per valorar l'inici del judici per prevaricació que el magistrat de l'Audiència Nacional afronta aquest dies i que l'ha situat de nou en l'epicentre de l'atenció mediàtica.

Marc Sallas ha volgut recordar així les acusacions que van fer públiques la trentena  d'independentistes encausats i represaliats l'any 1992 en la que es coneix com operació Garzon, dirigida pel jutge ara caigut en desgràcia, a qui acusaven públicament de ser coneixedor de les pràctiques salvatges que patiren els detinguts en la macrooperació que havia d'assegurar la pau olímpica, en el seu pas pels les clavegueres de l'Estat. Garzón,  tot i els evidents signes de tortura, que presentaven els inculpats, i malgrat ser conscient de la gravetat dels fets i de l'actuació salvatge de la guàrdia civil, va ignorar-les del tot.

Cal recordar que anys després, el novembre de 2004, el Tribunal Europeu dels Drets Humans féu pública la sentència que obligà l'Estat espanyol a indemnitzar a cadascun dels denunciants i a pagar els costos generats pel procés legal, a causa de les pròpies tortures i de la no investigació de les denúncies de tortures fetes pels detinguts, a qui els donava la raó en els motius de la seva denuncia.

L'abril de l'any passat, arran de la imputació per prevaricació al jutge Baltasar Garzón, 17 dels detinguts publicaren una carta als mitjans de comunicació on recordaven els fets i, tal i com la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) fa públic ara, criticaven el tracte de víctima que es donava al magistrat després de ser imputat per prevaricació.

La CUP, organització política en la qual militaven alguns dels detinguts en aquell moment i on ho segueixen fent-ho encara una colla dels independentistes encausats de l'any 92, considera que encara queda pendent a l'Estat espanyol l'eradicació de la pràctica de la tortura i de les lleis que la faciliten i considera urgent actuar, si no volem que els seus responsables polítics i judicials segueixin gaudint d'impunitat. I el processament de Garzón, havent de respondre per la seva passivitat davant dels centenars de persones torturades que han passat per davant seu, seria el primer acte de justícia i reparació que pertocaria endegar en un estat democràtic i de dret. malauradament, però, sembla que aquesta no és una prioritat per a l'aparell judicial espanyol