La CUP homenatjarà Manuel Viusà a Prada de Conflent en el marc del 70è aniversari de l'FNC

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) homenatjarà l'històric lluitador Manuel Viusà el proper 21 d'agost. I ho farà a Prada de Conflent, a la Catalunya Nord, en el marc del setantè aniversari del naixement del Front Nacional de Catalunya (FNC).
 
A l'acte, que tindrà lloc a partir de les cinc de la tarda a l'Espai del Tendal del Liceu Reneouvier de Prada, hi participaran Agustí Barrera, Oriol Falguera, Carles Sastre, Aleix Renyé i Marc Sallas.

 

Manuel Viusà i Camps (Barcelona, 1917-París, 1998) fou un lluitador independentista que va militar al Front Nacional de Catalunya des de l'any 1939. A Barcelona se n'encarregà de fabricar papers falsos per als fugitius que arribaven indocumentats, de passar informació als aliats i de la redacció de l'òrgan del FNC, Per Catalunya. Però després de la caiguda de Jaume Martínez Vendrell i altres militants el 1946, hagué d'amagar-se. Fou un dels organitzadors del llançament de fulls volants durant l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat el 1947, i el 1948 marxà a l'exili, on va rebre algunes condecoracions del govern francès.

Es va instal·lar a Canet de la Marenda (Rosselló), des d'on editava la revista Ariel i Per Catalunya. Fou un dels pintors catalans importants a la segona meitat del segle XX. La seva obra, figurativa, d'un post-impressionisme colpidor i melancòlic, és avui altament valorada als mercats d'art internacionals.

El 1956 es traslladà a París, des d'on es dedicà a la tasca editorial i des d'on col·laborava molt activament amb el FNC, a la branca dirigida des de Mexic per en Marcel·lí Perelló i Domingo. També organitzà els concerts a París de Raimon, Lluís Llach i Ovidi Montllor a finals dels anys seixanta, i va dirigir les gestions davant el govern d'Alemanya per tal que Carme Ballester, vídua del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover, rebés una pensió com a reparació per víctima de guerra.

El 1979 fou acusat pel govern espanyol de ser un dels organitzadors de l'EPOCA juntament amb Josep Maria Batista i Roca i Jaume Martínez Vendrell, i d'haver gestionar la compra d'armes al traficant catalano-suís Sporri. Nogensmenys, el govern francès va denegar la sol·licitud per no aportar cap prova. Tanmateix, això l'obligà a exilar-se novament, aquest cop a Veneçuela, on hi romangué, junt amb la seva muller, prop de tres anys. El 1982 establí la seva residència a Andorra la Vella.

 

Font: llibertat.cat