Les infraestructures pel transport i la comunicació, la planificació de la mobilitat, són un eix estratègic per la construcció i la concepció d'un país. En els darrers anys estem assistint a la construcció d'un model de mobilitat basat en el foment del negoci privat i no en el benefici públic, col lectiu. Els nostres polítics han fet una tria i, en connivència amb els grups empresarials que hi han estat vinculats, han potenciat un model de mobilitat absolutament insostenible que ha potenciat desmesuradament els desplaçaments i l'ús del vehicle privat molt per damunt del transport públic d'una banda. Si en alguna cosa hem estat infrafinançats els Països Catalans respecte la resta de l'Estat ha estat en infraestructures ferroviàries i en transport públic metropolità.

En consonància també s'ha optat per un model de gestió i apropiació privada de les infraestructures viàries. La gestió d'aquestes s'ha concedit, de manera majoritària, a empreses privades amb fortes relacions amb els partits polítics governants. Aquestes han pogut fer i desfer en funció dels seus interessos fins al límit d'arribar a aconseguir la pròrroga de les concessions de les autopistes que gestionaven de manera completament injustificada. Els motius que es van al·legar en el seu moment per justificar els peatges de les autopistes en territori català eren, entre d'altres, el pagament del cost de construcció de les mateixes. Aquest cost però ja ha estat està pagat en escreix des de fa molts anys i, tot i així, quan entre 1998 i 2004 van finalitzar les concessions, políticament es va decidir prorrogar-ne la concessió per períodes que van dels quinze als vint anys, essent-ne la principal beneficiària l'empresa Abertis, participada majoritàriament per la Caixa i ACS, el president de la qual és Salvador Alemany Mas, qui alhora presideix el Consell Assessor del Govern de la Generalitat principatina. La població catalana usuària de les autopistes fa dècades que realitza un injust sobreesforç i, degut a la titularitat privada de les autopistes, la major part de beneficis d'aquest sobreesforç ciutadà van a parar a interessos privats i no del conjunt de la població. L'oligarquia político-econòmica doncs ha aconseguit beneficar-se durant anys de la gestió d'aquestes infraestructures a costa de l'interès comú de la majoria de la població.

A més a més, cal tenir en compte el greuge comparatiu existent entre els ciutadans dels Països Catalans i altres territoris de l'Estat espanyol on la gestió és pública i, en mols casos, gratuïta. Segons diverses informacions al Principat de Catalunya el 67% de les autopistes són de peatge, mentre que a la resta de l'Estat la proporció és del 20%; a Madrid no arriba al 3,5%; a Andalusia representa menys del 13%, i a Extremadura no n'hi ha, per citar només alguns exemples. En canvi, entre el Principat i el País Valencià es recapta un 48% de tots els ingressos per peatges a l'Estat espanyol.

En aquests últimes setmanes doncs, i a causa d'aquesta situació d'injustícia manifesta, milers de persones han participat decididament en la campanya del #novullpagar. Aquesta campanya, que va néixer de manera espontània impulsada per ciutadans i ciutadanes que van dir que ja no volien pagar més peatges, ha anat sumant adeptes progressivament. Així doncs, la CUP vol expressar el seu suport a la convocatòria del proper dia 20 maig de la campanya #novullpagar. La formació entén la insubmissió i la desobediència civil popular com a eines fonamentals per a la transformació profunda que necessitem del
nostre model social i nacional. En aquest mateix sentit, la formació presentarà les mocions a tots els ajuntaments on té regidors i defensarà un model de mobilitat que primi el transport públic però, alhora, no escanyi a les classes populars que necessiten el transport privat en benefici de les oligarquies econòmiques i polítiques.