La CUP fa públiques les seves valoracions sobre la manifestació del 10 de juliol
13/07/2010
L'organització constata que la centralitat política s'ha desplaçat cap a la independència i emplaça a treballar per exercir l'autodeterminació
Des de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) volem fer públiques algunes reflexions en relació a la manifestació de dissabte a Barcelona. En primer lloc, volem felicitar a totes aquelles persones que van venir a Barcelona per donar una lliçó de dignitat i de fermesa contra una nova agressió de l'estat.
Des de dissabte ha quedat palès que la centralitat política al nostre país s'ha desplaçat cap a posicionaments clarament favorables a l'autodeterminació i d'això n'han de prendre nota els partits polítics autonomistes als quals, d'altra banda, la sentència ha deixat clar quins són els migrats límits de la legalitat espanyola dins la qual es mouen.
Pensem que la ciutadania reclama a la classe política que planti cara a l'ordenament espanyol, com ja han fet alguns ajuntaments que s'han declarat exclosos de la Constitució. La CUP defensa que les experiències d'autoorganització popular viscudes al voltant de les consultes, així com la desobediència civil, i si cal, política, poden ser les vies d'expressió d'aquesta voluntat ciutadana.
Tal i com havíem avançat, la manifestació no va ser una mostra d'unitat política al voltant d'uns partits que a hores d'ara encara no saben què han de fer. Tampoc no va ser, com volien alguns, la manifestació de suport a un estatut que ja va néixer mort. La manifestació de dissabte va ser una manifestació independentista, la més gran de la història, malgrat els polítics autonomistes que ara malden per rendibilitzar-la en favor seu. I no podran fer-ho, perquè la reivindicació de tot un poble no es pot rendibilitzar: només es pot rebutjar, o lluitar per fer-la realitat.
Això és el que s'espera d'aquesta classe política. L'única unitat que espera la gent que es va manifestar dissabte és la unitat al voltant del dret a l'autodeterminació. No espera, en canvi, una rebaixa de les seves aspiracions en nom de la salvació d'un estatut que, avui per avui, obre les portes al desmantellament d'una de les poques conquestes de l'anterior estatut: l'escola catalana. Qualsevol altre camí que no sigui el de la independència seria un nou pas en fals. No es tracta de reinterpretar o refer la constitució espanyola; avui, això només conduiria a una regressió encara major per a les aspiracions nacionals dels Països Catalans.
Des de la CUP creiem que el camí que avui toca emprendre, el camí que requereix de la unitat de tots els catalans i catalanes, és el de la reconstrucció nacional dels Països Catalans, en tots els seus àmbits. Només aquest camí ens pot dur a la plena llibertat com a poble, la independència.
Des de dissabte ha quedat palès que la centralitat política al nostre país s'ha desplaçat cap a posicionaments clarament favorables a l'autodeterminació i d'això n'han de prendre nota els partits polítics autonomistes als quals, d'altra banda, la sentència ha deixat clar quins són els migrats límits de la legalitat espanyola dins la qual es mouen.
Pensem que la ciutadania reclama a la classe política que planti cara a l'ordenament espanyol, com ja han fet alguns ajuntaments que s'han declarat exclosos de la Constitució. La CUP defensa que les experiències d'autoorganització popular viscudes al voltant de les consultes, així com la desobediència civil, i si cal, política, poden ser les vies d'expressió d'aquesta voluntat ciutadana.
Tal i com havíem avançat, la manifestació no va ser una mostra d'unitat política al voltant d'uns partits que a hores d'ara encara no saben què han de fer. Tampoc no va ser, com volien alguns, la manifestació de suport a un estatut que ja va néixer mort. La manifestació de dissabte va ser una manifestació independentista, la més gran de la història, malgrat els polítics autonomistes que ara malden per rendibilitzar-la en favor seu. I no podran fer-ho, perquè la reivindicació de tot un poble no es pot rendibilitzar: només es pot rebutjar, o lluitar per fer-la realitat.
Això és el que s'espera d'aquesta classe política. L'única unitat que espera la gent que es va manifestar dissabte és la unitat al voltant del dret a l'autodeterminació. No espera, en canvi, una rebaixa de les seves aspiracions en nom de la salvació d'un estatut que, avui per avui, obre les portes al desmantellament d'una de les poques conquestes de l'anterior estatut: l'escola catalana. Qualsevol altre camí que no sigui el de la independència seria un nou pas en fals. No es tracta de reinterpretar o refer la constitució espanyola; avui, això només conduiria a una regressió encara major per a les aspiracions nacionals dels Països Catalans.
Des de la CUP creiem que el camí que avui toca emprendre, el camí que requereix de la unitat de tots els catalans i catalanes, és el de la reconstrucció nacional dels Països Catalans, en tots els seus àmbits. Només aquest camí ens pot dur a la plena llibertat com a poble, la independència.