Aquesta setmana el govern de CIU ha anunciat noves mesures econòmiques per fer front a la crisi, ells ens diuen ajustos, però totes sabem de quin peu calcen i quan parlen d'ajustos hem de traduir-ho per retallades. Retallades, un cop més, que cauran com una llosa damunt les classes populars i els sectors més vulnerables i continuaran protegint als veritables culpables de la crisi.

Tornaran a tocar el sou al funcionariat públic, augmentaran les taxes universitàries, augmentarà el preu del transport públic, pujarà el cànon de l'aigua, continuaran atacant els serveis bàsics com els de sanitat i educació... tot un seguit de mesures, segons diuen, que van encaminades a disminuir la despesa pública i augmentar els ingressos.

És cert que vivim temps de crisi, però també és cert que utilitzant aquest pretext es busca una justificació a la implantació d'unes mesures obertament neoliberals que responen a la manera d'entendre la política del govern de la Generalitat i que van encaminades, de mica en mica, a desmantellar grans conquestes socials fetes per les classes populars substituïnt allò públic per allò privat.

Ens diuen que ho fan com a mesura imprescindible i excepcional per sortir de la crisi. Que retallar és la única manera de defensar els serveis bàsics. I que racionalitzant l'administració començarem a veure la llum al final del túnel. I és aquí on rau el problema. Parlem llenguatges diferents i allà on ells troben la sortida (retallades, vulneració dels nostres drets, privatitzacions...) nosaltres hi trobem el problema. Si realment volen racionalitzar que comencin per totes les despeses superflues i privilegis que tenen els polítics, racionalitzem les diputacions, racionalitzem els consells comarcals, racionalitzem les externalitzacions,  racionalitzem el frau fiscal, racionalitzem la llei de patrimoni, racionalitzem els impostos aplicant una progressivitat severa a qui més té, racionalitzem la despesa militar, racionalitzem les despeses de la casa reial...

I Sant Cugat, l'oasi de CiU per excel·lència, és un exemple d'aquesta 'modèlica' manera d'entendre la política i la nació, perquè no ens equivoquem, amb crisi o sense crisi, ells volen un país privatitzat al servei de la burgesia i la banca. Sense anar més lluny, així ho van demostrar al Ple del dilluns passat, on van defensar obertament que per la gent gran del nostre municipi no cal una segona residència pública sinó que amb llits privats o concertats ja en tenen prou i de sobres, fins a aprovar una moció per declarar Sant Cugat la primera ciutat intel·ligent de l'Estat (SmartCity). Un cop més, aplicant la política aparador de ciutat franquícia i voler ser pioners en tot sense tenir present ni costos ni funcionalitat. Destacar per la nostra excel·lencia, ser municipis capdavanters i envejables, o construïr una ciutat intel·ligent no ens farà sortir de la crisi. Si realment volem fer un pas endavant, comencem a ser pioners de veritat en polítiques de defensa del sector públic, pioners en la defensa dels nostres treballadors i treballadores i pioners en pressionar a la Generalitat perquè es faci enrera i no apliqui més retallades. Només així farem front a la crisi.

Per tot això fem una crida a la mobilització i organització per aturar aquest nou atac en forma de retallades socials i emplacem a la nostra ciutadania a mantenir-se ferma en la defensa dels seus drets. Així com, instem a l'Ajuntament de Sant Cugat a pressionar el govern de la Generalitat perquè aturi aquest nou pla de retallades que van en detriment dels sectors més vulnerables de la població.