Comença una nova legislatura, com totes, diferent a les altres.  O potser no tant. Una altra vegada, el Partit Socialista de Catalunya ha decidit donar l’alcaldia a Convergència i Unió. Hi havia la possibilitat i la voluntat de fer un govern de progrés: nosaltres hi apostàvem, hi creiem, tal com ho vam fer el 2003 i el 2007, però no ha estat possible.
Rosa, Valentí, no patiu, però. L’opció escollida pel vostre partit és legitima, i per tant, tot i no compartir-la, tot i creure que cometeu un greu error, la respectarem. Sense rancor, sense mala baba. Presa la decisió, és hora de que cadascú de nosaltres ocupi el seu lloc i interpreti el paper que les urnes i els pactes post-electorals li han donat. A partir d’ara, és hora de treballar.
Perquè entrem en una legislatura que no només estarà marcada per la greu crisi econòmica, per la falta de recursos i per la negligent gestió econòmica de l’anterior govern municipal, sinó també per un descontentament general de la població, que ha vist que com mentre ells perdien la feina, se’ls baixaven o congelaven els sous, perdien drets laborals o eren desnonats de les seves cases, els causants de la crisi (multinacionals, bancs, grans fortunes…) no es que hagin quedat impunes, sinó que a sobre han vist augmentats els seus beneficis.
Un descontentament que va dirigit sobretot cap als grans partits polítics, d’esquerres i de dretes (si es que es pot parlar, avui en dia, en aquests termes), que ja sigui negligentment o a consciència, han permès que la crisi la paguin els de sempre: la classe treballadora. I com les úniques solucions que aporten són les retallades dels serveis públic, les privatitzacions, les ajudes a les grans empreses, la bancarització de les caixes, etc.
Els immigrants. Els més febles, els més dèbils. Una vegada més, són els que més reben, els que més pateixen la crisis i, paradoxalment, són els acusats de ser “el problema”. Davant la demagògia populista, falsa i denigrant dels grups d’extrema dreta, els altres partits hi tenim una gran responsabilitat: la de combatre les falsedats i les mentides, la de defensar els més desafavorits i la de denunciar i combatre el feixisme. Quedar-se’n al marge, és ser-ne còmplice.
Enmig de tot això, ho més ben dit, a causa de tot això, neix el moviment dels “indignats”. Gent decidida, que de forma pacífica ocupa les places i carrers de viles i ciutats per a dir que ja en tenen prou. Que ja no es creuen les mentides, les promeses ni les bones paraules. Alguns, fins i tot, els mes valents, diuen el que no els agrada, el que ha de canviar i com ha de canviar. La resposta de la partitocràcia ha estat la de sempre: desvirtualització, silenciament i repressió policial. Una vegada més.
No es d’estranyar doncs, que a Sallent 2.200 persones no exercissin el seu dret a vot, més d’un 40% del cens. El doble del recolzament que ha rebut la força més votada. No podem ni obviar ni desentendre’ns d’aquest fet. Els aquí presents només representem un 60% de la població. L’equip de govern, tant sols en representarà un 30%.
La legitimitat, per tant, queda en entredit.
En una democràcia on a pocs se’ls escapa que ja no ho és o potser no ho ha estat mai, mica en mica la gent es va adonant que cal que el poble recuperi el poder, la capacitat de decidir i d’incidir. No serà fàcil, doncs els que ara tenen el poder no el deixaran anar… caldrà organitzar-se, lluitar i no defallir. La CUP estarà al costat de tots aquells que ho facin.
Als partits de l’oposició, Iniciativa per Catalunya els Verd i Esquerra Republicana de Catalunya: sabem que també vosaltres, és clar, apostàveu pel pacte de progrés. Ha estat un cop dur, per descomptat. Però toca refer-se, i encarar aquests quatre anys amb més ganes que mai. Tenim diferents formes de treballar i de veure les coses, i durant els propers anys tindrem les nostres diferències, per això formem part de diferents formacions, però hi ha una cosa molt important que ens uneix: tots nosaltres creiem que amb el nostre esforç i la nostra dedicació, serem útils als sallentins i sallentines, que els petits granets de sorra, no es que siguin importants, es que són imprescindibles. A vosaltres també us diem el mateix: no patiu. Ens trobareu al vostre costat, com ens hi heu pogut trobar sempre.


A l’equip de govern: tindreu majoria absoluta. Gestioneu-la bé. Sigueu humils, i obriu-vos, no només a l’oposició, sinó també a tot el poble. Des de la CUP us fiscalitzarem i us controlarem. Us exigirem rigor, serietat, honestedat i transparència. I farem tot el que estigui a les nostres mans per tal que no dugueu a terme aquelles polítiques amb les quals estiguem en desacord, que ni haurà, segur, i moltes.  És aquesta la nostra obligació. Com també ho és construir, proposar, dialogar i arribar a acords. En aquesta nova legislatura seguirem, doncs, com fins ara.
I es que malgrat la pujada de l’extrema dreta, de la dreta i de la deriva neoliberal del nou govern de la Generalitat, a la CUP no perdem l’esperança, la il•lusió ni les ganes de treballar. Som aquí, i a molts d’altres llocs, per defensar allò que creiem just i a aquells que creiem exclosos. Per a construir una democràcia participativa, per la defensa del territori, dels serveis públics i de la bona gestió municipal. Per la defensa de la llibertat dels individus, dels pobles i dels Països Catalans.
I es que no tot són males notícies. Les Candidatures d’Unitat Popular, amb pocs mitjans econòmics, sense el suport de cap grup mediatic, sense presència als mitjans de comunicació, amb l’únic suport de la nostra gent i del seu treball, vam aconseguir, en les passades eleccions, uns magnífics resultats. Hem permeto, doncs, i ja per acabar, felicitar des d’aquí als 103 companys i companyes que es troben, en aquest moments, en algun ajuntament del principat: enhorabona i molta sort.