La CUP de Palau presenta una moció en defensa de la salut i contra l’ús d’herbicides i plaguicides agrotòxics en els espais públics
La moció exposa que els plaguicides i herbicides són productes químics de síntesi qualificats de risc per al ésser humà, la fauna, la flora i tots els ecosistemes en general. Gran part dels agrotòxics són persistents, no es descomponen naturalment i poden romandre llargs períodes en l'ambient abans de desintegrar-se, pel que el seu ús implica severs impactes, possibilitant que es vagin acumulant en els teixits humans i animals, concentrant-se i superant les quantitats que es detecten en l'ambient.
Tenint en compte que en els espais públics municipals es fa ús concretament dels herbicides Clinic N – Glifosat 36% i Roundup energy Pro- Glifosat 45% i del plaguicida Fastac – Alfa Cipermetrin 10%.
El permís per a l’ús del glifosat a la UE s’hauria d’haver revisat aquest 2012. La Comissió Europea, però, va aprovar una directiva l’any passat amb la qual s’aplaça aquesta revisió, beneficiant a grans corporacions amb interessos en el sector, com Monsanto, fins el 2015. El glifosat ha mostrat riscs de toxicitat per a humans tant en assaigs de laboratori com en estudis epidemiològics. El estudis epidemiològics han relacionat l’exposició de persones al glifosat amb un risc més gran de part prematur, d’avortaments, de desenvolupament de cáncer de limfomes no-Hodgkin, i una possible major incidència de mieloma múltiple. Els estudis de laboratori mostren efectes genotòxics i mutagènics, modificacions en l’estructura i funcionament de les cèl·lules, interferències en la síntesi d’esteroides i actuació com a disruptors endocrins, produint també malformacions congènites, i efectes tòxics en cèl·lules de la placenta humana que poden afectar negativament la reproducció humana i el desenvolupament del fetus.
La cipermetrina (component del plaguicida Fastac) persisteix en un bosc ruixat fins a per 7 mesos a la terra i en l'escorça dels arbres, amb el risc que el contacte amb superfícies tractades comporta per a la salut, en ser altament perillós per via oral, inhalatòria i dèrmica.Segons l'OMS, la cipermetrina és un Classe II: Moderadament perillós, la categoría toxicológica és la II Altament Tòxic. L'Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC) ho classifica com a “possible cancerigen humà”. Existeixen estudis que relacionen certs tipus de càncer (leucèmia, limfomes) amb els piretroïdes. Segons aquests estudis, més del 20% d'aquests tipus de càncer estan vinculats amb l'exposició crònica a piretroïdes com la cipermetrina. S'han reportat símptomes crònics després d'estar en contacte amb els piretroïdes. Els símptomes que s'inclouen són trastorns cerebrals i locomotors, polineuropatía i supressions immunològiques, similars a la síndrome de sensibilitat química múltiple .Els piretroïdes en general poden tenir un efecte de supressió immunològica.
Atès que l’Ajuntament té la responsabilitat de vetllar pel manteniment d’un entorn saludable per a la vida de les persones, així com per la sostenibilitat medi ambiental, ja que té atribuïdes competències en salut pública i medi ambient. Entenem que el govern municipal s’ha desentès de les funcions de control i seguiment de l’ús d’agrotòxics en les tasques de jardineria, manteniment de parcs i jardins, marges de camins i vials i arbrat públic. La manca de seguiment es fa palesa en que l’incompliment reiterat de condicionaments preventius de riscos incorporats en la fitxa de registre de productes fitosanitaris, que incorpora mesures a fi d’evitar riscos per a les persones i el medi ambient, no ha comportat intervenció ni sancions per part del consistori. La fitxa conté instruccions d’ús que han de complir-se de manera íntegra i estricte. A l’apartat de condicionaments preventius de riscos de Clinic N i de Roundup energy Pro hi trobem que la persona que apliqui el producte haurà de dur guants i roba de protecció, així com roba impermeable per a les cames i botes impermeables. També hi diu que la mateixa protecció haurà de ser utilitzada per accedir a la zona durant les 48 hores següents del tractament. Aquesta prevenció s’està incomplint, quedant obert al públic en general els parcs i jardins tractats en un termini de temps no superior a 8 hores, posant en greu risc la salut dels infants i les famílies. La fitxa d’aquests 2 productes a base de glifosat també diu que per tal de protegir les plantes no objecte de tractament, es respecti sense tractar una banda de seguretat de 5 m. fins a les zones no cultivades o cultius adjacents. La fitxa d’instruccions del Fastac com a condicionament preventiu indica que per tal de protegir els organismes aquàtics, es respecti sense tractar una banda de seguretat de 15 m. en cultius herbacis i de 60 m. en cultius llenyosos fins a la massa d’aigua superficial. L’Ajuntament no està duent a terme mesures de control per assegurar que es respecten les bandes de seguretat.
La moció proposa al Ple, entre d’altres acords, que l’Ajuntament, en defensa de la salut pública i del medi ambient, es comprometi a dur a terme pràctiques alternatives de jardineria, de manteniment dels parcs i jardins, marges de camins i vials i arbrat públic fonamentades en l’ús de productes biològics acceptats en la pràctica de l’agricultura ecològica, deixant d’utilitzar els productes tòxics que usa a l’actualitat. També proposa la suspensió immediata de l’ús d’herbicides i plaguicides agrotòxics en àrees d’esbarjo infantil i zones pròximes, marges de superfícies conreades i de camins i vials (on la gent cull espàrrecs i cargols), i, per tal d’evitar la contaminació de les aigües, en terrenys situats en cotes superiors de rierols, aigües freàtiques i altres aqüífers. Així com que, en un termini inferior a 4 mesos, l’Ajuntament iniciï una campanya per advertir, a través dels mitjans de comunicació municipals, dels perills per a la salut i dels riscos per al medi ambient que es deriven de l’ús d’herbicides i plaguicides agrotòxics. La moció també demana l’adhesió de l’Ajuntament a la campanya de Som lo que Sembrem contra els herbicides amb glifosat.