La CUP acaba de presentar un document de mesures per a fer front a la crisi. No és la primera vegada que la CUP presenta un paquet de mesures per a fer front a la crisi, l’any 2009 ja en va presentar un, l’equip de govern d’aleshores (CIU-PSC) el va ignorar. Per la CUP combatre la crisi és una de les principals prioritats, és per això que la majoria de feina que desenvolupa es centra en defensar el sector públic, com a sistema per a garantir la igualtat d’oportunitats, i de trobar sortides i alternatives. Creiem que, tot i haver estat sotmesos als atacs constants del capitalisme, que ens ha convertit en objectes del mercat i ens està aterrint ara amb aquesta crisi, que el mateix sistema ha generat, per a que ho acabem de donar tot al mercat, encara hi ha capacitat de resistència i propostes per a fer front a tot plegat.

El procés per a l’elaboració d’aquest document ha durat alguns mesos, per a la CUP ha estat molt important poder treballar aquest document de la mà d’experts en els diferents àmbits més afectats per les retallades, i amb la participació de vallencs i vallenques, amb qui hem conegut, debatut i compartit totes aquestes propostes.

Les propostes de la CUP es construeixen damunt de tres pilars bàsics. D’una banda, un dels objectius principals és constatar que cal que hi hagi una voluntat de transformació i canvi de model, la desesperació no pot envair-nos i el neoliberalisme no pot menjar-nos. Actualment ens estem deixant endur per una bola de neu, i sembla que tot el que es fa és perquè no hi ha cap més remei, és així com estem privatitzant serveis públics, fent plans d’ajustos innecessaris,… tot ens sembla insegur i imperceptible, però no és així, cal aturar-se, reflexionar, entendre la situació i fixar una estratègia i pla d’actuació realista. Cal un procés de reflexió col·lectiu per a visualitzar i decidir conjuntament el model de Valls per al futur, no volem que la crisi ens porti cap a un poble que no volem i és de justícia exigir un marc de referència consensuat que ens condueixi cap a un horitzó clar.

Aquesta voluntat de transformació passa per buscar alternatives a l’actual model que ens aportin solucions concretes, en el terreny de l’ocupació, per exemple, es parla de generar llocs de treball, tanmateix hem de ser conscients que generar llocs de treball, avui en dia, també significa generar esclaus, en molts casos, per tant, és important tenir la capacitat per orientar les polítiques d’ocupació també cap a altres sortides que no precaritzin encara més la situació dels treballadors i treballadores. El treball només s’entén com a sinònim de generació d’ingressos per a afrontar pagaments, les nostres vides estan completament mercantilitzades i s’ha oblidat la realització personal en la majoria de casos. Per a afrontar la situació necessitem un canvi cultural i de valors. Només des de la defensa del sector públic, la remunicipalització dels serveis públics privatitzats, l’autogestió, el cooperativisme i el suport mutu podem revertir una situació que porta cap a l’ensorrament de moltes persones.

D’altra banda, un altre objectiu és evitar l’exclusió social. Quan una persona cau en l’exclusió social, significa que abans ha hagut de patir molt, fins a perdre tots els fils de contacte que tenia amb la resta de la societat, i es fa molt difícil que torni a connectar-se. El deteriorament del sector públic està intensificant els factors d’exclusió social, no ho podem permetre. Amb un sistema públic de qualitat, tothom parteix del mateix punt de sortida, i és molt més difícil arribar a situacions tan desesperants com a les que estem arribant ara. Per la CUP defensar el sector públic i denunciar les retallades, és una de les lluites bàsiques i de justícia que han de permetre avançar cap a la cohesió social. Necessitem que la participació ciutadana i la cohesió social vertebrin l’eix de les polítiques i els pressupostos municipals en temps de crisi, per a enfortir les comunitats i es donin eines i recursos perquè els vallencs i vallenques ens puguem protegir per nosaltres mateixos, sense haver de dependre de les ajudes permanentment, i que deixi d’amenaçar-nos el risc de caure en un forat sense retorn.

El tercer objectiu principal de les nostres propostes té a veure amb el pressupost municipal. A l’espera de conèixer quin serà el pressupost per al 2012. En primer lloc exigim la reducció de sous i limitació de salaris dels polítics, ja que no és real que tinguem un alcalde que cobri a prop dels 100.000 euros anuals. També ens mostrem del tot contraris amb els càrrecs de confiança, així com amb qualsevol contractació que no hagi seguit el procés de selecció pertinent, és imprescindible que l’Ajuntament sigui més transparent que mai. Fa anys que defensem una partida social en totes les àrees, entenem que no tot ha de recaure en els serveis socials, ja que per a nosaltres la cohesió social també s’ha de treballar des de cultura, esports, educació, habitatge, etc. I ha d’esdevenir un eix transversal en la política municipal. Cal revisar les ordenances i subvencions municipals, ja que no és lògic que aquestes siguin similars a les d’anys de bonança econòmica. La CUP creu que cal reduir la despesa, però no pas en les partides que fins ara s’està reduint.

L’equip de govern de CIU sembla no tenir massa pressa per a mirar de trobar respostes a la crisi, tot i gaudir de bones eines per a treballar fort, s’han perdut moltes oportunitats per a fer-ho… no podem esperar 3 anys a tenir una diagnosi del PLICS, sense aplicar cap mesura d’urgència; hem perdut l’oportunitat d’intervenir socialment al Barri Antic, si bé és cert que s’ha fet molta dinamització, sembla que no es vulgui veure la dimensió del problema, i no s’ha fet res en intervenció social, perquè els problemes d’exclusió social al barri encara hi són avui; portem 2 anys i mig esperant l’estudi de segregació escolar, i hem tornat a perdre un any més; existeix un Pla Local de l’Habitatge des de fa gaire bé un any, que ens ha de donar informació i propostes per resoldre molts temes d’habitatge, que encara ningú ha vist; Provalls hauria de tenir una funció molt important de suport i mediació per evitar els desnonaments, però a dia d’avui no sabem quin futur li espera; vam demanar a l’equip de govern el compromís de no aplicar les mesures més salvatges de la nova reforma laboral als treballadors i treballadores de l’Ajuntament i se’ns va tombar la moció; a més, se’ns presenta un Pla d’Ajust, que no necessitem, que afecta especialment al personal laboral… Fins quan haurem d’esperar a què l’equip de govern faci un gir i comenci a defensar veritablement a vallencs i vallenques, i els doti d’eines i recursos per a fer front a la crisi?

Des de la CUP sabem que tenim instruments i propostes per a fer els municipis més impermeables al capitalisme, d’opcions n’hi ha, i el poble ha d’empényer perquè aquestes transformacions es duguin a terme ara mateix!