Ja han passat uns 6 mesos des de l'inici de les obres de l'ampliació des port i la veritat és que ja es pot apreciar d'una forma bastant notable l'avenç de les mateixes. Tant si passeges per dins del moll, com ataüllant-lo des d'un lloc elevat o per via marítima, el nou dic de recer i el que ha de ser la nova dàrsena de la flota pesquera ja tenen el contorn bastant definit i es pot entreveure sobre el terreny la magnitud real de la transformació que experimentarà el perímetre portuari en el seu espai marítim, d'una manera molt més clara que a través de l'abstracció representada en un paper. 

Es troba en plena primera fase, en un moment de transició entre la destrucció de gran part de l'antic espigó i la construcció del nou dic donant un efecte curiós davant l'amalgama de runa, murs foradats, pols, blocs de formigó escampats...

Malgrat que tot plegat sembli les conseqüències d'un bombardeig aeri o d'un huracà de força cinc, entre el 15 de juny i el 15 de setembre ens trobàvem en un període de treva, decretat amb la finalitat de no perjudicar el sector turístic en plena època estiuenca, en el qual l'activitat fenètica es frenà donant pas a una espècie d'etapa que podríem anomenar com a obres de baixa intensitat, en què el ritme de les màquines es va alentir, sense arribar a aturar-se per complet.

Aquest termini, però, va ser escapçat en la seva data inicial, ja que aquesta "pau portuària" va començar l'1 de juliol perquè, segons el conseller d'obres públiques Joaquim Nadal, s'havia d'abastir de material suficient perquè a finals de setembre i davant l'arribada d'un possible temporal, el nou dic de recer estigués ja acabat, car en cas contrari la totalitat de la flota pesquera perillaria, fet que comportaria l'enorme contradicció d'ampliar el port per a unes embarcacions inexistents. Certament podia tractar-se d'una profecia bastant catastròfica, però això de preveure el futur s'ha de fer abans de començar.

Quants terminis i acords s'incompliran més amb el pretext de protegir els interessos de la flota pesquera? Qui controla l’empresa responsable de les obres, Sacyr, davant l'incompliment d'intentar evitar el màxim possible les molèsties ocasionades per la maquinària pesada als veïns de la nostra vila? Hi van haver moltes queixes davant l'allau de camions i llurs desenfrenades curses d'anada i tornada, en una caravana interminable durant unes 8 hores diàries. La pols i el soroll són altres dels companys de viatge ineludibles en aquest camí que ens ha de portar a una Ítaca de formigó.

La veritat, però, és que hi ha molts interrogants oberts que encara no tenen resposta, les quals les haurem de trobar amb el pas del temps. Podem deixar de banda les molèsties inherents a tota obra de gran magnitud i que són transitòries, ja que s'acaben quan finalitza tot el procés, però hi ha d'altres efectes que són permanents i , per tant, més preocupants, com l'impacte en el medi ambient o la relació entre els costos i els beneficis de l'ampliació, per exemple.

Quan podrem veure les imatges submarines que mostren els efectes del dragatge de les màquines en el fons i el subsòl marí? Endemés, sembla que estem en un període d'incertesa; comencen a haver-hi dubtes entre els vilatans sobre si s'acompliran els terminis projectats, o fins i tot si es completarà la totalitat del projecte aprovat; tenim propers els casos precedents de la ciutat esportiva o de l'illa Isozaki.

Les obres de llarga durada no tenen un període de realització definit, no se sap amb seguretat quan finalitzaran, generalment , si ho fan, ho fan més tard del termini inicialment projectat. Caldrà tenir paciència, consell o norma que recull el decàleg sobre el comportament general que el poble ha de tenir durant les obres, un precepte que denota que es viuran moments complicats, però, alhora ,necessaris per a la consecució d'un fi millor, en un clar exemple pragmàtic de la cèlebre dita de "el fi justifica els mitjans".
L'única cosa que passa és que no sabem a quina fi ens portarà aquest fi.

CUP Blanes, setembre del 2010