El POUM aprovat
definitivament el 2005, en substitució del POUM de 1986,
preveia una requalificació de l'illa de cases a la qual
pertany l'esmentat solar (l'únic pendent de ser construït).
En aquest sentit, s'augmentava el volum d'edificació tant
d'alçada com de perímetre de tots els edificis de
l'illa. Uns edificis que fins aquell moment havien d'estar separats 3
metres de la vorera i dos metres de l'edifici veí passaven a
tenir permís per a construïr arran de vorera i dels
edificis veïns. Evidentment, a la pràctica, això
només afectava al solar que mancava per a construïr, a no
ser que algú volgués enderrocar la seva casa i
aixecar-ne una de nova. L'efecte actual és que enmig
d'edificacions baixes s'alça un edifici enclastat literalment
a balcons i finestres dels edificis veïns, sumint-los en alguns
casos en la foscor.

Aquesta requalificació
no va ser fruit de cap alegació presentada per cap particular.
Hem repassat minuciosament totes les alegacions i no n'hi figura cap
que afecti aquesta illa de cases. Per tant, ens trobem davant una
requalificació feta per iniciativa dels propis redactors del
POUM. Davant aquest fet, se'ns ha insinuat des d'alguns sectors
que el que va passar és que algú es va equivocar. En
tot cas, des de la CUP exigim a l'equip de govern una investigació
interna que porti a aclarir qui va ser la persona o persones que van
requalificar aquell sector. En tot cas cal determinar si va ser un
error o bé es van seguir instruccions d'algú amb càrrec
superior. En el cas que fos un error, demanem que s'adoptin les
mesures disciplinàries previstes en cas de negligència.
Si es tractés d'instruccions d'un superior amb càrrec
polític, exigim que aquesta persona doni les explicacions
pertinents.

Aquesta requalificació
no va rebre cap alegació en contra per absolut desconeixement
del veïnat, ja que en una zona que en el seu 90% ja està
construïda, genera poca preocupació l'elaboració
d'un POUM que, per lògica, ha de seguir els paràmetres
d'allò ja construït. D'altra banda, cal remarcar que
l'aleshores oposició no va estar a l'alçada de les
circumstàncies i es van deixar marcar aquest gol davant dels
seus nassos.

Un cop requalificada la
zona s'entra a l'ajuntament un projecte de construcció d'un
edifici en l'únic solar lliure. Aquest projecte és
presentat per Promocions Joan Grau, i compta com a arquitecte amb un
dels arquitectes habituals d'aquesta promotora: Josep Xoy, aleshores
tinent d'alcalde de la ciutat. Si continuem creient que es
tractava d'un simple error en l'elaboració del POUM, el tinent
d'alcalde de la ciutat se n'havia d'haver adonat en el moment en què
se li encarrega un projecte del qual no cal ser un expert (en tot
cas, ell ho és com a arquitecte) per a veure l'impacte
urbanístic d'aquest. En tot cas, des de la CUP acusem Josep
Xoy de no haver advertit l'equip de govern de l'efecte del POUM sobre
aquell terreny. Això, sempre i quan prenguem la hipòtesi
més benevolent, la que diu que tot va ser fruit d'una errada.

Aquest projecte, però,
havia de ser aprovat per l'alcalde de la ciutat. Posteriorment, Ramon
Camps va afirmar que desconeixia totalment les conseqüències
d'aquest projecte, però l'informe tècnic realitzat
per l'arquitecte municipal, i que acompanyava el decret que Ramon
Camps va signar (Decret 202/2006 de 29 de maig de 2006), adverteix
literalment que “el tècnic que subscriu informa de la
possibilitat d'una errònia normativa urbanística
aplicable a aquest solar (Edificació en línia de
façana) única en tot el carrer”. Tot i així,
l'informe havia de ser forçosament favorable ja que s'adaptava
legalment al POUM de 2005. Davant d'això nosaltres plantegem,
sempre de forma benevolent, tres hipòtesis:

a) L'alcalde va llegir
l'informe, va demanar de veu explicacions i algú li va
informar que no passava res. En aquest cas exigim saber qui va
malinformar l'alcalde.

b)L'alcalde va signar el
decret sense llegir-se l'informe. En aquest cas exigim explicacions
sobre si això era una pràctica generalitzada o no.

c) L'alcalde era
conscient de l'efecte de l'obra sobre les cases del voltant i, tot i
així, va decidir donar llum verda al permís d'obres.

Tot i així,
considerem falses les afirmacions (a no ser que no es llegís
l'informe) de dir que ell no en sabia res.

Finalment, l'obra
s'inicia, de forma visible almenys, durant l'època de la
campanya electoral. A partir del 28 de maig de 2007 es produeix un
canvi polític a la ciutat, i les forces polítiques que
havíem expressat el nostre suport als veïns (CiU i CUP),
tenim una majoria al consistori. Automàticament, l'obra de
l'Avinguda Onze de Setembre inicia una frenètica activitat
constructora (dissabtes inclosos) que li permet que, a agost de 2007,
l'estructura de l'edifici estigui pràcticament acabada. Sobta
comprovar com aquesta va ser l'única obra de la qual tenim
constància que va accelerar els treballs de construcció
just després del canvi polític a la ciutat. Seguint amb
els pensaments benevolents podríem arribar a pensar que
simplement tenien els terminis de lliurament molt ajustats, però
essent objectius també sabem que com més part
construïda més alt era el preu de l'indemnització
que l'ajuntament havia de pagar si volia aturar les obres.

Per tot plegat des de la
CUP creiem que la solució més viable a dia d'avui és
la permuta proposada per l'actual alcalde. Tot i així, creiem
que ha de ser una permuta raonable, ja que no pot ser que el
promotor, que com a mínim i essent benevolents s'ha aprofitat
d'una errada de l'ajuntament, encara hi guanyi més. Cal, però,
la pressió social necessària per tal d'aconseguir
aquesta solució. Des de la CUP emplacem a l'equip de govern a
treballar en aquesta línia i ens reafirmem en el compromís
de sumar els nostres vots al Ple per tal de tirar-ho endavant.

D'altra banda, a la CUP
no ens tremolarà el pols a l'hora d'anar fins al fons de les
responsabilitats. Tot l'exposat anteriorment és tot el que
podem demostrar, però és evident que qualsevol que hi
vulgui veure hi veurà més enllà.