Barcelona: La CUP rebutja el desallotjament de la Universitat Lliure La Rimaia
14/07/2010
Des de la CUP ens oposem frontalment a aquest model de ciutat alhora que estenem la nostra solidaritat cap el col·lectiu de la Universitat Lliure Rimaia i animem tothom a participar de la concentració prevista per aquest vespre al Mercat de Sant Antoni.
Barcelona ha tornat a ser l’escenari d’un desallotjament que, com la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Barcelona ha denunciat en diverses ocasions, només persegueix fer una ciutat on s’hi sentin còmodes els turistes i que oblida les persones que hi viuen i hi treballen. El darrer objectiu d’aquest model ha estat la Universitat Lliure La Rimaia.
La matinada el 14 de juliol, un ampli dispositiu d’agents dels Mossos d'Esquadra ha desallotjat la Universitat Lliure La Rimaia, ubicada a la Gran Via de les Corts Catalanes 550. La policia, a més, ha detingut nou de les persones que s’havien concentrat davant l’edifici per mostrar el rebuig al desnonament.
Des de la Candidatura d'Unitat Popular de Barcelona lamentem profundament que l'ajuntament i la conselleria d'Interior de la Generalitat, encapçalada per Joan Saura, hagin tornat a posicionar-se al costat de l'especulació immobiliària privada i en contra de les iniciatives sorgides des dels moviments socials de la ciutat.
L'immoble de la Rimaia, propietat d’un grup hoteler, havia estat buidat i enderrocat parcialment durant anys amb l'objectiu d'esperar el moment idoni per a la construcció d'un enèsim hotel a la ciutat. Així, mitjançant la degradació intencionada de l'edifici, la propietat va intentar impedir que ningú pogués instal·lar-s'hi per viure-hi. Aquest no és pas un cas aïllat a la nostra ciutat, la CUP de Barcelona ha denunciat públicament l'existència de 80.000 habitatges buits. Aquest fet, contrasta inexplicablement amb les dificultats que pateix gran part de la societat barcelonina per poder subsistir econòmicament a causa, en bona part, a les quantitats abusives que el mercat immobiliari ha fixat per a lloguers i hipoteques.
El col·lectiu de la Rimaia, ben al contrari de l’ús nul que n’hi donaven els propietaris legals, va obrir les portes de l'edifici amb la intenció de rehabilitar-lo i dotar els barris de Sant Antoni i l'Esquerra de l'Eixample d'un espai des d'on poder tirar endavant diverses iniciatives autogestionades.
La ciutat té una mancança d'espais com la Rimaia. Pel govern municipal, aquesta no ha estat mai una prioritat. De fet, gran part dels centres cívics hi són gràcies a la lluita aferrissada que impulsà el moviment veïnal, una lluita que, en la majoria dels casos, no tingué precisament el suport del consistori. D'això n'és un exemple clar la Casa Golferichs, propera a la Rimaia i salvada de l'especulació immobiliària en el seu moment.
Per contra, el que sí que abunda a Barcelona és allò en què suposem que es convertirà pròximament la Rimaia: els hotels, símbols del model ciutat/aparador pel qual ha apostat el consistori els darrers anys. Aquest model, basat principalment en el turisme, ha estat molt rendible econòmicament per a algunes poques fortunes, però s'ha despreocupat de les necessitats de la majoria de barcelonins i barcelonines. Des de la CUP ens oposem frontalment a aquest model de ciutat alhora que estenem la nostra solidaritat cap el col·lectiu de la Universitat Lliure Rimaia i animem tothom a participar de la concentració prevista per aquest vespre al Mercat de Sant Antoni.