La CUP de Barcelona no contempla la necessitat d’escollir sobre unes o altres opcions plantejades, si bé volen emetre un seguit de consideracions sobre tot aquest procés, que entenen que cal abordar des de dues grans vessants:

 

 

La setmana del 10 al 16 de maig tindrà lloc la consulta ciutadana sobre la transformació  de l’Avinguda Diagonal en el tram comprès entre les places Francesc Macià i Glòries. Més de 1.400.000 persones, que són les persones majors de 16 anys empadronades a la ciutat, tenen la opció de recolzar una de les tres opcions que es plantegen, sigui a distància o en un dels 108 punts de votació presencial, que no col·legis electorals. No s’hi preveu la opció de votar en blanc, ni tampoc la de realitzar un vot nul.

La consulta ciutadana sobre la reforma de la Diagonal presenta tres opcions. A grans trets, la Proposta A (el nou bulevard de Barcelona) dedica la part central de la Diagonal al trànsit i dedica els espais laterals pels vianants. La Proposta B (la nova rambla de Barcelona) implica la creació d’una passeig a la part central de la Diagonal dedicada als vianants i els laterals es destinen pel transport públic i privat. Cadascuna tindria un cost aproximat de 70 milions d’euros, implicaria una reducció del trànsit de vehicles privats. Així mateix, en les dues propostes, les obres es realitzaran en cinc fases i, en total, implicaran una durada de les obres estimada en 3 anys. La proposta C, implica no tocar-hi res.

Centrant-nos en les opcions A i B, una i altra proposta de reforma inclouen la instal·lació  del tramvia (cost estimat d’entre 54 i 65 milions d’euros per si sol). Aquest aspecte s’ha convertit en un dels eixos centrals de debat, i s’ha estat discutint sobre la necessitat d’un tramvia, la preferència pels autobusos, sobre la conveniència de soterrar tot el trànsit o la necessitat de fixar una o altra reforma a un tramvia quan són dues decisions diferents (fins i tot el pressupost es dóna diferenciat en aquest sentit). Partidaris del tramvia argumenten que aquest presenta una major facilitat en regular intervals de trànsit, és un vehicle més adaptat a les necessitats de diferents col·lectius, absorbeix més gent que els busos, es més ràpid i menys contaminant. El seus detractors critiquen aquesta opció perquè on s’ubica un tramvia no s’hi pot ubicar res més, la seva gestió no és directament pública, l’empresa gestora del tramvia està pagant part dels costos de publicitat de la campanya de la consulta, així com el fet d’instal·lar o no el tramvia hauria de ser un aspecte a decidir al marge de l’objecte la reforma o bé que es rebutja sense suficients arguments la opció de soterrat el trànsit en un o altre format.

Des de la CUP de Barcelona, però, no contemplem la necessitat d’escollir sobre unes o altres opcions plantejades, si bé volem emetre un seguit de consideracions sobre tot aquest procés, que entenem que cal abordar des de dues grans vessants: 1) Les polítiques d’urbanisme, mobilitat i transports, i 2) model de participació ciutadana.

 

La transformació  de l’Avinguda Diagonal: Les polítiques d’urbanisme, mobilitat i transports
En relació el primer punt, compartim el diagnòstic municipal sobre la saturació del trànsit al tram afectat, el deficient transport públic, els problemes de contaminació, el punt negre que suposa a nivell de seguretat viària i la difícil convivència entre turismes, motocicletes, autobusos, taxis, càrrega i descàrrega, bicicletes i vianants. Se’ns fa evident, doncs, la necessitat de transformar l’Avinguda Diagonal tal com la coneixem. Dit això, des de la CUP de Barcelona

 

- Apostem per la reducció  dels turismes a la ciutat i la potenciació del transport públic, d’àmbit urbà i metropolità. Aquest ha de ser un servei públic, de qualitat, prestat directament per l’Ajuntament i en condicions laborals dignes, i que sigui gratuït o a preu simbòlic. Apostem, també, i a un altre nivell, per posar facilitats a l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport. A dia d’avui, constatem que l’Ajuntament no treballa en aquest model, que és una de les claus de volta per disminuir l’ús del turisme.

- Apostem per l’ampliació d’àrees verdes a la ciutat i replantejar el model urbanístic de plaça dura característic de Barcelona. No ens podem estar de dir que aquesta ampliació ha d’anar més enllà de considerar com a zones verdes l’espai ocupat per un hipotètic tramvia o afegir alguns centenars d’arbres més.
 
- Valorem que existeixen dubtes importants sobre la pacificació del trànsit a la ciutat i els seus efectes envers els barris de l’Eixample, on paradoxalment l’Ajuntament havia optat els darrers anys per polítiques de pacificació (carrils 30, carrers de vianants, nous carrils bici en detriment dels cotxes o la reforma de l’Avinguda Roma). Entenem que no hi ha una resposta clara per part de l’Ajuntament sobre com s’absorbirà l’actual volum de trànsit que circula per la Diagonal i considerem que es fan prediccions tendencioses sobre el mapa circulatori a la ciutat. No és casualitat que els materials que menys s’han promocionat siguin aquells que fan referència als estudis sobre mobilitat per la propera dècada.
 
- Rebutgem la imposició  del tramvia com a única alternativa a millorar la mobilitat a la ciutat, si bé no podem negar els punts forts que comporta aquest mitjà de transport, tampoc podem obviar-ne les crítiques. De manera molt especial, censurem que el consorci TRAM S.A (amb un 77% de capital privat) estigui finançant part de la campanya electoral (de manera confirmada, el cost dels 200.000 euros del vídeo promocional de les opcions A o B, les que inclouen precisament el tramvia), alhora que demanem que s’aclareixi si és cert que aquesta empresa aporta diners als pressupostos ordinaris de plataformes que n’estan fent campanya activa, com la Plataforma pel Transport Públic.
 
- Tot plegat, constata que l’Ajuntament pretén instal·lar el tramvia tant si com si a tota la Diagonal, una proposta que els successius consistoris han anat apuntant i que no podem obviar que reportaran sucosos beneficis a l’entramat d’empreses que gestionen el tramvia a la ciutat mercès a l’Autoritat Metropolitana del Transport. Cal ressaltar que a dia d’avui s’apunta a un possible transvàs de 50 milions de passatges anuals cap al Tramvia.
 
- En consonància, considerem inconcebible el creuament de declaracions entre diferents institucions (Ajuntament, Ministeri de Fomento espanyol) i agents implicats (RACC) sobre la viabilitat i l’aposta per un futur túnel soterrat a la Diagonal, i no ens volem imaginar un espiral de reformes com les viscudes amb la Plaça de les Glòries pels problemes que genera i el dispendi de diners públics. Estem davant d’una problemàtica massa seriosa per a reduir-ho a fugides endavant, i on caldria assegurar-se que no sigui millor una reforma integral on encabir-hi més metro.
 
- No passem per alt que una transformació de les característiques proposades revalorarà  encara més el preu del sòl en tots els trams afectats, ens referim especialment a l’espai ocupat pels Encants i del qual de ben segur en sentirem a parlar cada cop més insistentment. Estarem atents, en aquest sentit, a maniobres especulatives com les que tingueren lloc a la Diagonal Mar amb el TramBesòs. Destaquem, a un altre nivell, que aquestes mateixes setmanes neixi una nova associació de comerciants, la Diagonal Centre Shopping Line, nom que s’escau en el model Marca Barcelona i que sembla més destinat als turistes que no pas a la població de la ciutat. 

 

Consulta sobre la transformació de la Diagonal: Democràcia participativa?
Més enllà de l’objecte de la reforma en si, no podem passar per alt que l’Ajuntament promou per primera vegada una consulta ciutadana, que a més a més, el mateix Alcalde Hereu assumeix com a vinculant. Des de la CUP de Barcelona, evidentment, som partidaris d’aprofundir en tots aquells mecanismes que superin l’actual model de democràcia representativa. Tanmateix, el procés endegat per l’Ajuntament mereix un seguit de valoracions negatives:

- Recordem que la realització  d’aquesta consulta és una contrapartida necessària per assegurar-se el suport del grup municipal d’ERC (setembre 2008) i que en cap cas era una prioritat del bipartit municipal. La mateixa formació que ja va insinuar una consulta sobre el pas de l’AVE per la ciutat. En consonància, rebutgem la celebració de consultes d’aquestes característiques si es celebren en clau partidista, més encara en clara precampanya electoral. En qualsevol cas, saludem que els partits polítics hagin de promoure iniciatives d’aquest estil ja que entenem que són plenament conscients de l’allunyament vers la població de la ciutat.
 
- Considerem, i cal fer-hi especial esment, que és imprescindible separar els debats tècnics, o que requereixen d’uns mínims coneixements tècnics, dels polítics a l’hora de parlar de presa de decisions col·lectives. La viabilitat del tramvia, la possibilitat o no de soterrar-hi el trànsit en un altre format, o bé la reducció del vehicle privat són aspectes de suficient envergadura que requereixen d’estudis tècnics treballats entre els agents implicats abans de poder-se emetre un posicionament. Des de la CUP de Barcelona volem deixar clar que sense informació no existeix de cap manera participació, i que més enllà, l’ús interessat d’aquesta informació envers la gent que ha de prendre un posicionament es converteix directament en instrumentalització.
 
- Considerem, en sintonia, que la població barcelonina està cridada a escollir entre unes propostes tancades (opcions A o B) i que peculiarment presentarien unes conseqüències idèntiques a nivell de mobilitat segons el mateix Ajuntament, alhora que s’està amagant en la mesura del possible l’existència d’una opció de no fer res (opció C). Aquesta qüestió és especialment greu quan es gastaran 3 milions d’euros en propaganda electoral de la consulta.
 
- En relació a tot plegat, i a diferència dels diferents posicionaments públics que observem en el seguit d’agents polítics i socials implicats, ressaltem com a crítica fonamental que consultes com aquesta haurien de tenir-se en compte per a debats més importants i de major calat polític, ens referim, per exemple, a la imposició d’una discutida Ordenança del Civisme amb picabaralla partidista inclosa, rebutjada pels òrgans de participació municipals, o bé més recentment la proposta de l’Alcalde Jordi Hereu d’optar a uns JJOO d’Hivern a la ciutat.
 
- No podem creure’ns, en aquest sentit, que es vulgui avançar en la presa de decisions col·lectives de manera democràtica davant d’unes pràctiques que disten absolutament d’allò que ara es diu defensar, si bé ens obre a tots i totes una interessant carta a posar damunt de la taula davant d’altres qüestions.
 
 
Finalment, volem apuntar també un parell d’idees clau.
En primer lloc, les dades de participació en aquesta consulta tindran molt d’interès davant la futura consulta sobre la independència que a dia d’avui està preparant Barcelona Decideix, especialment al comptar amb el mateix cens electoral. Exigirem a l’Ajuntament de Barcelona tantes facilitats com les que dedicarà en aquesta consulta, si bé fins al moment es nega a recolzar una moció de suport i a cedir-hi recursos municipals. Ens apuntarem les xifres de participació així com les declaracions prèvies i posteriors sobre el balanç d’aquesta consulta.

I en segon lloc, al marge del que passi aquesta setmana, posem en dubte que es transformi la Diagonal els propers mesos, especialment davant de la proximitat i la incertesa de les properes eleccions municipals. En aquest sentit, relativitzem l’abast de tot el procés, i ens remetem, per exemple, al fracassat procés participatiu per elaborar el vigent Programa d’Actuació Municipal (PAM) on l’Ajuntament va incomplir reiteradament el calendari sense donar-ne explicacions en cap moment. Altra vegada, l’aritmètica del plenari va demostrar tenir més pes que els compromisos adquirits amb la població.