Ens espera una primavera calenta i una mostra més en serà l'aprovació defintiva dels pressupostos pel 2012 sense cap mena de problema degut a la majoria aclaparadora de CiU al nostre consistori. És època de retallades i, evidentment, els nostres pressupostos en són i seran un clar exemple, condicionats i adaptats al context de crisi que tenim al damunt. Pel boc gros s'han reduït les partides a totes les àrees accentuant aquesta retallada a cultura, esports, comunicació i joventut. Tot i això, ens alegrem de la voluntat per part de l'equip de govern (encara que sigui una veritat a mitges) de no rebaixar la partida pressupostària a serveis socials i foment de l'ocupació.

Situar el pressupost en un context de crisi com l'actual pretén justificar certes actuacions, però no és justificable si tenim en compte que els pressupostos pel 2012 són el resultat d'uns problemes estructurals que fa molts anys que arrosseguem. Molt possiblement, podríem definir la seva aprovació final (29 de març) com la culminació d'un fracàs col·lectiu on alguns tenen més culpa que d'altres. Defensar un model de ciutat lligat de mans i peus i que any rere any ha crescut basant-se amb els impostos extraordinaris de la construcció i les plusvàlues té aquestes coses, un cop et tanquen l'aixeta s'encenen totes les alarmes. És potser aquí on rau el quit de la qüestió, tenim un model de ciutat difusa, que tot i estar molt ben acceptada, és un model molt i molt car de mantenir. Si a aquest model de ciutat li sumem altres factors com l'aprovació d'un cartipàs sobredimensionat tant amb càrrecs com en sous o unes ordenances fiscals que no han buscat augmentar ingressos com nosaltres proposàvem amb la progressivitat fiscal, el resultat el tenim en aquests pressupostos retallats de dalt a baix. Ells es defensaran dient que la situació actual els deixa molt poc marge de maniobra per així justificar les seves maniobres polítiques que, en el fons, van en contra d'una societat que cada dia té menys poder adquisitiu i menys poder de decisió.

Nosaltres sempre ho hem defensat i ho seguim defensant, les polítiques socials sempre són poques, i més en un context de crisi, de la mateixa manera que quadrar els pressupost retallant les partides a entitats i associacions no és la solució quan són aquestes les que en contextos com l'actual són el motor per mantenir i treballar la cohesió social. Hi ha altres maneres de quadrar un pressupost i si fem la vista enrera potser és ara quan ens n'adonem de quin cartipàs tenim o que les ordenances fiscals podrien haver desenvolupat una funció més recaptatòria mitjançant els impostos progressius en benefici de tots i totes les santcugatenques.

Argumentem l'abstenció perquè venim amb ànim constructiu i sent conscients del problema hem de posar fil a l'agulla per tirar aquesta  situació endavant. Tres coses tenim clares i és així com actuarem. A curt tremini, intentar fer sentir la nostra veu i que les nostres al·legacions i propostes als pressupostos siguin recollides, com ara, una primera proposta concreta que llancem és la de reduir l'assignació econòmica dels grups municipals per destinar-la a no retallar les partides pressupostàries a entitats i col·lectius. A mig termini, començar a treballar, des de ara mateix, les ordenances fiscals per l'any que ve posant èmfasi en la tributació progressiva i els criteris de renda per aconseguir més ingressos com element clau per evitar més retallades. I a llarg termini, emplacem també des d'ara mateix a tots els agents pertinents a tenir un debat seriós respecte el model de ciutat que volem i necessitem que replantegi el model actual tant car i opulent que ha crescut, com s'ha demostrat, com un gegant amb peus de fang.