Aquest any, la diada mundial del treball ve marcada a foc i fum per una conflictivitat social cada vegada més accentuada. La crisi sistèmica del capitalisme actual ha exposat les contradiccions inherents d'un sistema que prioritza el benefici d'uns pocs davant les necessitats de la majoria, el poble treballador. Ara, els gestors polítics del capitalisme, amb el PP i CiU al capdavant, volen acabar amb les poques engrunes de benestar generades gràcies a dècades de lluita política, social i sindical. Precaritzen els nostres treballs, retallen en despesa pública, privatitzen la sanitat i educació pública, i externalitzen els serveis socials. Li diuen retallades i no ho són; són privatitzacions per generar benefici econòmic on abans hi havia serveis socials. És una confrontació irresoluble entre els seus guanys i les nostres necessitats; és la lluita de classes

 Però si bé les condicions de vida estan empitjorant per la immensa majoria, també està creixent la presa de consciència de cada vegada més gent que es desperten del llarg somni embrutidor de la propaganda capitalista. Cada dia que passa més gent s'adona que el sistema capitalista, amb tots els seus mecanismes de propaganda, alienació i coerció ens han venut una mentida; ja sabem com acaba eixe conte de fades de la bonança econòmica sense final, de la segona residència i la de passar la VISA per marxar de vacances.

Als Països Catalans la gent ha perdut la por, la gent ha dit que ja n'hi ha prou d'empassar i callar!

Estudiants, treballadores, aturades, jubilades, totes comencen a reclamar el que és seu, el que és de totes; justícia, benestar, serveis socials, democràcia, treball digne! Els exemples d'aquesta dignitat han donat la volta al món; ehls estudiants de València, Barcelona o Girona. Les milers i milers de treballadores, que en un exemple de combativitat i lluita van aturar durant 24 hores les principals industries del país el 29 de Març.

El poble treballador comença a moure's, i els governants es treuen la careta: violència policíaca, detencions arbitràries, presons preventives, i ja fins i tot parlen de modificar la llei de vagues! Davant la conscienciació i mobilització tan sols poden respondre amb porra i presó. Però el capitalisme és un tigre de paper que amaga la seua feblesa i por rere la violència. I ens temen. Les properes setmanes hi hauran nous actes i mobilitzacions, i rés podran fer per què isquem al carrer a lluitar contra les seues polítiques privatitzadores.

Ara, més que mai, necessitem de la unitat de classe i de la solidaritat per combatre les cada vegada més accentuades polítiques repressives i anti-populars dels governs titella. La burgesia espanyola, seguint els mandats d'institucions antidemocràtiques com el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial, la Unió Europea, i la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials, han emprès una batalla per enfonsar-nos definitivament en la precarietat i la submissió, i només ens podrem desfer d'aquesta dictadura capitalista amb la nostra lluita i compromís.

Per tot això, i per què tenim al davant el major repte polític dels darrers 30 anys, la CUP anima a totes les treballadores dels Països Catalans a sumar-se a la lluita dins les organitzacions de l'esquerra independentista, entre d'elles la nostra organització, per què totes som necessàries en la lluita pels nostres drets nacionals, socials i laborals.

Ni Retallades, ni Dictadura del Capital!

Independència i Socialisme!