Els dos regidors de la CUP van presentar el passat 4 de maig una instància a l’Ajuntament en què demanaven saber de quantes targetes de crèdit o dèbit disposava l’Ajuntament de Vic i els extractes de despeses associades des del mes de juny passat fins a l’actualitat.

Tot i que les peticions d’informació per part dels regidors s’han de contestar en cinc dies laborables, la CUP no va rebre resposta fins el dia 22 de maig. I la resposta, a més de no ser motivada jurídicament tal com és preceptiu, va ser, si més no, sorprenent: “En resposta a la instància presentada en aquest ajuntament el dia 4 de maig de 2012, us informem que l'Ajuntament de Vic només disposa d'una targeta VISA que està a disposició de l'alcalde de la ciutat. Així mateix us notifiquem que la comunicació de la relació de les operacions realitzades amb aquesta targeta de crèdit podria vulnerar el dret a la intimitat del mateix alcalde i d'altres persones.”

I diem sorprenent per diverses raons. D’una banda, en converses recents amb el departament d’intervenció, se’ns havia comunicat que existien dues targetes associades a comptes de l’Ajuntament, la de l’alcalde i una per pagar autopistes. En canvi, a la resposta rebuda només parla d’una. Se’ns amaga informació o realment aquesta segona targeta no existeix?

D’altra banda, segons la llei, són atribucions del ple, i per tant dels regidors que en formen part, entre altres, el control i la fiscalització del govern. I vigilar a què es destinen les despeses de l’alcalde i de l’equip de govern forma part d’aquestes funcions. Per tant, en denegar aquesta informació, s’impedeix dur a terme una part de les tasques que corresponen als regidors de la CUP.

Però el que ens sorprèn de veritat és el motiu que es dóna per denegar aquesta informació: el dret a la intimitat de l’alcalde i d’altres persones. L’alcalde de Vic cobra cada any 68.400,29 € públics com a diputat del Parlament i uns 12.000 €, també públics, per l’assistència als òrgans de l'Ajuntament. Aquests més de 80.000 € anuals, tot i provenir de les arques públiques, són del senyor Vila d'Abadal i per tant, en què se’ls gasta forma part de la seva intimitat i ningú no n’ha de fer res. Ara bé, les activitats que pugui fer l’alcalde que es paguin amb la targeta de crèdit de l'Ajuntament (tan si són 10€ com 10.000, perquè tampoc se’ns ha informat del total de les despeses de la targeta de crèdit), no formen part de la seva intimitat, ja que es tracta de l’activitat pública del batlle de la ciutat. Les dades de la targeta de crèdit només podrien vulnerar el dret a la intimitat si l’alcalde hagués utilitzat la targeta per a pagar despeses privades. En qualsevol altre cas, el destí dels diners públics pagats amb les targetes ha de ser públic i transparent.

El Síndic de Greuges de Catalunya, en l’informe “El dret d’accés en la informació pública” que es va presentar el mes de març, analitza la col·lisió entre el dret a la informació i el dret a la intimitat i deixa clar que en el cas dels alts càrrecs de l’administració i sobretot quan es tracta d’informacions referents a la despesa pública, no es pot denegar l’accés a les dades emparant-se en l’excepció de protecció de la intimitat.

Així mateix, el Defensor del Poble Europeu, el juliol de 2008, va determinar que no facilitar informació sobre les despeses dels membres del Parlament Europeu, inclosesles dietes i les despeses de manutenció, constituïa un cas de mala administració. Aquest dictamen de l’Ombudsman Europeu venia avalat, també, pel Supervisor Europeu de Protecció de Dades.

Per tot això, la CUP demana públicament a l’alcalde de Vic que reconsideri la seva postura i li lliuri la relació de despeses pagades a través de les targetes de crèdit de l'Ajuntament per tal de poder dur a terme la seva tasca de control de les despeses municipals.

Vic, 21 de juny de 2012

ANNEX

Informe sobre el dret d’accés a la informació pública. Síndic de Greuges de Catalunya, març 2012

Pàgina 35:

“En el cas dels càrrecs electes i les persones que ocupen els càrrecs directius de més rang a les organitzacions públiques, l’abast de la informació personal que ha de ser accessible serà habitualment més àmplia, atès el seu paper més determinant en l’exercici del poder públic i la presa de decisions i, per tant, la major rellevància, en termes generals, de la informació que hi faci referència, des de la perspectiva de l’interès general. En aquests supòsits, òbviament, l’òrgan que rep la sol·licitud no pot denegar l’accés emparant-se en l’excepció de protecció de la intimitat, ja que ha estat expressament exclosa per la llei.

Pel que fa a l’accés a la informació relativa a la despesa pública cal posar en relleu una decisió del Defensor del Poble Europeu de 14 de juliol de 2008, que va determinar que era mala administració no facilitar informació sobre les despeses dels membres del Parlament Europeu, incloses les relatives a dietes per viatges i manutenció (cas 3643/2005(GK)WP). Com que es tractava d’un supòsit de conflicte entre dret d’accés i privacitat, el Defensor del Poble Europeu va demanar el parer del Supervisor Europeu de Protecció de Dades, que va entendre que el públic tenia dret a rebre informació sobre el comportament dels diputats. En aquesta decisió, el Defensor del Poble Europeu va destacar que, en una societat transparent i democràtica, el públic té dret a estar informat sobre l’ús dels fons públics confiats als diputats.”