Durant la setmana passada a la ciutat de Barcelona, sota un setge policial desmesurat, es va celebrar la reunió del Banc Central Europeu (BCE); des de la CUP volem fer unes consideracions sobre el que significa aquest banc, quin model imposa i en benefici de qui, així com el seu paper en l'actual crisi del capitalisme europeu, raons per les quals provoca repulsa en les capes populars.

Un banc central serveix, en teoria, per entre d'altres funcions comprar el deute públic de l'Estat i així baixar els interessos que aquest ha de pagar per vendre bons públics. D'aquesta manera, en cas de patir un atac especulatiu per part dels mercats amb la inestimable ajuda de les agències de qualificació, el Banc Central imprimeix diner per tal de produir moneda amb la qual comprar el deute públic, fent així front a aquests atacs especulatius, sempre tenint cura de no imprimir massa per no fer pujar la inflació.

Tanmateix avui en dia els estats pertanyents a la zona euro ja no tenen un Banc Central propi sinó que depèn del Banc Central Europeu, el qual, degut als seus articles 123 i 125, no pot comprar deute públic dels estats, deixant a aquests en una situació molt perillosa davant els especuladors financers.

Aquest fet fa que el BCE no presti diners als estats, però sí que ho pot fer a la banca privada, i ho fa prestant-la a un interès baix del 1-1,25%. Després aquesta banca privada ven aquests diners als estats, però amb un interès 6 vegades més elevat, entre el 6% i el 7%. És a dir, fan dels préstecs tan necessaris per als estats per defensar-se dels especuladors una gran font de beneficis per a la banca privada, que en molts casos també es beneficia d'aquests atacs financers, fent un negoci rodó per a la banca privada i augmentant el deute públic dels estats i la indefensió davant l'especulació financera. Aquesta gran renúncia de sobirania per part dels estats és la base de creació d'aquesta UE, que anteposa els beneficis del gran capital a les necessitats dels estats i de la seva població.

Un altre dels aspectes importants del BCE és la seva lluita contra la inflació, la qual és especialment baixa dins la UE; lluny de ser un problema, és més una tàctica per afavorir els països del centre d'Europa, especialment Alemanya, ja que una inflació més elevada interessa molt poc a aquests països com a potències exportadores que són i prestadores de diners a altres països de la perifèria europea.

D'aquests dos aspectes s'entén l'obsessió per la política d'austeritat dogmàtica que es practica des del BCE i des de les institucions polítiques de la UE, ja que sent el BCE el creditor de la banca privada és el primer interessat que els estats assumeixin el pagament del deute a la banca privada com a primera prioritat en la seva política econòmica. És per això que les vegades on s'ha fet una excepció per comprar deute a països en problemes greus s'ha posat com a condició la sacro-santa austeritat.

És per aquestes raons, entre d’altres, per les quals el BCE s'ha de reunir en ciutats sota setge policial, on els drets de la població són violentats mentre dura la trobada, perquè el BCE no respon més que als interessos de la banca privada i dels països del centre d'Europa, anteposant aquests interessos als de la població segrestant la sobirania popular, que en una democràcia hauria de ser la força per les quals les classes populars poguessin tenir les eines per satisfer els propis interessos.