El silenci sobre els manifestants ferits: cinisme, hipocresia, prepotència ?

El cos repressiu dels mossos d’esquadra va causar desenes de ferits entre els i les ciutadanes que participaven o miraven la manifestació del 29M convocada per sindicats i moviments socials.

Entre els ferits, tres nois van rebre impactes de bala de goma als ulls, a una noia li van perfora la galta, a un altre noi li han perforat el pulmó. A dos més els han hagut d’extirpar la melsa. Un nen de quatre anys va rebre un impacte de bala de goma a la cuixa i un llarg etcètera. Si voleu informació més detallada podeu trobar-la a stop bales de gomes

Aquests elements violents i descontrolats anaven armats amb nous subfusells que disparen pilotes de goma, unes de noves, suïsses. Aquesta nova eina és capaç d’impactar, disparada per una persona experta, en un objectiu de quinze centímetres a 50 metres de distància. Arriba a disparar vint projectils per minut. L’impacte de la nova pilota a la cama produeix inhibició muscular immediata i paralitza la persona, que no pot caminar fins al cap d’un minut: la coixesa posterior es perllonga durant dies i les seqüeles poden durar fins a 45 dies.  Aquest i d’altres estris repressius han estat facilitats per l’empresa de l'Ametlla del Vallès, Andreu Soler Associats que distribueix el subfusell i la nova munició de B&T a l’Estat espanyol. L'empresa té activitat econòmica reconeguda i classificada com a “comerç al detall de joguines, articles d’esport, roba de vestir, armes i cartutxeria” l’any 2009. A la classificació estàndard industrial (SIC), avui, hi consta com a “botiga de joguines”, malgrat fa negoci venent material repressiu.(informació extreta de l’article de la Directa “pilotes fora:6 ulls i un mort”)

En defensa dels drets socials i les llibertats civils i contra la repressió

I pel que fa a les mesures proposades pels responsables d’interior de tots dos governs: hi ha  la restricció del dret de reunió, el foment de la delació ciutadana, l’ampliació de les conductes  que constitueixen atemptats contra l’autoritat (resistència passiva), i la incorporació en el delicte d’integració en organització criminal de “l’alteració greu de l’ordre públic” i  de la concertació de concentracions violentes per mitjà d’Internet o les xarxes socials.  Aquest cop d’autoritarisme per part del PP i CIU denota la voluntat d’aniquilar qualsevol intent d’organitzar-se de la ciutadania en àmbits veritablement democràtics, participatius, que escapin al control social dels partits o sindicats majoritaris.

Forma part del manual del poder exercir un control punitiu de la societat quan aquesta decideix pensar per ella mateixa i reclama decidir en els afers polítics que l’afecten.

Aquesta escalada de la repressió pot anar incrementant-se paral·lelament al creixent deteriorament de la qualitat de vida dels treballadors/es i les classes populars del nostre país i el consegüent augment de les mobilitzacions en defensa d’uns serveis de salut i educació de qualitat, del dret a l’accés a l’habitatge i en contra dels desnonaments, de drets laborals dignes, de qualitat democràtica, etc.. També com a conseqüència de l’increment de la conflictivitat social que provoca la precarització de la vida de les persones i el difícil accés per raons econòmiques o d’exclusió de molts i moltes a les necessitats bàsiques com el menjar, l’habitatge, la sanitat i l’educació.

A això hem de sumar-hi la desesperació i la ràbia que genera en el col·lectiu dels i les joves la brutal taxa d’atur i la manca de perspectiva de feina a curt, mitjà i llarg termini.

D’altra banda, aquesta intencionalitat discursiva, centrada en els “aldarulls” que de vegades succeeixen en les mobilitzacions populars, vol desviar l’atenció del focus del problema: la greu retallada de drets socials i laborals. Conquestes aconseguides durant les darreres dècades mitjançant llargues i dures lluites socials per part de les classes populars catalanes. Ara ens intenten colar un relat fet a la seva mida que carrega sobre l’excés de despesa pública part de la culpa de la crisi, amb les consegüents receptes pal·liatives neoliberals basades en retallades i més retallades als serveis públics i als seus  treballadors i treballadores i amb reformes laborals per passar de l’explotació al pur esclavatge. Mentre, les transnacionals, els  lobbys financers, els i les especuladores són ara més rics que mai. De fet qui està en crisi no és el capitalisme sinó la classe treballadora. Com sempre.

Enfront d’aquesta precarització de les garanties jurídiques, socials i laborals hem de respondre organitzant-nos, actuant individual i col·lectivament amb l’objectiu d’aturar la consolidació d’aquest nou model de dictadura capitalista i defensar els nostres drets i un model de societat socialment justa i solidària, sostenible econòmicament i ambiental. És a dir, un món més just i més lliure per a les futures generacions. I això només es pot aconseguir mitjançant el que han estat grans motors de canvi social al llarg de la història : LA LLUITA I LA SOLIDARITAT !

CUP – Candidatura d’Unitat Popular de la Garriga

 Abril del 2012