Vora 150 persones han respost a la convocatòria d'urgència i s'han concentrat davant l'Ajuntament de Mataró en solidaritat amb els estudiants de València. L'acte, convocat el mateix dilluns 20 de febrer per la CUP, Maulets, el SEPC (Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans) i el sindicat COS (Coordinadora Obrera Sindical), ha servit per defensar l'educació pública i manifestar el rebuig a les violentes càrregues policials contra els estudiants se l'IES Lluís Vives de la ciutat de València.

Eduald Calvo, portaveu comarcal del SEPC, ha pres la paraula per exigir la dimissió de la delegada del Govern espanyol al País Valencià, la Sra. Paula Sánchez de León i del cap de la policia nacional, Sr. Antonio Moreno, qui ha dit en declaracions que els estudiants eren els 'enemics'. Així mateix, ha exigit la llibertat immediata de totes les detingudes i que aquestes quedin sense càrrecs.

Calvo ha evidenciat que l'episodi repressiu de València no és un fet aïllat, i ha recordat que a Mataró mateix hi ha un llarg historial de violència policial. Calvo ha advertit que sovint les víctimes de les càrregues policials acaben denunciades per la mateixa policia com a suposades autores d'agressions als agents. A Mataró els Mossos d'Esquadra han seguit aquesta política de falses acusacions en diverses ocasions, i les víctimes dels cops de porra acaben rebent multes o afrontant judicis penals.

Xavier Safont-Tria, regidor de la CUP a l'Ajuntament de Mataró, ha tingut unes paraules per les estudiants de l'IES Lluís Vives, de les quals ha destacat la seva dignitat i les ha convidat a ser fortes i a seguir la lluita per defensar els seus drets. El regidor ha explicat que aquí també sortim al carrer per reivindicar una escola pública de qualitat. Un pliar bàsic com és l'ensenyament no pot patir retallades com les que s'estan imposant.

Safont-Tria s'ha mostrat perplex amb les declaracions del cap de la policia a València on definia els manifestants com 'l'enemic'. La gent que ens manifestem som el poble, no pas l'enemic. Que dins la policia espanyola que mantingui aquesta dialèctica pròpia del franquisme demostra que no hi ha hagut una depuració després de la mort del dictador. Declaracions com aquesta evidencien que la policia espanyola lluita contra els Països Catalans i contra els interessos de les classes populars.