Aquest dissabte, 12 de novembre, al Centre Cívic Urgell, la CUP de Barcelona, convidada pel Col·lectiu Gai de Barcelona, ha participat al debat “Avenços i retrocessos en polítiques socials dels darrers anys” organitzada pel mateix CGB.

Per part dels partits polítics parlamentaris presents al Principat de Catalunya hi han participat un/a representant del PP, CiU, PSC, ERC i ICV. Per part dels partits polítics extraparlamentaris també al Principat hi érem, la CUP, SI, Partit Pirata, PACMA i UPyD. 

El públic assistent, format per una cinquantena de persones, estava molt motivat i hi era amb la intenció de ser escoltat, com correspon a les persones directament afectades quan partits polítics que es presenten a les eleccions del proper 20 de novembre, “els proposen” una pèrdua de drets. 

El format era de preguntes dels assistents a tots els grups polítics i va ser molt il·lustratiu el debat al que van donar lloc les preguntes sobre el matrimoni homosexual. Deixant a banda el discurs buit d'UPyD, els ridículs més remarcables de la trobada els van protagonitzar els membres de CiU i del PP, Joan M. Miró i Dolors Montserrat. Francament trist el paper dels esforçats representants dels i les homosexuals en aquests “grans” partits:

El representant de CiU, membre de ConverGais, es va trobar en la situació d'haver de defensar arguments tipus “D'acord, en Duran (número 1) no està d'acord amb el matrimoni homosexual, però els números 3 i 4 de la candidatura creuen fermament en la igualtat de drets entre persones homo i hetero”. 

La representat del PP va donar voltes i voltes intentant exposar com la “sensibilitat majoritària” del PP, homòfoba, volia fer canviar el nom de la unió homosexual de “matrimoni” a “unió civil”... Des del públic, un company del FAGC va haver de recordar-li  que el seu partit no proposava un canvi de nom sinó la modificació del 75% de la llei. O sigui, que estaven promovent la pèrdua de drets, de nou... La senyora Montserrat es va dedicar a tirar pilotes fora parlant de no discriminació per raó d'opció sexual a l'esport... Com si tingués res a veure amb el que se li estava qüestionant.

Per a Unión Progreso y Democracia tot era una qüestió de “libertad-libertad-y-no-discriminación” però el seu discurs no va resultar creïble per els i les assistents. La representant de UPyD, Irene Martínez, no només es va dedicar al poti-poti lingüístic (intercalant una frase en català i una en castellà, estil Ciudadanos, com si això fes cap mena de gràcia o demostrés unes alguna capacitat verbal) sinó que va fer un discurs tan vague que va ser molt contestat perquè se li va recordar més d'una vegada que, molta libertad-libertad, però que es passaven les sessions parlamentàries votant com el PP.

En aquest punt, l'Eduard Vilaplana, que intervenia per la CUP, va explicar que matrimoni era la unió de dues persones que s'estimaven i es volien casar. I és que no es pot dir gaire res més sobre aquesta qüestió si no volem anar socialment enredera. És tant simple com que tota la població tingui els mateixos drets i els mateixos deures. Des de l'àmbit municipal la CUP hem treballat per la no discriminació i pels drets i llibertats del col·lectiu homosexual.

I aquell vespre ho vam deixar allí, sabent una mica més del discurs, i, sovint, de la hipocresia de cadascú... I amb moltes ganes de deixar d'haver de reclamar drets per poder parlar de llibertats.