Des de la CUP igual que molta societat civil i diverses plataformes ciutadanes fa temps que reclamem una nova forma de fer política (després de veure un sistema totalment esgotat) i una transparència en les actuacions públiques. La classe política un cop més desoint la societat ha fet aparèixer un nou bolet (en plena època de sequera) anomenat jocs del mediterrani. Una nova “cacicada”  que la població del Camp de Tarragona ha rebut amb total indiferència i escepticisme (només cal veure la poca gent que ha sortit a celebrar-ho).

Des de la CUP no ens oposem als grans esdeveniments esportius i més quan aquest pot ser, pels Països Catalans, el primer esdeveniment internacional en el que participarem com a nova nació reconeguda pels pobles de la mediterrània i del món.

Des de la CUP de Tarragona considerem que la realització dels Jocs haurien de ser conseqüència o el resultat de polítiques actives. Les programacions, campanyes, treballs... finalitzen o culminen amb un esdeveniment que dóna sentit a tot aquell treball anterior. La realització d’aquests Jocs la considerem: començar la casa per la teulada.

Actualment a la ciutat no es donen les condicions i les línies de treball idònies per tal que la CUP de Tarragona pugui donar suport a aquest esdeveniment. Un posicionament que pot variar si el treball de la candidatura actualment molt embrionari avança cap a unes condicions òptimes.

Entorn ideal: La ciutat de Tarragona compleix unes condicions idònies per a l’acollida dels Jocs, però precisament aquest entorn és el que reivindiquem, no volem una creixement urbanístic i insostenible per a la seva realització (ciutat olímpica ja sigui al Pou Boronat, a la Ciutat del Repòs...) ni tan sols la destrucció de patrimoni natural (la platja llarga, l’anella verda...) ni la pèrdua o venda d’espai públic que hipotequi les generacions futures.

2000 anys d’esport: l’esdeveniment no pot servir per a la promoció de l’esport de la ciutat quan algunes escoles públiques no tenen ni vestuaris (Escola de Tarragona, Gual Villalbí, IES Tarragona, La Floresta...) d’altres en prou feines tenen pistes i són molt poques les escoles públiques amb pavelló poliesportiu. Inexistència de polítiques de promoció de la bicicleta o esports aquàtics, gairebé no existeixen pistes esportives públiques, quan hi ha un pujada dels abonaments esportius, el Centre i Llevant no tenen cap instal·lació esportiva municipal...

Patrimoni de la humanitat: La ciutat és patrimoni de la humanitat però molts dels seus monuments estan en situació precària com recentment ha denunciat la RSAT, d’altres es troben en estat lamentable com ara Ca la Garsa, el Teatre Romà, el Mèdol... la Necròpolis continua tancada...

Els serveis que es presten en aquests espais es veuran disminuïts amb la implantació de la llei òmnibus.

Turisme i economia: no es pot preparar un esdeveniment d’aquesta índole sense poder comptar amb una oficina d’atenció al turisme (el Banc d’Espanya està aturat per falta de finançament), els paradistes del Mercat Central fa quatre anys que viuen a l’exili i les obres no avancen en part per manca de recursos, fa anys que es viu d’esquena al mar, no existeix una aposta clara i decidida pel petit comerç ni polítiques d’ocupació cap a un comerç de qualitat i sostenible. La ciutat no pot afrontar un esdeveniment d’aquest tipus amb només dos punts de servei d’urgències.

La realització suposarà un augment directe en llocs de treball, cal garantir un treball de qualitat i que es complexin aquest drets. Llocs de treball que s’han d’assegurar arribats al 2018.

Multiculturalitat: La defesa de la cultura i la llengua catalana ha de ser una aposta del comitè organitzador ja que aquesta és la que afavoreix la cohesió social i la igualtat d’oportunitats. Amb les noves onades migratòries aquesta defensa ajuda a mantenir la cohesió social del país cosa que s’ha demostrat a les escoles on s’ha aplicat de manera eficaç l’acollida i l’arrelament dels infants i joves.

Les fonts de finançament: Des de les administracions públiques consideraran cabdal l’aportació de diners per a pal·liar molts dels problemes anomenats, però els miracles de vegades no són possibles. Per això demanem que hi hagi una transparència total en els pressupostos i les despeses que es puguin generar. En la promoció de la candidatura ja s’ha trobat total hermetisme en les despeses. No se sap qui hi està treballant, els sous que cobren, hi ha hagut adjudicacions sospitoses en les empreses redactores del projecte, que ha costat a la ciutat les 50 persones que han anat a Alexandria...

Per a la realització dels Jocs s’ha d’assegurar que no es retallin partides municipals en serveis bàsics com ara la salut, l’ensenyament, serveis socials, cultura...

Per a ser els millors jocs de la història considerem que totes les aportacions de capital privat s'han de publicar i que es declinin aquells diners que no se'n pugui assegurar el seu origen, ni d’empreses que no compleixen els drets dels seus treballadors.

Per a la realització dels millors jocs de la història caldrà que el 2018 la ciutat no es trobi hipotecada, hagi perdut el patrimoni cultural i natural, cal que els tarragonins hi puguem seguir treballant.