LA NOTÍCIA:  “El Gobierno valenciano pretende dejar construir en suelo quemado”¹. Açò, que suposa modificar la llei forestal del 1993 per tal d’eliminar la prohibició de reclassificar sòl en les muntanyes cremades (durant 30 anys) i que contravé la Llei de Forests estatal, és una cabriola diguem, acceptable a nivell legal, donat que la potestat en temes forestals correspon a les autonomies.

Però al marge de legalismes: què suposa esta nova volta de rosca? En primer lloc podríem pensar què només es tracta d’un formalisme, és a dir, normalitzar una pràctica que ja va sent habitual: Terra Mítica, Línia d’Alta Tensió a la Vall d’Albaida o la Valldigna, etc. tots ells després d’incendis intencionats. Per tant, podria considerar-se també com un incentiu per a cremar serres? Ben mirat, no sols s’aconseguiria reclassificar els terrenys, sinó també obtindre’ls a un molt bon preu donada la seua condició de cremats. Doncs segons el govern valencià no, ja què només “con carácter singular y mediante su declaración como de interés general para la Comunidad Valenciana” serà possible l’excepció per a construir. Per tant: assumpte tancat.

Assumpte tancat? Pensant una mica: no és açò una conseqüència natural del model social en el què estem immersos? Sona un poc mal, però analitzem només un poc per damunt la situació en la que es trobem. L’últim període d’acumulació brutal, on el territori² ha quedat tant deteriorat, no ha fet més que assentar el model de progrés a qualsevol preu fent al seu temps què siga més difícil sortir de les seues inèrcies. Només cal fer un cop d’ull a la fulla de ruta del govern valencià (Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana 2010-2030) per a confirmar-ho. Per exemple, se li dona una consideració estratègica i de màxima importància a tot el sòl no urbanitzable, evidentment per a convertir-lo en urbanitzable. Açò explicaria la qüestió que ens pertoca sinó fora per allò de “l’excepció”. Intentem esbrinar en termes més concrets quin tipus “d’excepcions” estan dispostos a considerar en matèria d’urbanisme al citat document. Agafem per exemple “Els terrenys classificats com a sòl no urbanitzable inclosos en la franja litoral de 500 metres” què “no poden ser classificats urbanísticament com a sol urbanitzable o urbà, amb les excepcions següents: Equipaments públics o privats qualificadors del territori (culturals, esportius, científics, sanitaris, comercials, educatius i turístics), establiments hotelers de com a mínim quatre estreles, equipaments supramunicipals d’interés públic, actuacions d’iniciativa privada que contribuïsquen a reforçar els objectius de l’estratègia territorial, …”³. Crec que ja vaig fent-me una idea del “carácter singular” i de “el interés general para la Comunidad Valenciana”. “Por tanto no hay posibilidad de especulación” sonava ahir per la Cadena Ser… entenc. I augmentant una mica el prisma, no s’ajusten perfectament aquestes “excepcions” a les que ja venen aplicant-se en control social, militarització del territori o l’àmbit penitenciari? No estan dient-nos bàsicament: s’ajustarem a les lleis a excepció de quant no s’ajustarem a les lleis, amb la novetat de que ara això serà legal?

A la fi, aquesta notícia que sembla passarà desapercebuda, no és més que un avís, un toc d’atenció per anar deixant clares les intencions de la dominació: avant a tota màquina! Ells tenen ben clar que el procés de destrucció, empobriment i explotació del territori continua… i nosaltres? Davant d’aquest model impositiu necessitem crear espais per al debat, que ens permeten reforçar els nostres arguments i amb una visió àmplia del model social, afrontar les agressions amb decisió i coneixement de causa.

¹ El País, 7-11-2011.

² Entenem territori no com a paisatge, sinó l’espai on es dona tota l’activitat humana, relacionat amb la història i la cultura i les relacions que en ell es donen.

³ Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, Num. 6441 / 19.01.2011 – Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.