Membres de l'assemblea de la Candidatura d'Unitat Popular de Martorell van assistir al ple ordinari del passat dilluns, 19 de setembre, a fi de poder prendre la paraula en l'espai dedicat a la participació ciutadana, mitjançant la formulació de preguntes sobre temes que ens inquieten, d'una banda com a martorellencs i martorellenques i, de l'altra, com a catalans i catalanes. Dues d'elles es remetien directament a precs i preguntes ja formulades en el ple del passat mes de juliol, fent així evident que en aquest no van oferir resposta a allò que se'ls demanava. Un cop més, però, la claredat i la transparència en les respostes van ser les mateixes; és a dir, de nou, la sensació que ens vam endur va ser la de no haver rebut la informació per la qual preguntàvem.

La primera de les preguntes feia referència a les retribucions dels membres electes. Havent rebut com a única resposta en l'anterior ple l'acusació de mentiders per parlar de quantitats falses (les quals havien estat extretes del BOPB del 28 de juny i 6 de juliol de 2011), en aquesta ocasió se'ls va preguntar directament per la quantitat concreta i total que ingressa cada mes cadascun i cadascuna dels càrrecs electes per la seva dedicació a la política. No només van respondre fugint d'estudi i parlant tan sols de la quantitat que cobren per assistir al ple, sinó que a més es van mostrar reticents a oferir una resposta clara donant a entendre que en la pregunta formulada s'hi amagava algun interès que no volíem desvetllar. Una altra lliçó de transparència democràtica. I, en fer ús del dret a rèplica tot demanant directament per la quantitat ingressada per, l'alcalde i dels regidors Casasayas i Fonollosa i la regidora Morera, membres de l'equip de govern els passats mesos de juliol i agost, de qui vam obtenir resposta, va ser de dos membres de l'oposició, gest amb el qual van passar per alt el protocol a seguir en l'espai de participació ciutadana, ja que anteriorment s'havia negat la resposta a una altra de les preguntes formulades pel fet que aquesta s'adreçava a un membre de l'oposició, i no a l'equip de govern, que és amb qui es pot interactuar en aquest darrer espai que ni tan sols consta en acta.

En tractar el tema de la immersió lingüística, es va preguntar quines accions concretes tenen previst dur a terme per vetllar per la bona salut de la llengua en tots els àmbits de la vida municipal, davant la sentència del Tribunal Constitucional en relació a l'ensenyament en català, i havent vist com l'equip de govern participava de la concentració en contra d'aquesta que va tenir lloc a la plaça de l'Ajuntament la passada setmana. En aquest cas sí que es va obtenir resposta, però no va anar més enllà de l'afirmació que seguirien tal com han fet sempre, fent actes insitucionals a favor de la llengua (...), acompanyada d'una llarga dissertació sobre la importància del català i el valor que cal donar-li com a llengua de cultura que és. Res de nou. Aprofitant l'avinentesa, i parafrasejant l'alcalde Salvador Esteve en opinar que calia treballar en aquest sentit perquè pel català, val la pena, es van demanar explicacions davant el pacte a la Diputació de Barcelona amb el Partit Popular -un partit que no vetlla precisament per la bona salut de la nostra llengua-. Un cop més, es va treure importància al tema, al•legant que no té res a veure una cosa amb l'altra.

La darrera intervenció va ser referent a la participació ciutadana (Com i quan posarà en marxa el sistema i els mecanismes de Participació Ciutadana que preveu el Reglament Orgànic Regulador de la Participació Ciutadana?), la qual ja havia estat formulada anteriorment sense haver obtingut resposta, tal i com va passar dilluns 19. També vam tornar a preguntar per què s'havia negat l'accés al ple a la ciutadania, i una vegada més van oferir una resposta basada en prejudicis, al•legant que per damunt de tot calia poder garantir el bon funcionament del ple, donant així a entendre que l'entrada de totes aquelles persones que ho desitgessin no n'era garantia.

Tot plegat evidencia, de manera reiterativa a cada nova pregunta sense resposta, a cada nou impediment de l'accés al ple, la importància que el nostre Ajuntament dóna a la participació ciutadana; un espai que realment hauria d'ocupar un lloc privilegiat en la política municipal pel fet que, d'una altra manera, aquesta deixa de ser del municipi per passar a ser dels pocs que la gestionen. Una metàfora de tot plegat és la distribució de la sala de plens: dues terceres parts ocupades pels vint-i-un càrrecs electes i una tercera part per a la resta de la ciutadania (que no pot constar de més de quinze persones). De moment, però, i mentre hi hagi cadires buides, seguirem assistint als plens per a fer sentir la nostra veu i per a transmetre-hi les inquietuds que preocupen als martorellencs i martorellenques; perquè creiem que ens hem d'aprofitar de les -poques- eines que ens ho permeten, i perquè els seus intents de desgast no ens faran callar.