Dimarts dia 13 de Setembre, una vegada més, la Colònia Castells es llevava en estat policial. Aquesta vegada era el torn de 9 habitants que com molts altres al llarg d'aquests darrers mesos es quedaven sense sostre obligats a abandonar a la força els seus habitatges. A continuació, les grues escortades per un desmesurat dispositiu policial convertia els habitatges en runa per a que ningú hi pogués entrar.

 Ja son 50 els edificis total o parcialment enderrocats a la Colònia Castells, i mentre la gent es veu obligada a deixar les cases que han mantingut i rehabilitat, la imatge de la Colònia es va degradant cada vegada més. La continuïtat del Pla demostra que les polítiques d'habitatge de l'Ajuntament, enlloc de trobar solucions que puguin garantir un habitatge digne, són de colpejar com sempre a la gent amb més dificultats econòmiques, aplicant lleis hipotecàries que sobreprotexeigen a les entitats bancàries o directament aplicant polítiques de terra cremada des d'un punt de vista especulatiu, millor enderrocat que ocupat.

La rentabilització de l’espai de la Colònia Castells, tenint en compte que Les Corts es tracta del segon barri  amb el preu per metre quadrat més elevat de Barcelona, ha estat l’únic interès pels quals la Colònia Castells com la coneixia el barri ha estat esborrada del mapa per dibuixar-hi un urbanisme homogeni i construint el que d’aquí uns anys seran, les primeres cases barates del segle XXI.

El nucli de les Corts de la CUP de Barcelona denuncia per tant les conseqüències del Pla tant a nivell urbanístic com a nivell social. El Pla Castells destrueix la memòria històrica del barri i, és un Pla, que condemna a les persones amb rentes més baixes a desnonaments forçats i augmenta la llista de gent que s’ha quedat sense habitatge des de que començà la crisi econòmica.