Les consultes per la Independència «la primera expressió rupturista»
El Pla de l’Estany va retre homenatge dissabte passat al 13-D, el 13 de desembre del 2009, quan els 11 municipis de la comarca van celebrar una consulta popular sobre la independència de la nació catalana. Convocats per la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) del Pla de l’Estany, una cinquantena de persones van prendre part de l’acte, titulat “Un any de les consultes per la independència. I ara què?”. Jaume Soler, un dels portaveus de la Coordinadora Nacional per la consulta sobre la independència, va ser el ponent de la jornada, que va arrencar amb una projecció d’un vídeo sobre el 13-D al Pla de l’Estany.
Una militant de la CUP va donar el tret de sortida a l’acte amb la projecció del vídeo i una breu intervenció posterior en què va felicitar la població del Pla de l’Estany i la comissió organitzadora de la consulta per haver fet possible “un esdeveniment de tal magnitud que ha marcat un abans i un després en el procés d’alliberament d’aquest poble”, segons remarca la CUP, que precisa que va involucrar centenars de persones d’arreu de la comarca “que van aconseguir teixir els vincles populars que ens duran cap a la independència”. Un any després d’aquell esdeveniment la formació ha volgut reunir alguns dels representants “per analitzar en què queda tot plegat i com avançar en el procés de ruptura amb l’estat espanyol que necessita el poble català per a la seva supervivència”.
Soler va informar els assistents del moment present i del viarany que prendrà el fenomen al llarg dels propers mesos. Segons afirma la CUP, Soler “és una de les persones que més informada està dels camins que està prenent i que prendrà aquest entramat de sinergies populars per les quals durant tants anys s’ha lluitat i que ara les consultes han aconseguit”.
Soler va insistir que el de la CUP no era “un acte nostàlgic” o “de recordança del passat”, sinó “un acte de reflexió sobre els camins que hem de prendre al llarg dels propers mesos” i que són de ben segur esperençadors. Precisament Soler va informar sobre les activitats que està desenvolupant la Coordinadora, que es començaran a posar de manifest properament i que tenen per objectiu aconseguir la convocatòria d’un referèndum independentista vinculant.
En aquest sentit, Soler va donar algunes claus per aprofitar el moviment popular que es va teixir, per avançar en el procés de ruptura i va informar sobre el seu futur proper del moviment.
“La primera expressió política rupturista”
Soler ho té clar: “El moviment per les consultes s’ha convertit en la primera expressió política organitzada rupturista”, va dir durant l’acte, al temps que posava de manifest que malgrat que s’han fet multitud de propostes i documents “mai hi havia hagut una acció assumida per grups majoritaris significatius del país i menys amb la força, la identificació i el compromís dels que van fer les consultes”.
Per Soler, això demostra que el poble català “és capaç d’organitzar-se, expressar i demostrar que és un país que vol ser lliure”. Al seu torn, va assenyalar que “hi ha un treball acumulat de com a mínim 35 anys de lluita però tamé hi ha una acció a Espanya que ha sigut determinant i decisiva perquè molta gent prengués consciència”. En aquest sentit, va manifestar que “no podem viure dins d’Espanya de cap forma” i que “per tant s’ha fet un pas positiu i s’està estructurant una ruptura clara”. Soler va destacar que no hi ha una fórmula màgica per aquesta ruptura sinó que “hem de fer propostes entre tots”, element que caracteritzarà el procés que es durà a terme en els propers mesos a nivell nacional i que Soler va avançar als assistents.
Una etapa que es tanca el 10 d’abril
La convocatòria organitzada de consultes locals “es tanca el 10 d’abril” amb la darrera onada de plebiscits independentistes, el més destacat dels quals és el de Barcelona. Soler va informar així de la nova etapa que seguirà durant el darrer any i mig per iniciar el procés de convocatòria d’un referèndum vinculant nacional. Això paral·lelament a l’organització de consultes a la resta de Països Catalans, una cosa, el marc nacional, que “la Coordinadora té molt clar”, va posar de manifest Soler, que va assegurar que des del principi, i malgrat les reticències d’alguns sectors, “el marc nacional va quedar ben definit”. La Catalunya Nord, per exemple, ja s’ha començat a organtizar, va informar Soler.