Critica els intents de danyar la imatge de les entitats que hi participen. Un cop acomiadades les Fires de Girona d'enguany, la CUP ha fet públiques algunes consideracions en relació a l'espai de barraques de la Copa i a la polèmica mediàtica desfermada en els darrers dies sobre la suposada venda d'alcohol als menors.

Cal recordar que per la Copa en una nit, hi poden arribar a passar fins a 30.000 persones, una xifra que la converteix en l'espai d'oci més important de les comarques gironines.

En primer terme, la candidatura considera que la polèmica està abonada pels interessos de la dreta local, que des d'una posició moralitzant i amb intenció electoralista, ha generat alarma sobre la venda i consum d'alcohol. CiU ha arribat a defensar la supressió de les barraques, tot obviant que en anteriors ocasions s'ha beneficiat d'aquest espai, com en les edicions en què Unió de Joves ha comptat amb barraca pròpia.

Però l'atac a les barraques s'ha perpetrat, finalment, des de l'Ajuntament, que ha incoat una sanció contra dues parades, basant-se en dues actes policials aïllades on s'hi recollia la venda d'alcohol a dos joves. L'Ajuntament ha elevat aquests dos casos a categoria i ha aplicat una sanció exemplar a les entitats afectades, que no han pogut defensar-se públicament. Això passava precisament aquest any, 2010, quan degut a la campanya mediàtica prèvia, les entitats estaven més atentes que mai a no servir alcohol a menors, fet que ha obligat a la majoria dels seus membres a exigir la documentació als joves que demanaven una cervesa o un combinat. Amb tot, l'Ajuntament ha preferit presentar-se com la institució garant de l'ordre en una polèmica artificiosa que no pas incidir en la conducta dels joves a través de mesures caràcter formatiu i/o preventiu.

A la pressió de CiU i de l'Ajuntament s'hi ha afegit la d'alguns mitjans de comunicació locals i, finalment, la del gremi d'empresaris de discoteques, amb interessos propis per eliminar les barraques del calendari de Fires. Tot plegat ha lesionat greument la reputació de les entitats afectades. En tots els casos es tracta d'entitats que treballen activament en el teixit ciutadà i que si tenen barraca és tot just per a finançar les seves activitats. En aquest sentit, la CUP exigeix al consistori que es posi a disposició de les entitats - i específicament a disposició de les dues entitats sancionades - per tal d'ajudar-les a restablir la imatge danyada.

En tot aquest procés, a més, cal remarcar el fet que el tancament de les barraques és una mesura extrema en la normativa, i que de fet no soluciona la problemàtica que vol combatre. Molts joves, menors d'edat, accedeixen a l'espai de la Copa amb ampolles d'alcohol comprades en establiments comercials, sense que les entitats que regenten les barraques hi tinguin res a veure. Com dèiem, es tracta, aquesta, d'una realitat polièdrica, que requereix mesures des de diferents àmbits i sobretot vol poca demagògia o solucions pretesament instantànies, com ara els tancaments. Cal dir que els tancaments, a més, van generar un estat d'incertesa d'entre els membres de la resta de barraques, que atenent a l'aleatorietat del procés ignoraven si serien els propers a ser clausurats.

Amb tot, la CUP considera que l'espai de la Copa s'ha de mantenir, bo i replantejant alguns aspectes. En primer lloc, la Copa no hauria de ser l'únic espai lúdic nocturn de Fires. En aquest recinte, tanmateix, la CUP hi proposa incrementar el nombre i la tipologia d'activitats (per exemple en un segon escenari, de format més petit). Amb aquesta mesura l'espai prendria una altres connotacions, fins ara únicament lligades als grans concerts i a la gresca nocturna. A més, la candidatura opina que s'ha d'obrir l'espai de la Copa i la seva normativa a la participació i l'opinió de les entitats ciutadanes.