=========================

Al·legacions al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal



Com a petita introducció prèvia a les al.legacions, ens agradaria
remarcar que la filosofia que s’ha seguit en l’elaboració d’aquest POUM
creiem que només ha servit per ordenar aspectes urbanístics bàsics (com
per exemple l’alçada de les edificacions i una distribució general de
la qualificació del sòl) i contràriament no ha servit per traçar línies
concretes i més importants de cara al futur que es podien haver tingut
en compte (com per exemple definir les vies verdes, fer la previsió del
pas del tramvia per la població, traçar el carril bici, més habitatges
dotacionals, etc) i que faran que aquest POUM quedi obsolet en molt poc
temps. Aquest POUM no servirà per canviar un nou model de poble.



Nucli de Castelladral

El nucli de castelladral, és en certa manera, el nucli antic del
municipi que ens transporta al nostre passat i la nostra història. Un
nucli que cal preservar per la seva rellevància.

Al·legació 1:

Criteris estètics en la construcció al nucli antic de Castelladral

(Referència normes urbanístiques: Article 132)

El
conjunt monumental de Castelladral és en el seu global construït amb
materials rústics on predomina la pedra. A les normes urbanístiques
s’esmenta la obligatorietat que les construccions segueixin el criteri
estètic de l’entorn i per tant que no desentonin amb la resta
d’edificacions.

En el cas de Castelladral, creiem que la concreció dels materials a
utilitzar hauria de ser més difinit i estricte. Creiem que les
edificacions s’haurien de recobrir amb pedra vista, elements de
tancaments amb materials com ara la fusta, teules de caràcter o model
rústic,... En definitiva, que els materials de construcció exteriors
han de ser bàsicament la pedra vista.

Al·legació 2: Zona de creixement en la construcció

Des
del nostre punt de vista, el nucli de Castelladral ha de poder créixier
de forma ordenada i equilibrada amb l’estat actual i de forma limitada.

El planol i.01 ens mostra on estan situades aquestes possibles zones de
creixement on es podria restaurar o fer nova construcció. Per nosaltres
l’actual proposta permet un creixement molt limitat i segons els
nostres coneixements poc viables com ara:

1.  El cobert del Castell (PAU 14): Segons el planol, a més de
l’edificació actual del Castell, també es podria restaurar un antic
edifici o cobert situal just al costat. Ambdós edificis són del mateix
propietari (Sr. Ferrer). Unes propietats que han estat immòbils durant
anys, no s’hi han fet pràcticament arranjaments ni s’han llogat. Tampoc
hi ha hagut, fins al moment, voluntat de vendre. Això ens fa pensar que
el desenvolupament constructiu d’aquest nou edifici o la posada en
condicions de l’extistent (el Castell) no serà efectiva ni a curt ni a
mitjà termini. I per tant no podrà ser una peça possible per al
creixement del poble.

2.  El PAU 15:  L’edificació en aquest espai limitarà l’espai actual
d’aparcament, que, entenem que quedarà degudament substituit i
legalitzat en l’aparcament situat darrera el cementiri. Veiem positiu i
necessari la reabilitació i construcció de la pallista que hi ha
actualment i que és propietat, per ara, del bisbat. Sobretot perquè es
convertirà en un equipament municipal al servei dels veïns del poble de
Castelladral. Un cas semblant també és la volta situada sota les
escales d’accés a la plaça. Queda doncs dibuixat al costat de
l’esmentat paller la possiblilitat de construir un parell de cases
unifamiliars, que ens sembla oportú però potser insuficient.

La necessitat de més creixement per al nucli de Castelladral

El
nucli de Castelldral, actualment té poca vida. Hi ha l’Alberg que és el
principal motor d’activitat i vida, la rectoria que està llogada (caps
de setmana) i Cal Moliné, on actualment no hi viu ningú. Això fa que
sigui un nucli pràcticament mort sobretot  entre setmana. Pensem que la
possiblilitat que al nucli hi tinguin la possibilitat de viure algunes
famílies és un objectiu desitjable si volem un nucli viu, actiu i
econòmicament més viable. Un nucli amb tants poc veïns no és atractiu
per cap empresa de subministrament (gas, telefonia,...). Si al nucli hi
puguéssin viure noves famílies l’adequació dels serveis es faria més
necessaria i raonable (clavegueram,...).

Així doncs demanem:

Que es dibuixi noves zones de construcció sota el criteri de la seva
viabilitat real, que es faci atractiva per a la inversió. Una
possibilitat seria continuar al costat de les noves edificacions a
l’actual aparcament (del bisbat), en la zona que és propietat de
l’Ajuntament, i per tant, que aquesta zona sigui qualificada
d’urbanitzable.

Al·legació 3: La zona del Castellot

La zona del
Castellot, i el tres vials que comencen a la zona de l’aparcament i
donen la volta pel cantó nord del Castellot, proposem que sigui
considerada Parc Urbà (V1) com havia estat anteriorment o bé Parc
Periurbà (V7). El Castellot està catalogat com a Bé d’Interès Nacional
(BIN) per l’Estat i la Generalitat de Catalunya.





Al·legació 4: Aparcament darrera el cementiri

L’espai nord-est del cementiri actualment s’utilitza per aparcar-hi
autocars i cotxes particulars. Demanem doncs que sigui considerat com
equipament comunitari (E8).

Al·legació 5: Cisterna

La cisterna i la casa
contigua en ruïnes proposem que siguin considerats com a reserva per
equipaments de nova creació sense ús assignat (E7). La cisterna va ser
construïda per l’Ajuntament de Castelladral el 1922 i per tant és de
titutaritat municipal.

Al·legació 6: El vial entre el cementiri i l’Església

El
vial situat al costat de l’Església que comunica amb la Carretera no
consta en el planejament del POUM. Demanem per tant que hi consti
connectant amb la Carretera de Castelladral i que faci circumval.ació
al Nucli Antic (X3). En l’actual POUM desapareix la paret divisòria de
l’espai privat de la Rectoria a la capçalera de l’Església. Cal
mantenir aquest espai o equivalent remodelat com a equipament privat
(b). S’hauria de poder tornar a construïr el Portalet (E7) i que quedi
catalogat com a bé d’interès.

Al·legació 7: Terrenys del Tanc de Gas

L’espai
situat entre el final de la Plaça i el Viver, on hi ha la instal.lació
del tac de gas i les plaques solars proposem que sigui considerat de
serveis tècnics (T2), mantenint la categoria d’urbà.

Al·legació 8: El Viver

L’espai ocupat pel viver, on
es recullen les aigües pluvials del nucli, proposem que sigui
considerat com espai urbà de serveis tècnics (T1).

Al·legació 9: La fossa sèptica

L’espai situat a la
feixa de sota del Viver en la qual hi ha una fossa sèptica, proposem
que sigui considerat com a espai de serveis tècnics T3 o T7.

Al·legació 10: El camp de futbol

L’espai comprès
per l’actual zona esportiva, fins a la divisòria de la propietat
(Bisbat de Solsona) demanem que sigui qualificat com a equipament
esportiu (E5).

Al·legació 11: Espai entre l’alberg i Cal Moliner

Aquest espai creiem que hauria de ser edificable per raons estètiques i constructives.

Al·legació 12. Vies Verdes

Considerem que està
totalment descuidat el tema de les vies verdes que hi podria haver en
direcció a la Carretera del Mojal, en direcció al Riu i la Fàbrica de
Castellet i també en direcció a l’Ametlla de Merola. Les vies verdes
són molt necessàries per la connexió del nucli urbà amb la natura que
l’envolta. Per tant tenen molta importància des del punt de vista
mediambiental, de la salut pública, l’oci i la seguretat vial per
poder-se desplaçar entre els diferents nuclis fins als espais naturals
propers de forma continuada a peu o en bicicleta.

Proposem:

Que siguin considerades les vies verdes en el POUM i que se’n faci la previsió del seu traçat.

Al·legació 13. Món Rural.

Creiem que tota la normativa que fa referència al món rural és excessivament restrictiva i proteccionista.

Proposem:

Que es tinguin en compte les al.legacions desenvolupades per
l’Associació de Veïns i Amics de Castelladral que ens fem nostres en la
seva totalitat i que annexem (ANNEX 1) .





El nucli de Navàs

Al·legació 14: El parquing subterrani sota la plaça de l’Ajuntament.

Ja en el seu moment, la CUP, vam fer la proposta de dibuixar un
pàrquing subterrani sota la plaça de l’Ajuntament, i en conseqüència la
renovació de l’actual plaça. La proposta de planejament dibuixa un V2
(una plaça).

Proposem:

Creiem justificat deixar escrit en el nou planejament la possiblitat de
fer a sota de la plaça de l’Ajuntament un pàrquing soterrat de gestió
pública per les raons següents:



1. Amb la previsió del carril bici per la carretera es perdran força places d’aparcament que aquest pàrquing podria compensar.

2. Amb la possible peatonalització d’alguns carrers del nucli antic
(zona de l’església) el pàrquing també esdevindria una mesura
compensatòria pels veïns.

3. Per la dinamització comercial. Poder aparcar al centre del municipi
pot fer que, veïns del terme municipal i d’altres poblacions veïnes, hi
hagi un augment d’afluència d’aquests visitants i amb el seu conseqüent
impacte econòmic. També alguns veïns que actualment tenen garatge als
baixos del seu edifici es podrien plantejar substituïr-lo per un comerç
o similar perquè podria aparcar al pàrquing subterrani.

4. Altres Ajuntaments pròxims com el de Gironella han plantejat aquesta
mateixa necessitat i aquesta mateixa solució darrerament.

5. L’Ajuntament podria recuperar gran part d’aquesta inversió a través
de lloguer d’una quantitat a definir d’aquestes places de pàrquing, amb
la qual cosa s’abaratiria l’obra.



Al·legació 15: Tramvia.

En el POUM no s’ha fet la previsió de futur que el tramvia pugui passar en un futur per la població.

Proposem:

1.    Fer aquesta previsió i que a més sigui pel centre de la població
per tal de fomentar el transport públic posant-lo a total
disponibilitat dels habitants de Navàs. Aquesta previsió la tenen en
compte altres poblacions properes com Sallent i Berga que ja han
manifestat clarament i amb anterioritat l’interès per un futur tramvia
a l’Eix de Llobregat, per tant no serveix l’argument que Balsareny no
és sensible a aquest tema perquè altres pobles propers sí que ho són i
ho fan viable. A més Balsareny tampoc s’hi ha manifestat contrari,
simplement no s’ha manifestat. Si Navàs hi té interès i en fa la
previsió podria servir per augmentar el número de pobles favorables i
acabar de decantar posicions indecises de pobles propers.





2.    Preveure també un espai per a la futura Estació del tramvia que
podria ser a l’espai que l’Ajuntament té al costat de l’antiga Fusteria
Barrera (PAU 10), canviant els habitatges dotacionals a l’altre cantó.

Al·legació 16: El centre cívic

(PAU 1 i PAU 9)

Creiem
que la previsió de fer el Centre Cívic a l’Antiga Fàbrica Nova de Navàs
(PAU 1) compta amb dos problemes importants. Primer de tot amb el
propietari del terreny (Srs. Pons) que no accepta aquesta proposta i
segon des del punt de vista funcional, ja que un Centre Cívic tant al
centre del poble i dels veïns en limitarà molt les seves possibilitats,
difícilment podrà ser mai utilitzat com a Sala Polivalent per a la
realització d’activitats per als joves com ara concerts i balls.

Per tant proposem:

1. Que el millor lloc actualment per a la construcció del Centre Cívic
és a la zona de les Piscines-Alzineta, al costat de l’Eix (PAU 9), per
tant en una zona propera al centre del poble amb la qual cosa el Centre
Cívic podria ser tant o més actiu per a les entitats que al costat de
la Plaça de l’Ajuntament. A més en aquesta zona no quedarien limitades
les seves funcions ja que el problema dels veïns amb el soroll queda
reduïda al màxim  i a més l’accès de vehicles és fàcil una vegada
s’hagi acabat d’urbanitzar tot el Passeig de Circumval.lació amb la
sortida prevista a la Carretera de Gaià, i també per a l’aparcament és
molt més adequat que al costat de la Plaça de l’Ajuntament on en un
acte una mica multitudinari del Centre Cívic fàcilment quedaria tot
col.lapsat.

2. A més estaria al costat d’una zona amb molts altres equipaments ja
existents (Piscines Municipals, Pistes de Tennis, Parc de l’Alzineta i
l’Eix) i per tant molt adequada. Es podria optimitzar millor els
recursos municipals al ser una zona amb integració de diferents
equipaments.

3. No hi hauria oposició per part del propietari en aquesta zona, que
també és del Srs. Pons, el mateix propietari que de la Fàbrica Nova,
amb el qual es podria arribar fàcilment a un acord en fer la previsió
del Centre Cívic en aquests terrenys a canvi de que pogués construïr on
actualment hi ha la Fàbrica Nova. L’Ajuntament podria demanar a més com
a contrapartida que en els edificis que es construïssin en un futur a
la Fàbrica Nova es destinés una part dels baixos per a dependències
municipals que estarian al costat mateix de l’Ajuntament actual i també
que hi hagués pisos dotacionals que estarian al centre del poble i els
quals són tant necessaris, bàsicament per la seva inexistència actual.



Al·legació 17: Zona Fusteria Barrera.

Per a aquesta zona proposem:

1. Tal i com ja s’ha indicat en l’apartat del Tramvia proposem de fer
una previsió en aquest espai per a la futura Estació del Tramvia.

2. Mantenir igualment l’espai reservat per a zona verda.

3. Preveure també de reservar un espai en aquesta zona per a pisos dotacionals que tant necessita el poble.

Al·legació 18: Cinema Espanyol

(E1)

Creiem que l’espai on hi ha el Cine Espanyol hauria de ser considerat
bé arquitectònic protegit ja que es tracta d’un edifici històric i que
forma part del patrimoni de Navàs.

Proposem:

Que aquest espai es mantingui, i per tant es rehabiliti si així ho
requereix i que a més no sigui considerat E1 i passi a ser considerat
E7, equipament de nova creació sense ús assignat.



Al·legació 19: El PAU 4, corresponent a l’àrea
compresa entre la Carretera de Berga i el Passeig de Circumval·lació,
preveu un parc de nova creació (V4), al costat d’una àrea considerada
de sòl urbanitzable. Recollint la demanda explicitada pels veïns de
l’entorn,

Proposem:

La priorització del parc (V4) a l’àrea urbanitzable, per la qual cosa,
la zona verda, enlloc d’ubicar-se el tram sud d’aquesta àrea
d’actuació, s’ubiqués a la part nord otorgant-li més rellevància, i
d’aquesta manera contrarestar, la densa edificació de la zona amb
dèficit total de parcs.



Al·legació 20: L’antic escorxador

(Article 19 – Normes urb.)

Navàs té poc patrimoni industrial i històric. Per això l’antic
escorxador és un espai prou rellevant per a preservar-ne la seva
conservació. Creiem que cal la seva rehabilitació per adequar-la com a
equipament (tal i com queda qualificat en la proposta de planejament).

Per exemple, la seva rehabilitació com a equipament podria estar
orientada a la creació d’una Escola Taller. L’Escola-Taller aniria
adreçada a la formació laboral de joves aturats entre 16 i 23 anys,
així com també aturats de llarga durada, dones, majors de 45 anys i
altres col.lectius desafavorits amb la finalitat de millorar la seva
ocupació, vinculat també a altres aspectes com la orientació
ocupacional, la integració laboral, la millora de la seva
competitivitat i productivitat, etc.



Proposem:

Incloure l’antic escorxador en el catàleg de béns a protegir.



Al·legació 21: Espais verds

(V1 i V4)

En el POUM s’ha seguit un criteri a l’hora de definir les zones verdes
que és molt discutible ja que s’ha considerat que tots els marges de
l’actual carretera C-16 són zona verda.

Amb aquesta definició es limita la implantació de zones verdes on realment són necessàries que és a l’interior del poble.

En conseqüència proposem:

Que es faci la previsió per a més zones verdes en l’interior del nucli
urbà independentment de les zones verdes marcades als marges de la C-16
per tal de que no se’n vegi reduïda la quota corresponent.



Al·legació 22: Zona Nova Passeig Circumval.lació.

En el carrer que s’ha d’urbanitzar que formarà part del Passeig de
Circumval.lació entre Carretera de Berga i Pau Duarri (PAU 3) on hi ha
la previsió de deixar construïr als propietaris del costat nord planta
baixa + 4 a canvi de que únicament ells paguin l’urbanització que
encara s’ha de fer en aquest carrer, creiem que hi ha altres solucions.

Proposem:

1.    No creiem just que l’urbanització del carrer la paguin només els
veïns de la banda nord de carrer a canvi de la contrapartida de
deixar-los construïr planta baixa + 4. El perfil dels veïns d’aquest
carrer són famílies del poble sense necessitat ni segurament intenció
de construïr en aquestes alçades i que a més no segueix el model de la
mateixa illa de cases per la banda del Carrer migdia on són plantes
baixes + 2. Això l’únic que suposarà és la venta d’aquestes cases per
poder pagar la urbanització del carrer i que algun construtor les acabi
comprant per afavorir-se després de la possibilitat de construïr planta
baixa + 4. Aquesta mesura sense voler afavoreix l’especulació amb
aquests terrenys.

2.    S’hauria de mantenir planta baixa + 2 en tota aquesta illa de
cases perquè així no suposaria que en hi hagués aquestes diferències
abismals entre la resta d’edificicacions ja existents i la zona
residencial que hi ha a la banda sud d’aquest tram amb la qual tampoc
lligaria gens aquesta planta baixa + 4.

3.    Que el pagament de l’urbanització d’aquest tram sigui repartida
proporcionalment tant als veïns de la banda nord com de la banda sud de
carrer.

Al·legació 23: Pins del parc de l’Alzineta.

Considerem
que els pins centenaris que encara queden al parc de l’Alzineta degut a
la seva importància històrica, sentimental, paisatgística i
mediambiental s’haurien de protegir.

Per tant proposem:

Que siguin protegits tots els pins centenaris que encara queden a
l’àrea del Parc de l’Alzineta per tal que no es puguin tallar en un
futur.

Al·legació 24: Ampliar el parc de l’Alzineta.

Creiem que el lloc on actualment hi ha les pistes de tennis hauria de
ser per a l’ampliació del Parc de l’Alzineta i així augmentar la zona
verda practicable amb vegetació dintre del nucli urbà.

Proposem:

Que aquest espai passi de ser considerat Parc Esportiu (B3) a Parc (B1).

Al·legació 25: Reubicació de les Pistes de Tennis.

Les pistes de tennis en desaparèixer de l’espai B3 tal i com proposem
en l’al.legació 26, s’haurien de reubicar a l’espai del costat de l’Eix
(PAU 9) on ja hem fet la previsió de que s’hi destinés el Centre Cívic.
Aquest mateix espai contindria també les pistes de paddel.



Al·legació 26: La Fàbrica de Castellet.

Tal i com ja hem fet palès en el cas de l’antic escorxador municipal,
Navàs té poc patrimoni industrial i històric. Després de la desaparició
de les dues bòbiles (Bòbila Pons i Bòbila Serra) que havien existit al
poble, així com també la demolició de l’antiga caseta de l’Estació de
Ferrocarril que hi havia hagut a l’actual Parc de l’Estació, i que en
altres pobles s’hi ha donat la importància adequada com per exemple
Puig-Reig amb la Colònia Vidal amb el Museu de l’antiga colònia tèxtil
i el rehabilitament de la caseta del Ferrocarril o Torelló mantenint
les xemeneies de les antigues bòbiles de forma destacada al centre urbà
en forma de plaça, aleshores l’antiga Fàbrica de Castellet (7c2) esdevé
la última oportunitat de dignificar i donar la importància que es
mereix aquest patrimoni industrial i històric que encara ens queda a
Navàs.

Per aquest motiu proposem:

1.    Incloure la fàbrica de Castellet en l’inventari de béns a protegir.



Al·legació 27: Viver d’empreses al Polígon Industrial. (E7)

El POUM fa una reserva per a equipaments a la part nova del Polígon
Industrial de Navàs que considerem correcta i encertada, però creiem
que se n’hauria de concretar el seu ús.

Proposem:

Que aquest espai reservat per a equipaments sigui utilitzat per a
fomentar el teixit industrial i comercial de Navàs amb la creació d’un
Viver d’Empreses. Amb el Viver d’Empreses s’adequarien esparis per
fomentar la creació de noves empreses per part d’emprenedors del
municipi. Permet compartir recursos i obtenir una important reducció
dels costos inicials, minimitzant per tant també el risc que hi ha en
iniciar una activitat emrpesarial.

Amb la creació del Viver d’Empreses indirectament s’impulsaria
industrialment el Polígon Industrial de Navàs que compta amb molt
terreny buit i excempt d’activitat i crearia llocs de treball que són
molt necessaris amb l’alt índex d’atur existent.

Al·legació 28: Nova Zona Industrial (PPU1).

Creiem que aquest espai no ha de ser per a ús ni residencial ni
industrial en un futur i que no estigui dins zona urbanitzable, que
continui sent no urbanitzable. Per una part hi ha molts espais buits o
infrautilitzats tant en la part del polígon industrial nou com en el
polígon industrial antic, i hi ha espai també de sobres al poble
destinat a habitatge i a ús residencial.

Al·legació 29: Antenes telefonia.

Considerem que a
dintre el nucli urbà de Navàs no hi hauria d’haver cap antena de
telefonia pels problemes de salut, funcionalitat i d’impacte visual que
comporten.

Proposem:

Que siguin retirades les que hi ha a dins el nucli urbà i es faci la previsió d’un espai per a la seva ubicació fora d’aquest.

Al·legació 30: Heliport

Considerem que l’actual POUM podria marcar un futur heliport que
faciliti una infraestructura permanent i no subjecte a circumstàncies
específiques, com ara la interrupció d’un partit de futbol, que permeti
un ràpid i eficaç servei  d’urgències, logístic,... que garanteixi les
mínimes condicions de seguretat que possiblement no es donen en altres
emplaçaments provisionals.

Proposem dues alternatives que ho garanteixin:

- El primer emplaçament, podria situar-se a la zona de l’institut nou-pavelló.

- El segon, un espai al costat de Cal Miquel, que encara que es trobés
en terreny pertanyent a Balsareny, servís als dos pobles, seguint un
criteri d’accessibilitat i proximitat amb el nucli urbà.