Comunicat de la CUP davant de les mesures cautelars ordenades pel
Jutjat d'Instrucció núm. 3 de Mataró en l'afer Can Fàbregas i la
imputació de Joan Antoni Baron, Alcalde de Mataró, i de Ramon Bassas,
regidor d'urbanisme, per presumptes delictes contra el patrimoni
històric i l'ordenació urbanística.

Vídeo de la intervenció del regidor de la CUP, Xevi Safont-Tria, al Ple de l'Ajuntament del 14 de gener de 2010.

Can Fàbregas: la CUP lamenta el joc brut i la imprudència del govern municipal

Dijous 14 de gener ha transcendit públicament que el Jutjat
d'Instrucció núm. 3 de Mataró ha admès a tràmit la querella presentada
per la fiscalia en relació a Can Fàbregas i de Caralt per presumptes
delictes contra el patrimoni històric i l'ordenació urbanística. Com a
resultat de les diligències obertes pel jutge, han estat imputats Joan Antoni Baron, Alcalde de Mataró, Ramon Bassas, regidor d'urbanisme i de la lletrada de l'Ajuntament.

Poc abans del Ple municipal, celebrat el 14 de gener, l'Alcalde ha
informat de la seva condició d'imputat. Precisament, la CUP, havia
presentat una proposta de resolució, que finalment ha estat rebutjada
amb els vots de PSC, ICV-EUiA i Esquerra,
en la qual es demanava la paralització immediata de les obres del
desmuntatge de la nau de Can Fàbregas i de Caralt per atendre al
requeriments cautelars instats dies enrere per la fiscalia. 

Malgrat el resultat advers de la votació, la decisió judicial obliga a
paralitzar les obres i posa de manifest que s'ha arribat a una situació
límit, llargament advertida i denunciada des d'aquest grup municipal.
En aquest sentit, la CUP ha expressat la seva decepció pel joc brut del
Govern, que ha desoït la querella del fiscal, comunicada onze dies
enrere, duent a terme una política accelerada de fets consumats fins
que ha hagut de ser el jutge qui ha paralitzat les obres.

El regidor de la CUP, Xavier Safon-Tria, ha lamentat
el cúmul d'errors comesos pel Govern en relació a Can Fàbregas i de
Caralt i ha reclamat a l'Alcalde un exercici d'autocrítica.

Ha recordat que "Som crítics amb les grans superfícies, perquè no és
el nostre model. Però aquest és un plantejament polític que no té res a
veure amb el debat. Aquí la qüestió és que hi ha una sèrie
d'irregularitats i que s'està destruint el patrimoni arquitectònic de
la ciutat."

La CUP ha mostrat la seva disposició a negociar sempre que es
garanteixi la preservació del patrimoni i de fet, ja fa tres anys, a
l'octubre de 2007, va reunir-se amb el senyor Bassas, per plantejar 3
opcions: reduir les dimensions del centre comercial, situar-lo a la
vorera del davant o bé en un altre indret. La resposta del regidor
d'Urbanisme fou la prepotència, la qual ha estat reiterada pel Govern
en el seu conjunt, que ha tombat totes les propostes presentades per la
CUP sobre aquest afer. Els 8 contenciosos administratius representants
són, per tant, el resultat de la nul·la capacitat de consens i de
diàleg del Govern municipal i l'obertura de diligències judicials fa
evident que han actuat amb temeritat, la qual cosa ens obliga a demanar
responsabilitats polítiques.

Pensem que és del tot compatible generar ocupació i preservar el
patrimoni i per aquest motiu considerem que és desencertat el to
victimista i les respostes maniquees donades per l'alcalde.