Que un poble tingui la sobirania alimentaria significa que aquest,
no sotmet l’alimentació als criteris de mercat. Això és així, perquè
per exemple, si resulta més barat comprar arròs a Xina que produir-lo
nosaltres mateixos, i resulta que en un any pels motius que siguin,
Xina no exporta tan d’arròs o el preu augmenta molt degut a que el
petroli necessari per produir aquest arròs o per transportar-lo
s’encareix enormement, ens quedem al nostre país sense poder comprar
arròs.

Aquest concepte és extensible a tota la producció d’aliments, ja que
podem estar-nos sense poder comprar un cotxe, però no sense poder
comprar aliments. L’alimentació ha de ser un dret humà, i no un bé amb
el qual s’hi pugui especular. Amb el menjà no s’hi juga!

La xerrada serà aquest dijous 12 de novembre a les 7 de la tarda al Casal Popular Sageta de foc, no us la perdeu, segur que en traureu alguna idea que no hàgiu pensat mai!

Jordi Mateu és membre d‘Entrepobles. Us podeu descarregar el cartell de la xerrada des d’aquest enllaç