L’assemblea territorial de Ponent de la CUP ha presentat un recurs de
reposició contra l’aprovació definitiva del pla director de les ARES de
Ponent, dictada pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques
el passat 13 de març de 2009, i que ve a aprovar les ARES projectades
als municipis d’Almacelles, Balaguer, Les Borges Blanques, Cervera,
Lleida, Mollerussa i Tàrrega.

A partir d'aquest moment, el conseller de Política
Territorial i Obres Públiques té ara un termini d’un mes per resoldre
el recurs i en cas que siguin desestimades les al·legacions de la CUP,
s’obre la via contenciosa administrativa a la que estudiaran acudir en
el seu moment. 

L’acció legal s’emmarca dins la campanya que la
CUP ha dut a terme en contra de les ARE, que ha consistit en difusió de
cartells i tríptics a les comarques de Ponent, així com la realització
de dues conferències amb arquitectes i juristes a Lleida i a Tàrrega,
en entendre que les mateixes: 

1.- Responen a un tipus de creixement urbanístic insostenible i a
voler satisfer unes expectatives del mercat immobiliari de regeneració
davant la crisi del sector, que res tenen a veure amb el dret a
l’habitatge com es preconitza en el mateix pla director.  

2.- Violen l’autonomia municipal atès que és la Generalitat i no els
municipis afectats els que dissenyen i projecten quin planejament i
quins usos del sòl volen per al seu territori.  

3.- Impedeixen la participació ciutadana, atès que no sols no s’ha dut
a terme cap mena de procés participatiu sobre els usos i planificació
d’aquesta part dels municipis afectats, sinó que ni tan sols els ens
locals no han tingut cap altre paper que el merament consultiu, sense
que estigui previst modificar cap pla director en base a una eventual
negativa del municipi d’urbanitzar part del seu territori i en els
termes dictats des de la Generalitat.   

4.- Vulneren la distribució de poders en sostreure la iniciativa
legislativa al Parlament i dipositar-la en el govern de la Generalitat,
ja que l’Estatut d’Autonomia de 2006 crea la figura del Decret Llei
autonòmic per al “cas d’una necessitat extraordinària i urgent” en base
a la qual el govern català pot dictar una norma amb rang de llei sense
delegació prèvia del Parlament, mentre que en aquest cas en no
concórrer cap mena d’urgència, és clar que no existia habilitació per
dictar el Decret Llei 1/2007 de 16 d’octubre de mesures urgents en
matèria urbanística, ni els plans directors urbanístics de les ARES que
se’n han derivat.    

5.- Atorguen als equipaments públics projectats
dins de les ARES un caràcter no obligacional sinó “indicatiu” per als
poders públics, segons termes del propi pla director, pel que la
ciutadania no podrem exigir el compliment dels compromisos adquirits en
aquest sentit de construir efectivament tantes escoles o casals d’avis
o poliesportius, per posar un exemple, allà on s’han assenyalat de
forma tan sols “indicativa”.