L'escriptor Julià de Jòdar i les historiadores Eva i Blanca Serra
convidats per Endavant i la CUP per parlar sobre la Constitució de 1978. Una vintena de persones compartiren una vetllada de reflexió i debat
que, amb l'excusa del 30 aniversari de la Constitució espanyola, serví
per discutir el paper que l'esquerra independentista pot jugar en el
context polític actual.

La historiadora Eva Serra féu la primera intervenció en la qual destacà el paper de la Constitució de 1978 com a legimitació d'un Estat espanyol que només la dictadura franquista havia estat capaç de construir. D'aquesta època provenen tots els elements que permeten considerar-lo com a tal: la seguretat social, la RENFE, l'estructura administrativa, etc.



La intervenció de Julià de Jòdar fou una reflexió sobre la capacitat de l'Estat espanyol i de les classes dominants de les quals n'és un instrument, per adaptar-se i recuperar-se. Explicà com el context econòmic, social i polític en el qual es desenvolupà el procés conegut com a transició era un context de crisi profunda per l'estat, producte de la crisi econòmica internacional i de les seves convulsions internes. Gràcies als pactes polítics i socials previs a 1978, els més importants dels quals foren els Pactes de la Moncloa, i gràcies a la brutal repressió (també després de la mort de Franco i dirigida per "demòcrates de tota la vida" com Manuel Fraga o Rodolfo Martín Villa) fou possible l'escapçament i posterior desactivació de les lluites populars i la conseqüent integració de la majoria dels seus líders en la reforma del franquisme. Aquests pactes socials comportaren grans renúncies que es poden quantificar a diversos nivells: si durant la primera meitat dels 70 les creixents lluites obreres (amb nombroses vagues generals) havien aconseguit arrencar importants millores laborals i salarials, els Pactes de la Moncloa suposaren aturar aquestes lluites i una pèrdua de poder adquisitiu per la classe treballadora i un augment de les càrregues impositives que permeteren a l'Estat recuperar-se de la crisi a costa de la major explotació de la classe treballadora.



En el posterior debat, força animat, tant els dos ponents com Blanca Serra, també historiadora, coincidiren a afirmar que l'etapa autonomista del catalanisme ja s'ha acabat i que només la independència pot oferir un horitzó de llibertat. La constitució del 1978, que reserva per l'estat totes les competències estratègiques, inclosa la possibilitat d'anul·lar qualsevol disposició que li sigui incòmoda, i la més que possible sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut "de la vergonya" haurien d'obligar la classe política catalana (i en això coincidiren tots els ponents) a fer un acte de desobediència contra la Constitució i contra els tribunals espanyols.